Nens amb altes capacitats

Què són les altes capacitats?

Les altes capacitats en nens es refereixen a un conjunt d’habilitats i talents excepcionals en una o més àrees del desenvolupament intel·lectual, creatiu o artístic. Aquests nens poden ser classificats en tres categories principals: superdotats, talentosos i precoços, cadascuna amb característiques distintives.

• Superdotats: presenten un rendiment significativament superior en múltiples àrees, incloent-hi habilitats cognitives, creativitat i lideratge. Generalment, el seu quocient intel·lectual (CI) és molt alt, en general per sobre de 130, i poden mostrar un desenvolupament primerenc en habilitats com la lectura, les matemàtiques i el raonament abstracte. Aquests nens solen tenir una gran capacitat per a aprendre de manera ràpida i eficient, i sovint mostren una curiositat insaciable i un pensament independent.
• Talentosos: destaquen en àrees específiques i poden dividir-se en talent simple (un sol àmbit) o complex (diverses àrees relacionades). Un nen talentós simple podria ser excepcional en música o matemàtiques, mentre que un talentós complex podria mostrar habilitats avançades tant en ciències com en tecnologia. Aquests talents específics no necessàriament es reflecteixen en un CI general elevat, però sí en un rendiment molt alt en aquestes àrees particulars.
• Precoços: mostren un desenvolupament avançat en comparació amb els seus parells de la mateixa edat. Aquesta precocitat pot manifestar-se en diverses àrees, com el llenguatge, la motricitat o la capacitat social. Sovint, aquests nens comencen a parlar, llegir o escriure a edats primerenques, demostrant una facilitat i fluïdesa notable en aquestes habilitats. No obstant això, és important observar si aquesta precocitat es manté al llarg del temps o si simplement reflecteix un desenvolupament primerenc que després s’equipara amb el dels seus companys.

 Quines són les característiques dels nens amb altes capacitats?

Els nens amb altes capacitats presenten una varietat de característiques que poden manifestar-se de diverses maneres. Aquestes característiques poden ser observades en diferents àrees del desenvolupament, com la cognitiva, emocional, social i creativa.

Característiques Cognitives:

• Capacitat intel·lectual superior: poden aprendre i processar informació de manera ràpida i eficient.
• Vocabulari avançat: ús extens i sofisticat del llenguatge d’una forma precoç. La seva capacitat per a comprendre i utilitzar vocabulari avançat és notable.
• Habilitat per a resoldre problemes: tenen una habilitat excepcional per a resoldre problemes complexos i abstractes. Poden trobar solucions creatives i no convencionals als problemes.
• Memòria excepcional: posseeixen una memòria a llarg termini superior, recordant detalls i fets amb precisió. Poden retenir informació i aprendre nous conceptes ràpidament.
• Curiositat insaciable: mostren un interès profund per una àmplia gamma de temes. Fan preguntes constants i busquen comprendre el “per què” i el “com” de les coses.

Característiques Emocionals i Socials:

• Sensibilitat emocional: són altament sensibles i empàtics, podent captar i comprendre les emocions dels altres amb facilitat. Poden ser intensament emocionals, experimentant els seus sentiments de manera més profunda que els seus iguals.
• Perfeccionisme: tenen altes expectatives de si mateixos i poden ser autocrítics. Busquen la perfecció en els seus treballs i activitats, la qual cosa pot generar-los frustració.
• Dissincronia: el seu desenvolupament intel·lectual pot estar avançat en comparació amb el seu desenvolupament emocional i social, la qual cosa pot portar a conflictes interns i de comportament. Poden sentir-se fora de lloc entre els seus companys de la mateixa edat.
• Interessos i valors Profunds: sovint mostren una maduresa i una consciència inusuals sobre temes socials, ètics i morals des d’una edat primerenca, tenint uns valors i principis ben definits des de ben d’hora.

Característiques Creatives:

• Imaginació: tenen una imaginació rica i activa, capaç de generar idees originals i creatives. Gaudeixen d’activitats creatives com l’escriptura, l’art i la música.
• Pensament divergent: són capaços de pensar de manera divergent, generant múltiples solucions a un problema. Poden veure connexions i relacions que uns altres no perceben fàcilment.
• Innovació: mostren una inclinació natural cap a la innovació i la invenció. Els agrada experimentar i provar noves idees i mètodes.

Comportament i Estil d’Aprenentatge:

• Autonomia en l’aprenentatge: prefereixen aprendre de manera independent i poden buscar informació per si mateixos. Poden avorrir-se o frustrar-se en entorns d’aprenentatge tradicionals que no desafiïn les seves habilitats.
• Persistència i determinació: són molt persistents a aconseguir els seus objectius i resoldre problemes. Poden mostrar una gran determinació i tenacitat en els seus projectes i interessos.
• Concentració intensa: capaços de concentrar-se profundament en una tasca o àrea d’interès durant llargs períodes. Poden perdre la noció del temps quan estan immersos en activitats que els apassionen.

Quins problemes o desafiaments poden presentar?

Els nens amb altes capacitats poden enfrontar una sèrie de desafiaments en termes de salut mental. A continuació, es detallen algunes dificultats comunes que poden experimentar:

• Ansietat i estrès: la pressió interna per aconseguir alts estàndards, el perfeccionisme i la sensibilitat poden contribuir a nivells elevats d’ansietat i estrès. Poden experimentar preocupacions intenses sobre el seu acompliment acadèmic, relacions socials o expectatives personals. Per a saber més podem consultar “Ansietat davant exàmens” o “Fòbia social en adolescents i nens“.
• Tics: alguns nens amb altes capacitats poden desenvolupar tics nerviosos, especialment sota estrès o pressió acadèmica. Aquests tics poden ser físics (com parpellejar o encongir les espatlles) o vocals (com fer sorolls). Per exemple: parpelleig freqüent, encongiment d’espatlles o altres moviments repetitius o emetre sons o paraules involuntàriament, especialment en situacions d’estrès.
• Problemes d’autoestima: l’alt nivell d’autocrítica i les altes expectatives poden afectar negativament la seva autoimatge i autoestima. Poden sentir-se frustrats o descoratjats quan no compleixen amb les seves pròpies expectatives o quan enfronten dificultats.
• Problemes d’adaptació social: la dissincronia emocional i el desenvolupament social desigual poden dificultar l’adaptació i la interacció amb parells de la seva mateixa edat. Poden experimentar dificultats per a relacionar-se amb nens de la seva edat a causa d’interessos divergents o a un estil de comunicació més complex.
• Sensibilitat emocional: la intensitat emocional pot fer que els nens siguin més susceptibles a les crítiques, el rebuig o les emocions negatives. Poden experimentar canvis d’humor ràpids o reaccions emocionals intenses enfront de situacions estressants o conflictives.
• Baixa tolerància a la frustració: el perfeccionisme i l’expectativa d’assoliment poden fer que tinguin dificultats per a bregar amb el fracàs o els obstacles. Poden frustrar-se fàcilment quan les coses no surten com esperen o quan enfronten situacions que no poden controlar.
• Cerca de la justícia: a causa del seu fort sentit de justícia i equitat es preocupen profundament pel que consideren correcte o incorrecte i poden reaccionar intensament davant situacions que perceben com a injustes.
• Problemes de son: la ment activa i la dificultat per a desconnectar poden interferir en la qualitat i quantitat de son. Poden experimentar dificultats per a agafar el son o despertar-se sovint durant la nit, la qual cosa pot afectar el seu benestar general i el seu rendiment diürn.
• Depressió: en alguns casos, la pressió interna, les expectatives elevades i la sensibilitat emocional poden contribuir al desenvolupament de símptomes depressius. Poden mostrar apatia, falta d’interès en activitats que abans gaudien, canvis en la fam o en el patró de son, entre altres símptomes.
• Problemes de Conducta: les dificultats per a adaptar-se a les normes socials o escolars i la cerca d’autonomia poden manifestar-se a través de conductes desafiadores. Poden mostrar resistència a l’autoritat, desobediència o comportaments disruptius en l’entorn escolar o familiar. Sobre aquest tema en concret, parlem més profundament en “Què fer quan el meu fill es porta malament?“.

Com podem ajudar als nens amb altes capacitats?

Criar a un nen amb altes capacitats pot ser un procés gratificant, però sobretot desafiador. A continuació, presentem alguns consells que poden facilitar la criança:

• Estimular l’aprenentatge i la curiositat: proporcionar materials educatius avançats, desafiaments intel·lectuals i oportunitats per a explorar les seves passions. Invertir en llibres, joguines i activitats que despertin el seu interès i promoguin el pensament crític.
• Fomentar un entorn de suport i comprensió: escoltar activament i validar les seves preocupacions, interessos i emocions.
• Desenvolupar habilitats socials: facilitar la participació en grups i activitats on pugui interactuar amb altres nens amb interessos similars i així poder desenvolupar les habilitats socials.
• Adaptacions educatives: el sistema educatiu està dissenyat per a abordar les necessitats de la majoria dels estudiants, però els nens amb altes capacitats sovint requereixen un enfocament més personalitzat que els desafiï i motivi.
• Establir objectius realistes: si bé és natural tenir expectatives altes amb un nen amb altes capacitats, és essencial establir objectius realistes i reconèixer els seus esforços. Celebrar els assoliments, independentment de la seva magnitud, fomenta l’autoestima i l’amor propi.
• Promoure l’esforç més que el resultat en sí: és important valorar i elogiar l’esforç i el procés d’aprenentatge, tant en l’acadèmic com en les altres àrees. Enfocar-se en l’esforç ajuda a desenvolupar una mentalitat de creixement i resiliència, i redueix la pressió d’obtenir resultats perfectes.
• Promoure l’autonomia: fomentar la independència des d’una edat primerenca ajuda a desenvolupar habilitats d’autogestió i responsabilitat. Permetre que prenguin decisions i assumeixin responsabilitats concordes a la seva edat fomenta un sentit de control i confiança en sí mateixos.
• Acceptar-los tal com són i entendre les seves diferències: és crucial acceptar als nens amb altes capacitats tal com són, sense comparar-los amb els altres, ja que això pot comportar frustracions tant en els pares com en els nens. Comprendre i valorar les seves diferències els ajuda a desenvolupar una autoimatge positiva i a sentir-se segurs i benvolguts per qui són realment.

Quines activitats poden ajudar-los?

Les activitats per a nens amb altes capacitats han de ser desafiadores, estimulants i variades, permetent el desenvolupament tant d’habilitats cognitives com emocionals i socials. Alguns exemples són:

Activitats Acadèmiques i Cognitives:

• Projectes de recerca: permetre realitzar recerques sobre temes d’interès i fer presentacions creatives de les troballes.
• Clubs de ciència i tecnologia: participar en experiments, programació i robòtica.
• Programes d’enriquiment: fer cursos extracurriculars o proporcionar material de matemàtiques, literatura, història, idiomes, etc.

Activitats Artístiques i Creatives:

• Arts visuals: classes de dibuix, pintura, escultura o fotografia. Des de casa també podem treballar-ho organitzant activitats.
• Música i teatre: lliçons de música o participació en produccions teatrals.
• Escriptura creativa: tallers i concursos d’escriptura o fomentar fer còmics, textos…a casa.

Activitats Físiques i Esportives:

• Esports i exercici: practicar algun esport, especialment en equip.
• Ioga i Meditació: classes per a millorar la concentració i gestionar l’estrès.
  
  

Activitats Socials i de Lideratge:

• Grups d’Interès: clubs de lectura, escacs, debats.
• Voluntariat: involucrar-se en projectes comunitaris.
  
  

Activitats de Desenvolupament Personal:

• Resolució de problemes: trencaclosques, jocs d’estratègia, scaperooms.
• Aprenentatge d’idiomes: classes i pràctica d’idiomes estrangers.

Fer costat als nens amb altes capacitats requereix una comprensió profunda de les seves característiques úniques i desafiaments. A través d’un enfocament comprensiu que consideri tant el seu desenvolupament intel·lectual com emocional, podem ajudar-los a aconseguir el seu màxim potencial. Proveir un entorn que estimuli la seva curiositat, fomenti el seu desenvolupament social i doni suport al seu benestar emocional és essencial per al seu creixement integral. Per als pares i les mares, això pot representar un desafiament significatiu. Criar a un nen amb altes capacitats implica no sols reconèixer i nodrir els seus talents excepcionals, sinó també abordar les dificultats emocionals i socials que poden acompanyar a aquestes capacitats.

Si necessiteu ajuda per a gestionar els desafiaments que es presenten, estarem encantades d’ajudar-vos.

Laura Maymó Gallurt
Psicòloga Núm. Col. B-03427