Parlar de la mort mai no és fàcil i, quan es tracta d’explicar-la a un infant, els dubtes solen multiplicar-se. Molts adults tenen por de dir alguna cosa que pugui fer més mal o creuen que protegir els més petits implica amagar-los la realitat. Tanmateix, el dol és un procés natural que forma part de la vida i, quan els infants reben l’acompanyament adequat, poden aprendre a afrontar la pèrdua d’una manera saludable i adaptada a la seva edat.
Cada infant viu el dol de manera diferent. La seva manera d’entendre la mort dependrà tant del seu desenvolupament emocional i cognitiu com del vincle que mantenia amb la persona o l’ésser estimat que ha mort. Per això, més que buscar la resposta perfecta, el més important és oferir un espai segur on puguin expressar les seves emocions, fer preguntes i sentir-se acompanyats.
Com li ho explico…?
Un dels errors més habituals és recórrer a expressions com ara «se n’ha anat de viatge», «està dormint per sempre» o «ens cuida des del cel» sense oferir una explicació clara. Tot i que aquestes frases neixen amb la intenció de protegir, poden generar confusió, por o falses expectatives, especialment en els infants més petits.
El més recomanable és utilitzar un llenguatge senzill, honest i adaptat a la seva edat. Explicar que una persona ha mort significa que el seu cos ha deixat de funcionar i que ja no podrà tornar permet que l’infant construeixi una comprensió real del que ha passat. Això no implica renunciar a les creences religioses o espirituals de cada família, sinó combinar-les amb una explicació comprensible per al menor.
També és important permetre que l’infant pregunti tantes vegades com necessiti. És habitual que repeteixi els mateixos dubtes durant dies o setmanes, ja que està intentant comprendre una realitat nova i complexa. Respondre amb paciència i validar les seves emocions l’ajuda a sentir-se segur.
El dol canvia segons el tipus de pèrdua
No totes les pèrdues tenen el mateix impacte. El vincle afectiu i les circumstàncies de la mort influeixen en la manera com l’infant viu el dol i en el suport que necessita.
La mort d’una mascota acostuma a ser el primer contacte que molts infants tenen amb la pèrdua. Encara que alguns adults la minimitzin, per a ells pot representar un dolor molt intens. És recomanable validar aquesta tristesa, recordar els moments compartits i crear petits rituals de comiat, com fer un dibuix, escriure una carta o plantar una flor en el seu record.
Quan mor un avi o una àvia, l’infant sol enfrontar-se per primera vegada a la mort d’un familiar proper. A més de la tristesa per la pèrdua, també percep el dolor de la resta de la família. En aquests casos resulta beneficiós parlar dels records feliços, mirar fotografies i explicar que és normal sentir tristesa, però també recordar amb afecte qui ja no hi és.
La pèrdua d’un pare o d’una mare representa un dels esdeveniments més difícils que pot viure un menor. A més del dolor emocional, poden aparèixer la por a l’abandonament, la inseguretat i canvis importants en la seva rutina. En aquestes situacions és fonamental oferir estabilitat, mantenir les rutines sempre que sigui possible i permetre que l’infant expressi les seves emocions sense sentir-se jutjat. L’acompanyament psicològic acostuma a ser especialment recomanable per ajudar tant el menor com la seva família.
Tot i que una separació o un divorci no impliquen una mort, molts infants experimenten un procés de dol perquè senten que han perdut la família que coneixien. En aquests casos és important explicar que tots dos progenitors continuaran formant part de la seva vida, evitar que l’infant se senti responsable de la separació i donar-li espai perquè pugui expressar la tristesa, la ràbia o la confusió que pugui sentir.
Com entenen el dol segons la seva edat
La manera d’entendre la mort evoluciona amb el desenvolupament infantil, de manera que les necessitats emocionals també canvien.
Entre els 2 i els 3 anys
Entre els dos i els tres anys, els infants encara no comprenen que la mort és irreversible. Perceben l’absència i els canvis en l’ambient familiar, però poden pensar que la persona tornarà en qualsevol moment. En aquesta etapa necessiten explicacions molt senzilles, molt de contacte físic i mantenir les rutines que els aporten seguretat.
Entre els 3 i els 6 anys
A partir dels tres i fins als sis anys comencen a fer moltes preguntes i, de vegades, interpreten la mort com una situació temporal. La seva imaginació també els pot fer pensar que els seus pensaments o comportaments han provocat la pèrdua. Per això, és important deixar clar que ningú no en té la culpa i respondre amb honestedat a tots els seus dubtes.
Entre els 7 i els 9 anys
Entre els set i els nou anys comencen a comprendre que la mort és definitiva, tot i que encara els costa assumir que pot afectar qualsevol persona. En aquesta etapa poden expressar emocions intenses o, al contrari, aparentar normalitat mentre processen el que ha passat. També pot ser una etapa amb moltes preguntes…, Parlar amb ells, respondre amb confiança i veracitat, respectar els seus temps i animar-los a expressar el que senten acostuma a ser de gran ajuda.
A partir dels 10 anys
A partir dels deu anys i durant la preadolescència, la comprensió de la mort s’assembla molt a la d’un adult. Són capaços de reflexionar sobre el seu significat i poden experimentar tristesa, ràbia, por o fins i tot sentiments d’injustícia. En aquestes edats és especialment important mantenir una comunicació oberta i respectar la seva necessitat d’intimitat, sense deixar d’estar disponibles quan necessitin suport.
Activitats per ajudar un infant a elaborar el dol
El joc, la creativitat i els rituals són eines molt valuoses perquè els infants puguin expressar emocions que encara no saben posar en paraules.
Crear una capsa de records amb fotografies, dibuixos o petits objectes relacionats amb la persona que ha mort els pot ajudar a mantenir un vincle emocional saludable mentre accepten la pèrdua. De la mateixa manera, escriure una carta de comiat, encara que l’infant encara no sàpiga escriure i ho faci mitjançant dibuixos, li permet expressar allò que sent o que li hauria agradat dir.
Els contes infantils sobre el dol també són una eina excel·lent per iniciar converses difícils amb un llenguatge adaptat. A través dels personatges, els infants poden identificar les seves pròpies emocions i comprendre que sentir-se trist, enfadat o confós forma part del procés.
En algunes famílies resulta reconfortant establir petits rituals per recordar la persona que ha mort. Encendre una espelma en una data especial, preparar el seu menjar preferit o compartir anècdotes positives ajuda a transformar el record en un espai d’afecte, en lloc que esdevingui únicament una font de dolor.
A Psicologia Infanto-Juvenil Mallorca trobaràs un equip de professionals que et podrà facilitar i acompanyar en l’elaboració saludable del dol. Cada pèrdua és única i cada infant necessita un ritme diferent per adaptar-s’hi. El més important no és evitar el patiment, sinó acompanyar-lo amb comprensió, honestedat i afecte. Saber que les seves emocions són vàlides i que compta amb adults disponibles per escoltar-lo constitueix una de les eines més valuoses per afrontar un dels moments més difícils de la infància.
Arancha Lorente
Psicòloga Col. Nº B-03674
