Quin és el perill d’etiquetar als nens?
Les persones tenim la tendència d’etiquetar el món que ens envolta ja que ens és útil per ordenar la realitat i així poder prevenir situacions i respondre de manera més ràpida davant d’elles. Aquesta tendència s’estén als nens. Sovint etiquetem els nens tenint en compte la seva conducta, per exemple: “ets un pesat”, “ets un maldestre”, “ets un rondinaire”, “ets molt despistat”, “és clavadet al seu pare/mare”, etc.
Les etiquetes es poden classificar en tres tipus:
- Etiquetes negatives: se censuren conductes que es desaproven. Exemples: “gandul”, “maleducat”, “gras”, etc.
- Etiquetes positives: s’aprova de manera exagerada alguna habilitat. Exemples: “ets el millor”, “ets el més maco”, “ets el més responsable”, “sempre treus excel·lents”, etc.
- Etiquetes amb doble sentit: aquelles connotacions negatives però que es diuen amb orgull. És a dir, alguna cosa que es classifica com a negativa és valorada i exalçada pels adults. Exemples: “trast”, “granujilla”, “capritxós”, etc.
Els nens s’interpreten a si mateixos en base a allò que l’entorn en diu pel que acaben assumint aquestes etiquetes i comportant-se així. Això es pot explicar per “l’efecte Pigmalió” i la seva profecia autocomplida. Aquest fenomen explica que les persones ens comportem tenint en compte les creences que tenen els altres o nosaltres mateixos sobre les nostres capacitats i allò que podem o no aconseguir.
Per exemple, si considerem un nen més capacitat per fer esports o a la família això és un aspecte important, li donarem més i millors estímuls en aquest sentit, més temps per practicar-lo, etc. D’aquesta manera, el nen respondrà confirmant les nostres expectatives fent més esport i amb el temps obtenint resultats positius. El mateix passaria si ho etiquetem en negatiu, considerant que no se li donen bé els esports i descoratjant-lo a practicar-los, al final probablement s’acabaran complint aquestes expectatives.
Per tot això, podem dir que etiquetar els nens suposa un perill perquè:
- Ens fan oblidar que són nens. Certs comportaments són naturals durant la infància i altres no. Per exemple, en els primers anys és normal que els nens siguin més revoltosos perquè estan descobrint el món i són més curiosos. En canvi, que un nen es preocupi pels diners perquè a casa ha sentit comentaris sobre això, ens pot fer pensar que “és responsable”, però en aquest cas no és un comportament propi de la infància.
- Impliquen generalització. Els nens no es comporten de la mateixa manera sempre, però el fet d’utilitzar molt una etiqueta fa que acabem generalitzant i pensant que es comportarà així en totes les situacions i tot el temps i això no és possible.
- Deixem de veure altres conductes. La nostra atenció estarà focalitzada a buscar aquelles conductes que confirmin aquesta etiqueta i ens costarà més trobar-ne d’altres que siguin positives o que contradiguin aquesta etiqueta.
- Actuen en funció de les etiquetes. Com hem esmentat anteriorment, els nens actuen en funció del que se n’espera i del rol que se’ls ha assignat.
Com afecten al seu desenvolupament emocional?
Etiquetar els nens obstrueix les habilitats dels pares i dels nens per experimentar, expressar i/o reconèixer la persona en la seva totalitat.
Com hem comentat, probablement el nen acabarà actuant de la manera que s’espera d’acord amb la seva etiqueta adoptant aquest rol. Així mateix, li estarem ensenyant que com que les etiquetes són rígides, la seva personalitat també ho és pel que és molt difícil que canviï així que deixarà d’intentar comportaments nous. Tot i això, la infància és una etapa clau en què s’està en constant canvi i els referents repercuteixen molt potenciant o “debilitant” les “tendències naturals”.
Encara que a priori puguem pensar que són les etiquetes negatives les que afecten el desenvolupament dels nens i afecten la seva autoestima, la veritat és que les etiquetes positives també són perilloses i poden afectar-los. Posar una etiqueta negativa suposa que el nen assumeixi que faci el que faci no podrà canviar la seva manera de ser i assumirà que és així i se sentirà malament. En el cas de les etiquetes positives, els nens estaran constantment tractant de complir les expectatives i exigències de l’etiqueta assignada. Tot això pot comportar que sentin frustració, inseguretat o por de no estar a l’alçada del que s’espera. Per això la seva autoestima es pot veure igualment afectada.
Què dir per motivar un nen?
Encara que etiquetar sigui una tendència natural i lògica, hem d’evitar encasellar els nens. Els judicis que tenim no són veritats absolutes, són opinions subjectives, per la qual cosa és important prestar atenció a les etiquetes que solem utilitzar. L’entorn del nen ha de ser el més estimulant possible per poder potenciar i fomentar al màxim les seves capacitats.
Per això hem de:
- Fer valoracions globals i no basades en un sol tret.
- Evitar les comparacions amb germans, cosins, amics, etc. Cada nen té la seva manera de ser i de comportar-se.
- Definir la conducta, però no la persona. Per exemple: “avui estàs enfadat” en lloc de “ets un enfadica”; “avui no estàs fent res” en comptes de dir “ets un gandul”.
- Quan no es comporti com volem:
- Evitar les paraules “sempre” o “mai”. Per exemple: en lloc de dir-li “mai no reculls la teva habitació, ets un desastre” podem dir “recull la teva habitació, segur que ho faràs fenomenal”.
- En lloc de dir-li “ets un pesat” és millor explicar-li “quan vulguis alguna cosa, digues-m’ho una vegada i t’escoltaré”.
- De la mateixa manera, en comptes de dir “ets un ploraner” explicar-li “si et sents malament i vols plorar per sentir-te millor, no passa res, però digues-me què et passa perquè puguem buscar-li una solució”.
Per saber més sobre com aconseguir què els nens facin el que els demanem podeu obtenir informació al blog “Què fer quan el meu fill/a es porta malament?” o “El càstig i el seu impacte en nens i progenitors”.
Aquestes són algunes pautes generals que us poden ajudar a evitar utilitzar etiquetes i potenciar al màxim les capacitats dels nens. Si heu intentat posar-ho en pràctica i us costa o voleu tenir més informació sobre això no dubteu a posar-vos en contacte amb el nostre equip. Estarem encantades d’ajudar-vos.
Laura Maymó Gallurt
Psicòloga Col. No B-03427
