SÍNDROME DEL PRÍNCEP DESTRONAT, L’ARRIBADA D’UN NOU GERMÀ

Síndrome del Príncep Destronat

Què és la Síndrome del Príncep Destronat?

A la majoria de nens l’arribada d’un nou germà pot generar gelosia, frustració, enveja i enutjos ja que passen de rebre tota l’atenció per part dels pares a haver de dividir-la. Aquest sentiment de gelosia cap al nou germà es coneix com la Síndrome del Príncep Destronat.

Com afecta l’arribada d’un nou germà a la família?

Quan neix un nou germà, l’estructura familiar passa per un moment de crisi o canvi, en què s’han d’introduir ajustaments en els rols i les funcions de cadascun. Entre els ajustaments trobem que el temps, les cures i les atencions ara s’han de repartir entre els germans. És a dir, el nen passa de rebre tota l’atenció a compartir-la amb el nou germà. Així mateix, també s’introdueixen canvis a les rutines, els horaris, el ritme i les necessitats a cobrir i això no només afecta als pares, sinó també als nens.

És important ser conscients que és natural i lògic que aparegui la gelosia. Es tracta d’un procés d’adaptació i de maduració en l’evolució normal d’un nen. A través d’aquests, el nen intenta expressar que està percebent aquests canvis i que se sent trist i té por de ser desplaçat perquè ja no ocupa el lloc que ocupava abans de l’arribada del nou germà.

Quant dura la síndrome del príncep denstronat?

La gelosia, en la majoria dels casos, no és permanent. Anirà desapareixent a mesura que el nen es torni a sentir segur i trobi el seu lloc dins de l’estructura familiar. Tot i això, l’actuació dels pares té un paper molt important quant a la durada i la magnitud d’aquesta. Més endavant parlarem de quines estratègies poden utilitzar els pares per a disminuir el patiment del nen.

Quins canvis de comportament genera?

L’exteriorització de la Síndrome del Príncep Destronat varia en funció de cada nen, però les manifestacions principals són:

  • Regressions evolutives per tornar a ocupar el lloc que li pertanyia, com ara:
    • Utilització d’un llenguatge més infantil.
    • Enuresi. Problemes per controlar l’esfínter.
    • Aparició de pors que abans no tenia.
    • Conductes: voler utilitzar biberó, llepar-se el dit, no voler dormir només, reclamar ajuda dels pares per a feines que feia sol, etc.
  • Apatia o tristesa. Plor recurrent. Per saber més sobre aquesta simptomatologia hi ha una altra entrada al blog anomenat “Els nens i les nenes també pateixen depressió”.
  • Disminució de la gana o dificultats per agafar el son.
  • Actitud negativista. Negació davant de demandes que fan els pares (per exemple, recollir les joguines, menjar, fer els deures, etc.). Al blog “Què fer quan el meu fill es porta malament” trobem una sèrie de recomanacions per gestionar aquesta actitud.
  • Disminució del rendiment escolar.
  • Queixes psicosomàtiques (mal de panxa, de cap, malestar intestinal, etc.)
  • Canvis en el comportament (presentar rebequeries, ser més agressiu, desafiador, tenir més nerviosisme i inquietud, etc.).
  • Enuig amb els pares
  • Ignorar el germà. Fer com si no existís, sense mostrar interès cap a ell.

Consells per gestionar l’arribada d’un germà

L’arribada d’un nou membre a la família es pot convertir en una experiència difícil de gestionar, però hi ha certs comportaments que poden posar en pràctica els pares, i altres cuidadors principals, per ajudar a atenuar la gelosia i el malestar que sent:

  • Preparar el nen per a l’arribada del nou germà. Fins i tot si el nen és molt petit, serà útil que comenci a escoltar el nom del seu germà i ajudi amb els preparatius de la casa (decoració de l’habitació, compra de roba nova, etc.). És important explicar-li el que passarà, no només centrant-nos en els avantatges sinó també explicar-li la cura i les atencions que necessita un nadó.
  • Evitar les comparacions. És fonamental evitar comparacions entre els germans. Cadascú és únic i diferent de la resta, tenint característiques úniques i és important que així ho senti.
  • Validar les emocions que sent. Mostrar una actitud empàtica i de suport, entendre el què està sentint. No castigar-lo per sentir gelosia ni tampoc obligar-lo a que li doni afecte si no li ve de gust.
  • Implicació en la cura del germà. Intervenir al bany, l’elecció de la roba, el canvi de bolquer, etc. Però sense que hi hagi una implicació excessiva.
  • Fomentar un clima familiar agradable. Fer, tant com sigui possible, les activitats en família que feien abans de l’arribada del nou germà.
  • Passar temps amb el nen. És molt positiu dedicar temps tot sol per jugar, parlar, mostrar-li afecte i atenció perquè se senti estimat i valorat.
  • Conscienciar a altres familiars i amics. Explicar-los que el nen està passant per la Síndrome del Príncep Destronat pel que és important que ho entenguin i parin atenció a tots dos nens en moments de visita, esdeveniments, etc.

Aquestes són algunes pautes generals que et poden ajudar a gestionar la Síndrome del Príncep Destronat. Si has intentat posar-les en marxa i et segueix resultant difícil gestionar la seva gelosia o et sents aclaparat per tots els canvis que s’estan generant a la dinàmica familiar no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre equip. Estarem encantades d’ajudar-te.

Laura Maymó Gallurt

Psicòloga Col. No B-03427