Els germans i les germanes de persones amb discapacitat o amb un trastorn del desenvolupament són companys de vida molt importants. Quan una família rep el diagnòstic o comença a comprendre que un dels seus fills té necessitats especials, sorgeixen moltes preguntes, i una de les més delicades és: com explicar-ho als germans?
No existeix una conversa perfecta ni una fórmula universal. Cada infant i cada família són diferents, però hi ha una cosa que sí que és comuna: els infants perceben molt més del que els adults sovint imaginem. Encara que no se’ls expliqui clarament, notaran els canvis, les preocupacions, les diferències amb els germans dels seus companys, etc., fet que els generarà malestar i desconcert, sobretot quan no entenen què està passant.
Per afrontar aquests sentiments, la millor estratègia és la COMUNICACIÓ, però no d’una manera acadèmica, sinó d’una forma quotidiana, estant a prop de l’infant en el dia a dia, fent que senti que pot fer preguntes als pares i expressar com se sent.
De vegades, els pares esperen a “tenir-ho tot clar” abans de parlar amb els germans i respondre les preguntes que els infants els puguin fer. Però dir “no ho sé” o “no sabem què passarà” també és una resposta. Parlar amb naturalitat, honestedat i sensibilitat transmet confiança i evita que els germans desenvolupin pors, confusió o sentiments de culpa.
Per què és important parlar-ne?
De vegades, els adults intenten “protegir” els infants evitant certes converses. Tanmateix, quan no reben informació clara, els infants poden experimentar sentiments de malestar, angoixa, ràbia, culpa, etc., i poden tenir pensaments com ara:
- Pensar que han fet alguna cosa malament.
- Creure que els seus pares estimen més el germà que a ells.
- Pensar que han de convertir-se en el fill perfecte per no crear problemes.
- Creure que la situació és temporal i que el seu germà es “curarà”.
Per això, és important mantenir una comunicació clara i adaptada a l’edat de l’infant.
Escollir el moment adequat
No cal esperar a tenir totes les respostes. El més important és crear un espai de tranquil·litat i seguretat per conversar.
Algunes recomanacions:
- Buscar un moment sense presses ni interrupcions.
- Utilitzar un llenguatge senzill i adequat a l’edat.
- Permetre que l’infant faci qualsevol tipus de pregunta, fins i tot si són incòmodes.
- Tornar a parlar del tema tantes vegades com sigui necessari.
Explicar les necessitats especials de manera clara i senzilla
Els infants necessiten explicacions concretes i, com més petits són, més simples han de ser.
Per exemple: “el teu germà aprèn algunes coses d’una manera diferent”, “li costa parlar o entendre algunes de les coses que li diem”, “necessita ajuda per fer algunes coses, igual que altres persones necessiten ulleres o medicaments”, etc.
És important evitar etiquetes negatives o explicacions massa llargues o tècniques. L’objectiu és ajudar l’infant a comprendre la realitat del que està passant.
Validar totes les emocions
Els germans d’infants amb necessitats especials poden sentir amor, orgull i protecció, però també ràbia, tristesa, frustració o gelosia. Totes les emocions són vàlides i, per això, és important transmetre’ls missatges com ara: “està bé sentir-se enfadat de vegades”, “entenc que estiguis trist per…”, etc.
Quan els infants senten que poden expressar el que els passa sense ser jutjats, desenvolupen una major seguretat emocional i se senten compresos.
Fomentar l’empatia sense idealitzar
És important ajudar els germans a comprendre les diferències i a desenvolupar paciència i empatia. Però també és important no convertir l’infant amb necessitats especials en algú “intocable” o “idealitzat”.
Els conflictes entre germans són inevitables en moltes ocasions, i això és completament normal.
Permetre discussions raonables, establir límits i respectar els espais personals ajuda a mantenir relacions més saludables i reforça els vincles familiars.
Buscar suport quan sigui necessari
Algunes famílies poden trobar ajuda en:
- Teràpia familiar
- Grups de suport per a famílies
- Contes infantils sobre la discapacitat
- Orientació psicològica especialitzada
Si creus que necessites algun d’aquests suports o orientacions, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. Estarem encantades d’acompanyar-te en aquest procés.
Mónica Arca Pérez
Psicòloga General Sanitària
Núm. Col. B-02760
