Símptomes de gelosia entre germans
La gelosia és una resposta afectiva natural i implica una mescla d’emocions que afecta a tota la família. Generalment es produeix perquè un dels fills se sent desplaçat respecte a l’altre o altres. A tots ens agrada rebre l’atenció dels altres, de fet, és una font de reforçament importantíssima i moltes vegades actuem sobre la base de si obtindrem atenció dels altres o no. Per això, no és tan estrany que quan veiem que aquesta quantitat d’atenció que estàvem acostumats a rebre perilla, intentem posar-li solució.
Encara que sigui el més freqüent, la gelosia entre germans no sols es produeix quan arriba un nou bebè. Pot produir-se també quan algun dels germans fa una cosa nova i s’emporta totes les mirades d’atenció, com per exemple començar a parlar o caminar. Tampoc té per què produir-se del germà gran cap al petit, sinó que pot ser també a l’inrevés o donar-se entre bessons, i pot ser per diferents motius, com que un tingui millors notes en el col·legi o se li doni millor un esport.
La gelosia infantil es pot manifestar de diverses formes en funció de les característiques dels nens: enrabiades, pegar al germà petit, no fer cas al que se li diu, negar-se a compartir joguines, plors, aïllament, malsons o alteracions del somni, regressions a estadis previs (per exemple, tornar a xuclar-se el dit o tornar a parlar com un nen més petit), etc. L’objectiu final d’aquests símptomes serà generalment el de cridar l’atenció dels cuidadors. No hem d’oblidar-nos que tot això tindrà un efecte també sobre l’altre germà i sobre els pares, que davant els comportaments del seu fill poden sentir frustració, tristesa, sentiments de culpa…
Activitats per a treballar la gelosia entre germans
Un error comú és intentar evitar costi el que costi que la gelosia infantil es produeixi. Molts pares intenten prestar més atenció al fill que es sent gelós o li reprimeixen d’alguna manera quan expressa aquesta gelosia. Totes dues opcions impedeixen que es manifesti el que abans ja s’ha comentat que és una resposta natural i adaptativa.
Així i tot, es pot aprendre i ensenyar als fills a gestionar millor aquesta resposta perquè no es mantingui amb el temps. A continuació, es detallen alguns aspectes importants dins de la psicologia general infantil per a gestionar millor la gelosia infantil:
- Ensenyar a expressar les seves emocions de manera adaptativa, sense cridar i sense pegar. Això els ajudarà a poder transmetre com se senten i a poder gestionar conflictes d’una manera respectuosa amb els altres.
- Deixar-los parlar i escoltar de manera empàtica. Moltes vegades tenen coses molt importants que dir i si ens limitem a castigar i reprimir quan comencen a expressar-se, estarem desaprofitant una oportunitat magnifica per saber què passa i com podem gestionar-ho. Pregunta-li directament com se sent i per què fa el que fa.
- Quan duguin a terme comportaments desadaptatius, com cridar o pegar, serà fonamental mantenir la calma i actuar amb tranquil·litat. És important no deixar-nos portar per les nostres emocions, ja que probablement en aquest moment experimentarem ràbia, frustració, culpabilitat…Per exemple, si li donem una recompensa només perquè deixi d’actuar així i sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, estarem contribuint a que el problema es mantingui, perquè aprendrà que quan crida o pega, obté alguna cosa que li agrada. S’ha d’intentar no utilitzar el càstig, i si s’arriba a usar-lo, que sigui com a últim recurs. En l’article “El càstig i el seu impacte” pot obtenir més informació sobre el càstig i les seves conseqüències.
- Analitzar per què està duent a terme aquest comportament desadaptatiu. Saber el motiu ens ajuda a detectar millor les seves necessitats i a actuar d’una forma més adequada a la situació. Com no hi ha dos nens iguals, és important intentar adaptar-se a les necessitats de cadascun. No serà el mateix que pegui al seu germà perquè té son que perquè considera que no li estem fent el cas suficient.
- Reforçar el seu comportament quan es comporta com a nosaltres ens agradaria i especificar molt clarament per què se li està reforçant. Per exemple: “Com m’agrada quan jugues amb la teva germana tranquil i li deixes les teves joguines!”.
- Per a motivar aquest comportament desitjat, podem implicar a l’infant en algunes tasques senzilles que impliquin la cura del germanet/a, com ajudar a donar-li el biberó o a vestir-lo/a, però sense saturar-lo en excés, i reforçar-lo per fer-ho.
- És molt important no comparar entre germans, ni posar etiquetes (per exemple, el major és el responsable i el petit és el despistat) ja que pot influir de manera important en la seva autoestima i generar o mantenir la gelosia.
- Dedicar-li un temps en exclusiva tot sol amb una certa freqüència (sense saturar-nos nosaltres ja que sabem que treure moments així quan es tenen diversos fills, pot ser complicat) i que vegin que tenen tota la nostra atenció. Per exemple, aprofitar de tant en tant el moment de la migdiada del bebè per a jugar una estona junts, llegir-li un conte a la nit o anar un dia sols al cinema.
Hem de tenir en compte que és impossible ser 100% justos i que saber quines són les necessitats de cadascun és una tasca molt complexa. Per això és important que, com a pares, no ens autoexigim de més i que siguem conscients que fem el que bonament podem. Per a més informació, podeu consultar l’article “Què fer quan el meu fill es porta malament” en el qual hi ha informació més detallada sobre com afrontar comportaments desadaptatius en la infància. En cas que la gelosia es produeixin específicament davant l’arribada d’un nou bebè a la família, podeu consultar l’article “Síndrome del príncep destronat, l’arribada d’un nou germà”.
Què ocorre quan la gelosia es manté en l’adolescència o en l’adultesa?
En aquesta situació, la gelosia sol manifestar-se de formes diferents, com per exemple mantenint una actitud desafiant amb un o amb els dos progenitors. En aquests casos, és important analitzar què creiem que pot estar passant i què millor que preguntant-li directament? En general, un adolescent o un adult ens podrà explicar millor el que li passa i podrem veure com podem treballar-ho. Potser no ens hem adonat i hem comparat als germans en excés, aspecte que podríem començar a corregir si tenim aquesta informació.
Tenint tot això en compte, cada persona i situació són diferents i serà important explorar en cada cas què pot estar ocorrent. Si creus que podem ajudar-te a tu o als teus fills a superar aquest tipus de gelosia, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres perquè puguem valorar el teu cas i oferir-te una atenció més individualitzada.
Aina Fiol Veny
Psicòloga Col. Núm. B-02615
