Quan parlem de depressió solem imaginar-nos a una persona adulta amb una sèrie de símptomes, com ara tristesa, pèrdua de la capacitat per gaudir d’activitats, plors recurrents… Tot i així, la depressió és un trastorn de l’estat de l’ànim molt freqüent en nens/es i adolescents.
Malgrat la seva prevalença, moltes vegades passa desapercebuda o és subestimada a causa de la manca d’informació i coneixement que es té ja que la seva expressió és diferent a la que coneixem en els adults. Així mateix, els/les nens/es a aquestes edats no han desenvolupat encara la capacitat per poder revelar el seu món interior, la qual cosa dificulta el seu diagnòstic.
Per aquest motiu, els pares i les mares han d’estar alerta si detecten signes o símptomes que puguin associar-se a aquest trastorn perquè si no s’intervé pot agreujar-se i cronificar-se en el temps, interferint en els diferents aspectes de la seva vida.
Els símptomes de la depressió infantil varien depenent de la personalitat del/la nen/a i l’etapa del desenvolupament en què es trobi. Els més comuns són els següents:
Emocionals | Motors |
Tristesa. Canvis bruscos d’humor. Augment de la irritabilitat. Plors amb més facilitat. Pèrdua d’interès per les activitats que abans li agradaven. Sensació constant d’estar avorrit/a. Elevada ansietat per haver d’anar a l’escola o per participar en actes socials | Hipo o hiperactivitat. InquietudAïllament social. Rabietes. Dificultats per dormir i/o malsons. Pèrdua de gana i de pes. Disminució del rendiment acadèmic. Problemes de conducta |
Cognitius | Somàtics |
Dificultats per concentrar-se. Pensaments negatius. Baixa autoestima. Sentiments de desesperació. Sentiments d’inutilitat o de culpa. Pors irracionals sobre el futur | Disminució de l’energia. Sensació de cansament. Queixes de molèsties físiques (mal de cap, dolor abdominal…) |
En general, els símptomes que solen destacar i alerten de la possible presència de depressió són: disminució del rendiment acadèmic, avorriment constant, sensació de cansament, pèrdua de gana i/o pes, problemes de somni, sensació d’inutilitat, aïllament social, hiperactivitat i elevada irritabilitat.
El tractament psicològic pot ajudar als pares i a les mares a entendre com se senten els seus fills i/o les seves filles i què els està passant, així com aprendre a manejar les emocions i gestionar aquelles situacions que estiguin generant malestar.
Si després de llegir aquest article, tens dubtes sobre si el teu fill o filla pot presentar un trastorn depressiu o no saps com actuar, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t’orientarem durant el procés.
Laura Maymó Gallurt
Psicòloga Col. No B-03427