La fòbia social en adolescents i nens

Fòbia social en adolescents i nens

Què és la fòbia social en adolescents i nens?

El trastorn d’ansietat social o fòbia social és un trastorn d’ansietat freqüent que sol tenir l’inici entre els 8 i els 15 anys. Es pot definir com una por intensa i persistent davant situacions on altres persones poden estar analitzant, avaluant o jutjant-los. Com a conseqüència, només es senten bé envoltats de persones de confiança.

Aquesta por afecta en tres sentits:

  • A nivell cognitiu: els seus pensaments es basen en la possibilitat de fer o dir alguna cosa que els faci quedar en ridícul davant dels altres. Solen anticipar de manera catastròfica les situacions socials que se’ls presenten. Per exemple: “tots es riuran de mi”, “tartamudejaré”, “no m’enrecordaré del text”, “no voldrà ser el meu amic”…
  • A nivell fisiològic: rubor, sequedat bucal, sudoració, tremolor, sensació d’ofec, dificultats per empassar…
  • A nivell motor: tendeixen a evitar aquelles situacions que temen (respondre o fer una pregunta a classe, fer una presentació, tocar un instrument, demanar ajuda, parlar amb persones d’autoritat, fer esport, assistir a festes, respondre al telèfon, demanar menjar a un restaurant… ) i si no ho poden fer intenten realitzar conductes defensives (p.ex.: no fer contacte ocular, buscar llocs estratègics per passar desapercebut, parlar el mínim…).

Casos i exemples

Els nens i adolescents quan estan ansiosos aprenen a evitar les situacions, busquen excuses per no fer-ho. Aquesta estratègia funciona per calmar l’ansietat a curt termini, però a llarg termini l’ansietat empitjora i pot afectar l’escola, les activitats que duu a terme, les relacions interpersonals, l’autoestima i l’estat d’ànim. És per això que és important detectar a temps la fòbia social perquè no s’agreugi.

Per poder diagnosticar la fòbia social cal que es donin en conjunt els següents factors:

  • És una por o una ansietat intensa i ha estat present durant 6 mesos o més
  • Fa referència a una o més situacions socials
  • Gairebé sempre es presenta davant de la mateixa situació o situacions
  • Implica por a una avaluació negativa per part d’altres persones
  • Condueix a la persona a evitar la situació o a suportar-la de manera incòmoda
  • Es tracta d’una por desproporcionada respecte del perill real
  • Provoca un malestar significatiu o perjudica notablement el funcionament
Exemples de fòbia social en nens

Normalment l’ansietat social es confon amb la timidesa però no són el mateix. Les persones que són tímides senten incomoditat davant persones o situacions concretes, però no experimenten ansietat quan anticipen una situació i no necessàriament les eviten. En canvi, les persones amb pànic social no han de ser tímides. Poden sentir-se còmodes amb persones i entorns “segurs” o familiars i, pel contrari, en situacions determinades sentir una ansietat intensa.

De la mateixa manera, les persones tímides es poden posar vermelles o tremolar quan han de fer una presentació, però es sobreposen i cada vegada es van sentint més segures. En canvi, en el cas de la fòbia social, les persones que la pateixen eviten realitzar la presentació posant excuses o buscant estratègies i, si no els queda més remei que fer-la, senten una ansietat important.

Com treballar la fòbia social en nens i adolescents?

La teràpia que ha demostrat tenir més eficàcia és la teràpia cognitiva-conductual (TCC). La intervenció es realitza, d’una banda, amb els infants i els adolescents i, de l’altra, amb els pares i/o tutors.

En el cas de la teràpia amb els nens i adolescents, es fan aproximacions a les situacions temudes i es proporcionen eines per a un millor desenvolupament social. De manera simultània, se’ls ajuda a identificar i modificar aquells pensaments negatius i invalidants i es donen estratègies per poder fer front a les emocions que senten.

El treball amb els pares i/o tutors es centra a donar estratègies per bregar millor amb el seu comportament i ajudar-lo a reduir els símptomes d’ansietat. Així com acompanyar-lo en el procés terapèutic.

Com hem esmentat anteriorment, és important detectar a temps la fòbia social perquè les conseqüències no s’agreugin. Si sospiteu que el vostre fill pot presentar aquesta simptomatologia, no dubteu en posar-vos en contacte amb nosaltres. Estarem encantades d’ajudar-vos.

Referències:

Bados, A (2009). Fòbia Social. Naturalesa, evolució i tractament. Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics. Universitat de Barcelona.

Institut Nacional de Salut Mental (2017). Trastorn d’Ansietat Social: Més enllà de la simple timidesa. Oficina de Política Científica, Planificació i Comunicacions.

Laura Maymó Gallurt
Psicòloga Col. Nº B-03427