L’adolescència és un període de desenvolupament en què es produeixen molts canvis a nivell biològic, psicològic i social. Mentre tots aquests canvis es produeixen, els joves intenten construir la seva identitat i trobar el seu lloc en el món, convertint l’adolescència en un període crític en molts aspectes. Concretament, en aquesta etapa, es definirà la seva identitat sexual i el concepte que tenen respecte al sexe. També serà l’època en què, generalment, iniciaran les seves primeres relacions afectivo-sexuals.
Però no podem parlar de sexualitat en els adolescents sense tenir en compte l’era digital en què vivim. Avui en dia és molt fàcil accedir a gairebé qualsevol tipus de contingut pornogràfic i, a més, es pot fer de forma gratuïta, anònima i immediata, de manera que els joves poden dur a terme activitats sexuals en línia des d’edats primerenques. És per això que un dels riscos que més preocupa als pares i educadors és el derivat de l’accés precoç a continguts pornogràfics.
A quina edat comencen a consumir pornografia els joves?
Segons Alonso-Ruido, Sande-Muñiz i Regueiro (2022), la primera exposició a continguts pornogràfics en adolescents espanyols sol succeir al voltant dels 12 anys, consolidant-se el seu consum durant l’adolescència, especialment entre els nois, que constitueixen la majoria dels consumidors. A més, els resultats indiquen que la pornografia és una font d’informació per a molts adolescents, que no tenen una educació sexual adequada tant a casa com a l’escola. Per tant, la pornografia acaba sent en molts casos el seu referent a l’hora d’entendre la sexualitat.
Com afecta la pornografia a la salut mental dels joves?
La realitat és que la pornografia s’ha convertit en una peça més de la sexualitat de la població en general, però sense uns límits i una educació sexual adequada, el consum de pornografia en els joves pot generar conseqüències negatives rellevants, com les que detallem a continuació:
Percepció distorsionada del sexe i disminució de l’autoestima:
La pornografia moltes vegades mostra cossos i situacions poc realistes, creant un coneixement sobre el sexe que és irreal, violent i desigual, així com unes expectatives poc realistes sobre les relacions i la intimitat. Això pot tenir un gran impacte sobre l’autoestima dels joves que, en veure que els seus cossos i les seves experiències sexuals disten molt del que veuen, poden pensar que els seus cossos no són prou vàlids, que el seu rendiment sexual no és l’adequat o que les experiències sexuals que viuen no són com “haurien de ser”.
Cosificació de la dona:
Moltes vegades es presenta la dona com un objecte sexual pel plaer de l’espectador, més que com una persona amb autonomia, emocions i desitjos propis. Això es manifesta a través de diverses pràctiques i representacions, com el focalitzar-se excessivament en certes parts del cos, la hipersexualització de la dona i la representació d’escenes que reforcen estereotips de gènere (per exemple, l’home adopta el paper actiu mentre que la dona adopta el paper passiu). Tot això pot tenir efectes negatius en la percepció de la dona a la societat, ja que contribueix a normalitzar actituds sexistes.
Desensibilització sexual i/o addicció a la pornografia:
Exposar-se de forma repetida a material sexual explícit pot ocasionar que es tornin menys sensibles o estiguin menys connectats emocionalment a les experiències sexuals reals. La pornografia, a més, pot generar addicció de forma ràpida, provocant que cada vegada hagin de cercar contingut més intens per mantenir el mateix nivell d’excitació.
Patir ciberassetjament i explotació:
Tant consumir com crear continguts sexuals per aconseguir atenció, aprovació o diners pot posar els adolescents en una situació de vulnerabilitat, ja que poden ser contactats per persones amb intencions perilloses o que utilitzin el seu contingut de manera nociva. Quan es fa des d’una postura de manca de consciència (en molts casos no tenen en compte les conseqüències, o no pensen que una vegada pujat el contingut sexual a Internet és gairebé impossible esborrar-lo) pot acabar danyant de forma molt intensa la salut emocional de l’adolescent. Si vols saber més sobre els possibles riscos als quals s’enfronten no dubtis a llegir “L’online grooming: un nou perill per als adolescents” o “Nous riscos de la societat digital: sexting entre adolescents“.
Tractament i prevenció de l’ús problemàtic de la pornografia en adolescents
És impossible frenar la pornografia, però sí que podem ajudar, com a pares i educadors, a que els joves disposin d’eines més eficaces per prevenir que facin un consum problemàtic d’aquesta. Per això, serà crucial centrar-se en els següents aspectes:
- Oferir-los una educació sexual completa, recolzada per l’evidència, amb perspectiva feminista i que promogui l’autoacceptació, tant a les escoles com a casa. Aquesta educació haurà d’abordar temes com les relacions saludables, el consentiment i la diferència entre la realitat i la fantasia present a la pornografia.
- Promoure un ambient de comunicació obert i sense judicis, on els adolescents es sentin lliures de discutir temes relacionats amb la sexualitat. Això facilitarà que comparteixin les seves experiències i dubtes de manera oberta i que, si tenen algun problema, acudeixin a nosaltres.
- Vigilar i regular l’accés a internet a través de la comunicació i de les eines de control parental, que permeten als pares supervisar les activitats en línia dels seus fills i limitar l’accés a contingut per adults. Això ens pot permetre iniciar converses amb els adolescents sobre la importància d’un ús responsable de la tecnologia i els riscos associats amb l’exposició prematura a continguts per adults.
- Oferir suport psicològic a aquells adolescents que presentin dificultats emocionals associades al consum de pornografia com, per exemple, addicció a la pornografia. Un/a professional especialitzat/da pot proporcionar-li estratègies efectives per manejar el problema que presenti i s’incrementi així el seu benestar emocional i desenvolupi una sexualitat sana.
A mode de conclusió, és urgent reforçar l’educació sexual a casa i a l’escola perquè els joves puguin disposar dels coneixements i les eines adequades per viure la seva sexualitat de manera plena i responsable.
Referències
Alonso-Ruido, P., Sande-Muñiz, M. y Regueiro, B. (2022). ¿Pornografía al alcance de un clic? Una revisión de la literatura reciente sobre adolescentes españoles. Revista de Estudios e Investigación en Psicología y Educación, 9, pp. 1-18.
Aina Fiol Veny
Psicòloga Col. Nº B-02615
