Què són les enrabiades des de la visió de la psicologia?
Les enrabiades infantils són expressions emocionals intenses que sorgeixen quan un nen enfronta una situació frustrant o quan els seus desitjos i necessitats no són satisfets. Aquestes explosions d’ira, comunes en nens d’entre 1 i 4 anys, poden incloure plors, crits, rebequeries i, en alguns casos, agressions físiques o fins i tot vòmits. Encara que típicament es presenten en aquesta franja d’edat, poden aparèixer abans i desaparèixer més tard.
Des de la perspectiva de la psicologia infantil, les enrabiades són una forma de comunicació prelingüística i una manifestació natural del desenvolupament emocional i cognitiu del nen. En ser formes d’expressió immadures, reflecteixen la incapacitat del nen per a comunicar correctament les seves necessitats o inquietuds, la seva baixa tolerància a la frustració i la seva dificultat per a controlar les emocions. Són una etapa normal del desenvolupament infantil. A mesura que els nens creixen i desenvolupen habilitats verbals i d’autoregulació, la freqüència i intensitat de les enrabiades tendeix a disminuir.
A més dels comportaments més coneguts, com els crits i els cops, a vegades els nens poden contenir la respiració en lloc de plorar, la qual cosa resulta més alarmant per als pares. En aquests casos, el nen realitza una forta inspiració, reté l’aire, es posa vermell, més tard morat i, en alguns casos, pot arribar a caure.
Per què es produeixen?
Les enrabiades poden tenir múltiples causes, entre les quals s’inclouen:
- Frustració: els nens petits sovint experimenten enrabiades quan no poden fer una tasca per si mateixos, quan no obtenen el que desitgen o quan senten que els seus pares no entenen el que els succeeix. La falta d’habilitats per a expressar les seves necessitats i emocions verbalment pot augmentar aquesta frustració. En aquest cas, és molt comú que apareguin frustracions i conflictes emocionals en relació amb els seus germans. Per a saber més podeu consultar els següents blogs: “Síndrome del príncep destronat“” i ““Gelosia entre germans““.
- Desitjo d’independència: a mesura que els nens creixen, desenvolupen un desig natural d’independència i control sobre el seu entorn. Les enrabiades poden sorgir quan els nens intenten afirmar la seva autonomia enfront de les limitacions imposades pels adults.
- Falta d’habilitats de comunicació: els nens que encara no han desenvolupat completament les seves habilitats de comunicació verbal poden recórrer a les enrabiades com una manera d’expressar les seves necessitats i desitjos.
- Fatiga, fam o malestar: l’estat físic i emocional d’un nen també pot influir en l’aparició de enrabiades. Un nen cansat, famolenc o incòmode és més propens a tenir una enrabiada.
- Satisfer desitjos: amb les enrabiades, el nen intenta cridar l’atenció amb la finalitat de satisfer els seus desitjos, per la qual cosa aquestes es veuran afavorides si el comportament dels pares consisteix a cedir a les seves peticions ja que el nen veurà complerts els seus objectius.
Com podem gestionar les enrabiades infantils?
Gestionar les enrabiades infantils implica una combinació d’estratègies proactives i reactives:
- Descobrir el motiu: el primer pas per a gestionar una enrabiada és intentar descobrir quin és el motiu, saber per què el nostre fill pot estar reaccionant d’aquesta manera.
- Mantenir la calma: durant una enrabiada, és fonamental que els pares i cuidadors mantinguin la calma. Respondre amb crits o càstigs pot intensificar la situació. És important modelar un comportament tranquil i controlat.
- No intentar dialogar quan sorgeix: no intentar dialogar en la fase àlgida de l’empipament (únicament quan s’hagi calmat i pugui escoltar-nos). L’única cosa que farà intentar dialogar amb ells mentre està en plena enrabiada serà fer que aquesta s’intensifiqui. Hem de deixar que es calmi per a poder parlar amb ell o amb ella.
- Validar les emocions: reconèixer i validar els sentiments del nen pot ajudar a calmar la situació. Frases com “entenc que estàs enutjat perquè no pots tenir això” poden ser útils.
- Donar estratègies per a controlar les seves emocions: una manera de fer que les enrabiades disminueixin és oferir alguna estratègia perquè pugui regular les seves emocions quan estigui més calmat (estrènyer fortament un ninot tou, anar a l’habitació o a un racó “de la calma”…).
- Distreure i redirigir: durant una enrabiada, a vegades és útil redirigir l’atenció del nen cap a una altra activitat o joguina per a desactivar la situació.
- No cedir a les peticions: no cedir a les seves peticions amb la enrabiada (que no sigui el seu «llenguatge» per a demanar les coses). Encara que puguin aparèixer sentiments de culpa, aquest punt és molt important, ja que si alguna vegada el nen comprova que amb la enrabiada aconsegueix el que volia, probablement en ocasions futures l’utilitzi com a estratègia.
- Parlar i reforçar una vegada calmats: una vegada que el/la nen/a s’hagi calmat, és important parlar amb ell/a i reforçar positivament el fet d’haver-se calmat. Evitar donar sermons i, en el seu lloc, elogiar la seva capacitat per a calmar-se i parlar de manera tranquil·la sobre el que va ocórrer, oferint alternatives per a manejar les seves emocions en el futur.
Com podem prevenir-les?
Podem distingir dos moments a l’hora de prevenir les enrabiades. Com hem dit, es tracta d’una etapa evolutiva del desenvolupament pel que, d’una banda, des de l’inici d’aquesta etapa podem aplicar les següents estratègies de forma continuada mentre dura aquesta fase:
- Establir rutines i límits clars: els nens se senten més segurs quan saben què esperar. Establir rutines diàries i ser consistent amb les regles pot reduir la incidència de enrabiades.
- Ensenyar habilitats de comunicació: fomentar el desenvolupament del llenguatge i proporcionar als nens les paraules que necessiten per a expressar els seus sentiments i necessitats pot ajudar a reduir les enrabiades.
- Reforçar el bon comportament: premiar i reconèixer el comportament positiu pot ser més efectiu a llarg termini que castigar el negatiu. Podem llegir més sobre això en “El càstig i el seu impacte en els nens i progenitors” .
- Treballar la tolerància a la frustració: com hem esmentat anteriorment, desenvolupar la tolerància a la frustració és fonamental per a ajudar els nens a manejar les enrabiades de manera efectiva. Això implica ensenyar-los gradualment a acceptar situacions que no poden controlar o que no compleixen amb les seves expectatives immediates.
D’altra banda, el moment previ a l’enrabiada, podem utilitzar altres estratègies:
- Detectar els primers senyals: detectar aquells senyals o situacions que precedeixen a la enrabiada (si està cansat o amb fam, si anem a aquell lloc que detesta…) i preveure com podem actuar abans que arribi (oferir-li un bany relaxant, escoltar una música calmada/animada o menjar alguna cosa, oferir-li una distracció, tractar la situació amb humor…).
- Ser una mica més flexibles: també per a fer més fàcil l’acceptació de les normes sense modificar els nostres propis límits podem ser una mica flexibles davant d’algunes situacions (per exemple: ha de menjar el que no li agrada abans de jugar, però no passa res si ho fa amb les mans; ha de sortir ben abrigat de casa a l’hivern, però no passa res si inicialment no es posa els guants i el capell…). Moltes vegades les normes que imposem tenen nivells d’importància diferents i podem jugar amb elles perquè progressivament el nen vagi acceptant-les sense enrabiades o amb empipaments més lleugers.
- Potenciar la positivitat: ajudar amb altres estímuls positius per a facilitar l’acceptació (per exemple: entenc que vols quedar-te més temps al parc jugant, però hem de marxar ja a casa; la mare ens estarà esperant i podrà llegir-te el teu llibre preferit).
- Proposar alternatives: proposar alternatives sempre que sigui possible també pot ser una bona estratègia (per exemple: ara no pots fer això, però sí que pots fer l’altre…), i proposar la “regla o norma” de manera afirmativa, sense utilitzar un “no” (per exemple: “quan facis aquests ja podrem sortir” en comptes de: “si no fas això no sortiràs”).
Quan s’ha de consultar a un/a psicòleg/a?
Encara que les enrabiades són una part normal del desenvolupament infantil, hi ha moments en els quals pot ser útil consultar a un/a psicòleg/a infantil:
Enrabiades extremadament freqüents o intenses: si les enrabiades són molt freqüents, prolongades o extremadament intenses, pot ser un senyal que el nen necessita ajuda addicional per a manejar les seves emocions.
Enrabiades que afecten significativament la vida diària: si les enrabiades interfereixen de manera significativa amb la vida diària del nen o de la família, és recomanable buscar l’opinió d’un/a professional.
Comportaments perillosos: si durant les enrabiades el nen es danya a si mateix, a uns altres o destrueix objectes de manera regular, és important buscar ajuda professional.
Falta de progrés: si tot i implementar estratègies de maneig i prevenció, no s’observa una millora en el comportament del nen, pot ser útil consultar a un/a psicòleg/oga infantil.
En conclusió, les enrabiades infantils són una etapa normal del desenvolupament que, amb les estratègies adequades, poden ser gestionades eficaçment. No obstant això, en casos d’intensitat o freqüència inusuals, buscar ajuda d’un/a professional pot ser beneficiós per al benestar del nen i la família.
Laura Maymó Gallurt
Psicòloga NºCol. B-03427
