Què és el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme?
El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza principalment per dèficits en la comunicació social recíproca i en la interacció social, a més de patrons de conducta i interessos repetitius i restringits, que solen manifestar-se des de la primera infància (American Psychiatric Association, 2013).
Hem d’entendre el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) com un continu, cosa que significa que quan parlem de TEA, ens trobem a persones molt diferents entre si.
El Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-5) estableix tres nivells d’afectació o grau d’ajuda necessaris:
- Grau 3: necessita ajuda molt notable
- Grau 2: necessita ajuda notable
- Grau 1: necessita ajuda
Quin és el seu grau d’incidència?
El Manual Diagnòstic dels Trastorns Mentals (DSM-5) situa la prevalença entorn de l’1% de la població (APA, 2013), encara que en els últims anys alguns estudis apunten a un augment de casos situant-la en 1 de cada 59 (Baio et al., 2018).
Quin és l’origen dels TEA?
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2021) no hi ha evidència que existeixi una causa única del trastorn, sinó que sembla ser que existeixen diversos factors, genètics i ambientals, que fan més probable que es desenvolupi el TEA.
Importància del diagnòstic precoç i primers signes
L’autisme és un trastorn que acompanya a la persona al llarg de tota la seva vida, es neix amb ell, encara que els primers senyals es comencen a observar a partir del primer any de vida.
Els principals senyals d’alarma en els nens petits amb TEA són:
- Escàs contacte visual
- Alteració en el llenguatge, que pot anar des d’absència total d’aquest a formes particulars de comunicació com a ecolàlies (repetició de paraules) o ús de paraules poc usuals.
- És freqüent que al voltant de l’any, molts nens amb TEA no es girin en escoltar el seu nom i sí que responguin a altres sons.
- Pot haver-hi presència de conductes estranyes, anomenades estereotípies (aleteig de mans, balancejos, mirar-se dits o mans, etc.).
- Irritabilitat davant els canvis.
- Falta d’interès per jocs interactius i formes repetitives i no simbòliques de joc (ex: alinear objectes o joguines).
- Interessos restringits i obsessió excessiva per algunes activitats o objectes.
- Pot haver-hi absència de conductes comunicatives com assenyalar per a demanar el que vol, per a compartir l’interès per alguna cosa i/o dificultats en la imitació.
- En alguns casos pot haver-hi pèrdua d’algunes habilitats com deixar de dir paraules, menys resposta d’interacció amb les persones del seu entorn, menor contacte visual, etc.
- Pot haver-hi dificultats de processament sensorial, amb moviments repetitius i reaccions inusuals a sorolls, llums, textures, etc.
- Falta d’interès o dificultat per a relacionar-se amb altres nens i nenes.
Davant la sospita de TEA és necessari realitzar una valoració especialitzada per professionals amb formació específica en TEA. Es pot acudir als Centres de Salut d’Atenció Primària, perquè des d’aquí es derivi al corresponent especialista en neurologia i/o psiquiatria els qui establiran els passos a seguir per a arribar a un diagnòstic clínic. Per a qui no vulgui esperar es podria optar per la via privada, tenint en compte que per a les ajudes públiques o adaptacions escolars serà necessari el diagnòstic realitzat des de l’àmbit públic.
Tractament i intervenció
Actualment, les úniques intervencions recomanades per a les persones amb TEA, són de caràcter psicoeducatiu, i han d’anar dirigides a desenvolupar les màximes capacitats de la persona per a promoure la seva autonomia, la seva integració en la societat i millorar el seu benestar i qualitat de vida.
Serà fonamental adaptar la intervenció a les necessitats i característiques de la persona. Els objectius que es persegueixin han de ser funcionals i significatius per al desenvolupament personal i social, així mateix serà important treballar en contextos naturals per a facilitar la generalització dels aprenentatges.
A causa de la complexitat del trastorn i a les característiques particulars de cada persona fa que no existeixi un tractament únic que pugui aplicar-se a totes les persones, però sí que és fonamental que els tractaments que s’utilitzin estiguin recolzats amb evidència científica i se centrin en les necessitats i capacitats de la persona, evitant aquells que no comptin amb cap evidència. Actualment, les tècniques i estratègies d’intervenció psicoeducatives més utilitzades són les cognitiu-conductuals. Un enfocament terapèutic que compta amb àmplia evidència és l’Anàlisis Conductual Aplicat (ABA).
Els actuals models d’intervenció primerenca (0-6 anys) inclouen la participació activa de la família. En aquesta etapa els programes de capacitació per a pares i les teràpies conductuals són les que compten amb millors resultats per a la intervenció en nens amb TEA (OMS, 2021). Segons informen les guies internacionals, com la National Institute for Health and Care Excellence (NICE, 2013), són recomanables les intervencions naturalistes (NDBI, per les seves sigles en anglès: Naturalistic Developmental Behavior Intervention), són programes d’intervenció que compten amb la col·laboració de les famílies, posant l’accent principalment en l’ensenyament directe als pares de les estratègies més eficaces per a estimular l’aprenentatge de conductes més adaptatives.
En l’àmbit educatiu està àmpliament estès l’ús de la metodologia TEACCH que principalment es basa en un ensenyament estructurat i en l’ús de suports visuals.
D’altra banda, hi ha altres teràpies que se centren en alguns aspectes més específics com la integració sensorial o l’ús de sistemes alternatius i/o augmentatius de la comunicació (SAACs) en els casos en els quals hi hagi dificultats en aquesta àrea.
És important treballar amb professionals amb experiència en l’abordatge de l’autisme per a desenvolupar plans de tractament individuals que tinguin en compte les necessitats i característiques de la persona. En molts casos serà necessari un enfocament multidisciplinari que compti amb la participació de diversos professionals (psicòlegs, logopedes, terapeuta ocupacional, etc.).
Referències
American Psychiatric Association, A., & American Psychiatric Association. (2013).
Diagnostic and statistical manual of mental disorders: DSM-5.
Baio, J., Wiggins, L., Christensen, D. L., Maenner, M. J., Daniels, J., Warren, Z., … &
Dowling, N. F. (2018). Prevalence of autism spectrum disorder among children aged 8
30 years—autism and developmental disabilities monitoring network, 11 sites, United
States, 2014. MMWR Surveillance Summaries, 67(6), 1.
Hernández, J. M., Artigas-Pallarés, J., Martos-Pérez, J., Palacios-Antón, S., Fuentes-Biggi, J., Belinchón-Carmona, M., … & de los Trastornos, G. D. E. (2005). Guía de buena práctica para la detección temprana de los trastornos del espectro autista (I).
National Institute for Health and Clinical Excellence (2013) https://www.nice.org.uk/guidance/cg128
OMS (2021) https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/autism-spectrum-disorders
Tomeny, K. R., McWilliam, R. A., & Tomeny, T. S. (2020). Caregiver-implemented
intervention for young children with autism spectrum disorder: A systematic review of
34 coaching components. Review Journal of Autism and Developmental Disorders, 7, 168-181.
Mónica Arca Pérez
Psicóloga General Sanitaria
Nº col.: B-02760
