Què és la fòbia social en adolescents i nens?
El trastorn d’ansietat social o fòbia social és un trastorn d’ansietat freqüent que sol tenir l’inici entre els 8 i els 15 anys. Es pot definir com una por intensa i persistent davant situacions on altres persones poden estar analitzant, avaluant o jutjant-los. Com a conseqüència, només es senten bé envoltats de persones de confiança.
Aquesta por afecta en tres sentits:
- A nivell cognitiu: els seus pensaments es basen en la possibilitat de fer o dir alguna cosa que els faci quedar en ridícul davant dels altres. Solen anticipar de manera catastròfica les situacions socials que se’ls presenten. Per exemple: “tots es riuran de mi”, “tartamudejaré”, “no m’enrecordaré del text”, “no voldrà ser el meu amic”…
- A nivell fisiològic: rubor, sequedat bucal, sudoració, tremolor, sensació d’ofec, dificultats per empassar…
- A nivell motor: tendeixen a evitar aquelles situacions que temen (respondre o fer una pregunta a classe, fer una presentació, tocar un instrument, demanar ajuda, parlar amb persones d’autoritat, fer esport, assistir a festes, respondre al telèfon, demanar menjar a un restaurant… ) i si no ho poden fer intenten realitzar conductes defensives (p.ex.: no fer contacte ocular, buscar llocs estratègics per passar desapercebut, parlar el mínim…).
Casos i exemples
Els nens i adolescents quan estan ansiosos aprenen a evitar les situacions, busquen excuses per no fer-ho. Aquesta estratègia funciona per calmar l’ansietat a curt termini, però a llarg termini l’ansietat empitjora i pot afectar l’escola, les activitats que duu a terme, les relacions interpersonals, l’autoestima i l’estat d’ànim. És per això que és important detectar a temps la fòbia social perquè no s’agreugi.
Per poder diagnosticar la fòbia social cal que es donin en conjunt els següents factors:
- És una por o una ansietat intensa i ha estat present durant 6 mesos o més
- Fa referència a una o més situacions socials
- Gairebé sempre es presenta davant de la mateixa situació o situacions
- Implica por a una avaluació negativa per part d’altres persones
- Condueix a la persona a evitar la situació o a suportar-la de manera incòmoda
- Es tracta d’una por desproporcionada respecte del perill real
- Provoca un malestar significatiu o perjudica notablement el funcionament
Normalment l’ansietat social es confon amb la timidesa però no són el mateix. Les persones que són tímides senten incomoditat davant persones o situacions concretes, però no experimenten ansietat quan anticipen una situació i no necessàriament les eviten. En canvi, les persones amb pànic social no han de ser tímides. Poden sentir-se còmodes amb persones i entorns “segurs” o familiars i, pel contrari, en situacions determinades sentir una ansietat intensa.
De la mateixa manera, les persones tímides es poden posar vermelles o tremolar quan han de fer una presentació, però es sobreposen i cada vegada es van sentint més segures. En canvi, en el cas de la fòbia social, les persones que la pateixen eviten realitzar la presentació posant excuses o buscant estratègies i, si no els queda més remei que fer-la, senten una ansietat important.
Com treballar la fòbia social en nens i adolescents?
La teràpia que ha demostrat tenir més eficàcia és la teràpia cognitiva-conductual (TCC). La intervenció es realitza, d’una banda, amb els infants i els adolescents i, de l’altra, amb els pares i/o tutors.
En el cas de la teràpia amb els nens i adolescents, es fan aproximacions a les situacions temudes i es proporcionen eines per a un millor desenvolupament social. De manera simultània, se’ls ajuda a identificar i modificar aquells pensaments negatius i invalidants i es donen estratègies per poder fer front a les emocions que senten.
El treball amb els pares i/o tutors es centra a donar estratègies per bregar millor amb el seu comportament i ajudar-lo a reduir els símptomes d’ansietat. Així com acompanyar-lo en el procés terapèutic.
Com hem esmentat anteriorment, és important detectar a temps la fòbia social perquè les conseqüències no s’agreugin. Si sospiteu que el vostre fill pot presentar aquesta simptomatologia, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. Estarem encantades d’ajudar-vos.
Referències:
Bados, A (2009). Fòbia Social. Naturalesa, evolució i tractament. Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics. Universitat de Barcelona.
Institut Nacional de Salut Mental (2017). Trastorn d’Ansietat Social: Més enllà de la simple timidesa. Oficina de Política Científica, Planificació i Comunicacions.
Laura Maymó Gallurt
Psicòloga Col. Nº B-03427
