Comença el curs i a banda de preparar tot el material escolar, també arriba el moment de pensar i planificar quines activitats extraescolars volem que realitzin els/les nostres fills/es. L’elecció del nombre d’activitats està condicionada per la jornada laboral dels pares i mares, però també per la creença de que “no fer res” està socialment molt mal valorat.
Moltes vegades, els/les nostres fills/es ens diuen que no saben què fer i que s’avorreixen. Davant d’aquest avorriment, els pares i les mares ens sentim incòmodes i solem reaccionar cercant immediatament activitats amb què es mantinguin entretinguts durant les tardes. Tot i així, amb això estem privant-los d’un espai lliure, on tinguin un temps de joc, per pensar i deixar volar la imaginació. Així doncs, quan disposen de temps lliure d’oci no saben com gestionar-ho i recorren als pares/mares perquè els cerquin solucions.
Donar-los tot fet i planificat no els hi ajuda, els fa més dependents i sobreprotegits. No només no els ajuda a ells/es sinó que als/a les pares/mares ens genera encara més estrès i frustració a causa del cansament acumulat.
Els/les nens/es han d’aprendre a avorrir-se perquè:
- Només així podran connectar amb ells/es mateixos/es
- Aprendran a conèixer-se
- Potenciaran la seva imaginació i creativitat
- Incrementaran la flexibilitat i el control del temps
- Augmentaran la seva autonomia
La creativitat no s’ha d’entendre únicament com a imaginació per crear art sinó també per enfrontar-se a la solució de problemes i conflictes diaris, per la qual cosa els convertirà en persones més resolutives.
Els/les pares/mares hem de tenir paciència i aprendre també juntament amb ells/es que avorrir-se té aspectes molt positius. Cal concebre’l com una oportunitat i no tant com un dèficit.
Això vol dir que hem d’ignorar quan els nostres fills/es ens diguin que estan avorrits i no saben què fer? No. Hem d’acompanyar-los, validar que se sentin així i facilitar-los materials, joguines, llibres, puzles, plastilines o jocs que puguin fer en solitari perquè puguin desenvolupar la seva autonomia i creativitat. En el cas que insisteixin a voler jugar amb els/les pares/mares, hem d’arribar a un acord i plantejar-los que primer juguin sols/es perquè no es pot estar amb ells/es i que després es dedicarà un temps a jugar junts/es.
En el cas de les activitats extraescolars, és important dedicar-los temps ja que són espais on es fomenta la socialització i la diversió pel que permet el seu desenvolupament.
- Quantes activitats són les recomanables? No hi ha un nombre exacte, encara que seguint en la mateixa línia, no els hem de sobreestimular. Cal deixar que tenguin moments d’avorriment.
- Quines són les millors opcions? Hem de tenir en compte les preferències dels nostres fills/es ja que no s’han d’entendre com una obligació sinó com un moment de diversió.
Si després de llegir aquest article, tens dubtes o necessites ajuda per gestionar l’avorriment dels teus fills/es, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t’orientarem.
Laura Maymó Gallurt
Psicòloga Col. No B-03427
