Imagina una nena que sempre té les seves tasques impecablement fetes, que mai aixeca la veu ni qüestiona als seus majors, que sempre està disposada a ajudar i que sembla no tenir problemes. A primera vista, podria semblar la filla perfecta, l’estudiant model, l’amiga ideal. No obstant això, darrere d’aquesta façana de perfecció, pot estar amagant-se una batalla interna.
El desenvolupament psicològic infantil i adolescent és un procés influenciat per una varietat de factors socials, emocionals i culturals. Les expectatives socials, en particular, juguen un paper fonamental en la formació de la identitat i el comportament dels nens i nenes. En aquest context, s’ha identificat la “síndrome de la nena bona”, un fenomen que afecta predominantment nenes, portant-les a adoptar comportaments i actituds orientats a satisfer les expectatives dels altres.
Què és la síndrome de la nena bona?
La síndrome de la nena bona es refereix a un patró de comportament en el qual les nenes se senten obligades a ser perfectes, obedients i agradables per a complir amb les expectatives dels seus pares/mares, mestres i la societat en general. Aquestes nenes s’esforcen per ser vistes com a “perfectes” i evitar qualsevol conflicte o situació que pugui portar a la desaprovació. Aquesta síndrome sorgeix d’una combinació d’expectatives culturals i socials que valoren uns certs comportaments en les nenes, com la docilitat, l’amabilitat i la conformitat. El resultat és un comportament que busca constantment l’aprovació externa i l’evitació del conflicte, sovint a costa del benestar emocional i psicològic de la nena.
Els símptomes que caracteritzen aquesta síndrome són:
- Perfeccionisme excessiu: les nenes amb aquesta síndrome busquen realitzar totes les seves tasques i responsabilitats de manera impecable, tement cometre errors. Aquest perfeccionisme pot portar a alts nivells d’estrès i ansietat.
- Dependència de l’aprovació externa: la seva autoestima està estretament lligada a la validació i el reconeixement per part d’uns altres, la qual cosa les fa vulnerables a la crítica i a la falta de retroalimentació positiva.
- Por al conflicte: eviten qualsevol situació que pugui generar confrontació o desacord, preferint mantenir la pau costi el que costi, fins i tot si això significa reprimir els seus propis desitjos i necessitats.
- Dificultat per a dir “no”: tenen dificultats per a establir límits, la qual cosa pot portar a una sobrecàrrega de responsabilitats i a sentir-se aclaparades.
- Autoexigència desmesurada: s’imposen alts estàndards i es castiguen severament quan senten que no compleixen amb ells. Aquesta autoexigència pot manifestar-se en una crítica interna constant i sentiments d’insuficiència.
- Desgast emocional: les nenes amb aquesta síndrome sovint experimenten esgotament emocional a causa de la pressió constant de complir amb les expectatives i mantenir una imatge perfecta. Si aquest desgast es manté en el temps pot derivar en simptomatologia depressiva.
Què causa la síndrome de la nena bona?
Les causes de la síndrome de la nena bona són multifactorials i inclouen:
- Expectatives socials i culturals: les normes de gènere tradicionals que promouen l’obediència i el comportament exemplar en les nenes. Aquestes normes poden ser transmeses a través de mitjans de comunicació, educació i expectatives familiars. Les nenes són etiquetades sota aquestes normes de gènere i es comporten de tal manera per a complir amb elles. Per a saber més sobre com afecten les etiquetes en el desenvolupament emocional podeu consultar el blog “El perill de posar etiquetes en els nens“.
“Les nenes han de ser sempre amables i servicials”
“Una nena educada no alça la veu ni contradiu als adults”
- Dinàmiques familiars: pares/mares i cuidadors/es que reforcen, directa o indirectament, la necessitat de perfecció i complaença. Això pot incloure la valoració excessiva dels assoliments acadèmics i el bon comportament, i la crítica o desaprovació davant la imperfecció.
“Per què no pots ser més com la teva germana? Ella sempre treu
bones notes i mai es fica en problemes.”
“Quan et portes bé i obeeixes sense dir ni piu, tots estan
contents amb tu. Això és el que esperem de tu.”
- Models de rol: l’observació de figures adultes que mostren comportaments similars i reben reconeixement i aprovació per això. Les nenes poden internalitzar aquests comportaments en veure que són recompensats.
- Experiències primerenques: situacions en les quals les nenes han estat recompensades per comportar-se de manera “perfecta” i castigades o desaprovades quan no ho fan. Aquestes experiències poden solidificar la creença que el seu valor està lligat al seu comportament perfecte i la seva capacitat per a satisfer als altres.
- Situacions traumàtiques: Les nenes que han viscut situacions traumàtiques, com a abús físic, emocional o sexual, poden desenvolupar la síndrome de la nena bona com a mecanisme de supervivència. En un intent per evitar més abús o per a obtenir una sensació de control en un entorn caòtic, aquestes nenes poden esforçar-se per ser “perfectes” i agradar als altres. La necessitat de ser vistes com a impecables i obedients pot ser una manera de protegir-se i manejar l’ansietat i la por resultants del trauma.
Aquest fenomen es pot donar en nens?
Encara que la síndrome de la nena bona s’observa amb major freqüència en nenes a causa de les normes de gènere, els nens també poden experimentar un fenomen similar. En el cas dels nens, la pressió sol estar orientada cap a complir amb expectatives d’èxit acadèmic, esportiu, i mostrar fortalesa emocional sense expressar vulnerabilitat. Encara que la manifestació d’aquests símptomes pot diferir a causa de les diferències en les normes de gènere, l’arrel del problema és la mateixa: la pressió per a complir amb expectatives externes a costa del benestar personal. Els nens que experimenten aquesta síndrome poden mostrar símptomes com el perfeccionisme, l’ansietat per l’aprovació externa i la por al fracàs.
Existeix un test per a identificar-lo?
Aparentment, aquesta síndrome és asimptomàtica, la qual cosa pot fer que els pares no s’adonin o neguin el problema. Aquesta síndrome es caracteritza per comportaments suposadament positius com el perfeccionisme, la complaença i el desig d’evitar conflictes, que solen ser interpretats com a senyals d’un bon comportament. No obstant això, darrere d’aquests comportaments pot haver-hi una ansietat subjacent i una pressió interna excessiva per a complir amb les expectatives dels altres.
Actualment, no existeix un test estandarditzat i àmpliament acceptat específicament per a la síndrome de la nena bona. No obstant això, els professionals de la psicologia utilitzem instruments d’avaluació per a valorar el perfeccionisme infantil i l’ansietat. Aquestes eines ens permeten identificar patrons de comportament i pensament que podrien indicar la presència de la síndrome de la nena bona, fins i tot quan aquests no són evidents a simple vista.
Quin és el tractament?
El tractament de la síndrome de la nena bona implica un enfocament integral que inclou la teràpia individual i familiar. L’objectiu és ajudar les nenes a alliberar-se de les pressions de la perfecció i a desenvolupar una autoestima saludable basada en l’autoconeixement i l’autenticitat.
Per a això, la teràpia individual se centra en ajudar a modificar els patrons de pensament i comportament, aprendre a posar límits, disminuir el perfeccionisme i fomentar l’autoacceptació. I en el cas de la teràpia familiar, té com a objectiu promoure un ambient de suport i acceptació canviant aquelles dinàmiques que afavoreixen la síndrome de la nena bona.
En conclusió, la síndrome de la noia bona és un fenomen complex que pot tenir un impacte profund en el benestar psicològic de les nenes i adolescents. És crucial aclarir que ser una “bona nena” no és intrínsecament negatiu. L’amabilitat, l’empatia i el desig de fer el correcte són qualitats valuoses. No obstant això, el problema sorgeix quan aquestes qualitats s’emporten a l’extrem degut a les exigències externes, la necessitat constant d’aprovació i la pressió per a ser perfecta. Reconèixer els símptomes, comprendre les causes i desenvolupar estratègies efectives per a identificar i tractar aquesta síndrome és essencial per a promoure una salut mental positiva i el desenvolupament d’una identitat autèntica i resilient.
Si us resulta familiar la síndrome de la nena bona i necessiteu ajuda per a poder gestionar-la, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.
Laura Maymó Gallurt
Psicòloga Col. Nº B-03427
