L’obesitat infantil és un problema de salut que ha anat generant cada vegada més interès en els darrers anys, ja que afecta milions d’infants arreu del món i té conseqüències molt negatives en els infants que la pateixen. Actualment, no només es considera l’obesitat com un excés de pes, ja que, a més dels riscos físics que comporta, com una major probabilitat de problemes cardíacs o diabetis, els nens amb obesitat solen patir també problemes psicològics greus. Per això, des de la psicologia general sanitària infantil es recomana fer un abordatge integral que tingui en compte no només els aspectes físics, sinó també els emocionals, ja que com els nens es veuen a si mateixos, com gestionen les seves emocions i com interactuen amb el seu entorn són factors clau en el tractament d’aquesta condició.
Conseqüències psicològiques de l’obesitat infantil
L’obesitat infantil sol portar una sèrie de conseqüències emocionals i socials que generen molt malestar en els infants i que poden mantenir-se durant molts anys.
Una de les més visibles i immediates és l’estigmatització i el rebuig social. Tots, en algun moment, hem estat testimonis o hem patit en pròpia pell el bullying relacionat amb l’aspecte físic. Molts nens amb obesitat s’enfronten a burles, rebuig o aïllament per part dels companys, cosa que sol accentuar altres problemes a nivell emocional, com els que es detallen a continuació.
Aquests nens solen tenir una baixa autoestima, representada per una imatge negativa d’ells mateixos per la dificultat d’encaixar en el que es considera “normal” pel que fa a l’aspecte físic. Això, al seu torn, pot generar una manca de confiança en les seves capacitats, fet que també pot afectar negativament altres àrees com el rendiment escolar, la participació en activitats d’oci o les relacions socials en general.
També solen tenir més risc de desenvolupar trastorns emocionals com l’ansietat o la depressió. Molts experimenten preocupacions constants sobre el pes i el menjar, o por de ser rebutjats, cosa que genera una major probabilitat de sentir-se tristos i insatisfets, arribant en alguns casos a aïllar-se emocionalment.
Algunes d’aquestes conseqüències poden ser alhora detonants de comportaments que mantenen el problema: sentir-se fora de lloc, ser objecte de burles dels companys o patir símptomes d’ansietat o tristesa. Tot això pot portar-los a cercar consol en el menjar per regular-se, cosa que només empitjora la seva situació i estableix una relació disfuncional amb el menjar. De fet, s’ha demostrat que els nens amb obesitat són més propensos a desenvolupar altres trastorns de la conducta alimentària, com la bulímia o l’anorèxia.
El paper dels pares en l’alimentació dels fills
Els hàbits alimentaris s’estableixen des de la infància, i els pares tenen un rol fonamental en la seva formació. Els nens aprenen en gran mesura a través de l’observació, per la qual cosa és crucial que els adults siguin un model a seguir. No n’hi ha prou amb ensenyar-los quins aliments són saludables; cal predicar amb l’exemple, ja que els nens imiten el que veuen a casa. Si els pares promouen el consum de fruites, verdures i menjars equilibrats, serà més fàcil que els fills adquireixin aquests hàbits de manera natural. En canvi, si veuen els pares optar regularment per menjar ràpid i ultraprocessats, és probable que adoptin aquests patrons alimentaris.
La disponibilitat d’aliments a la llar també és important. Si la casa està plena de menjar poc saludable, el nen tindrà un accés limitat a opcions saludables i poc podrà fer per aprendre i mantenir bons hàbits.
Un altre aspecte essencial és la manera com els pares ensenyen els fills a relacionar-se amb el menjar. Utilitzar el menjar com a càstig o recompensa pot generar patrons poc saludables. Frases com “si et menges les verdures, et donaré unes postres” reforcen la idea que certs aliments són indesitjables i que n’hi ha d’altres més desitjables que cal guanyar-se. En lloc d’això, s’ha de promoure una relació neutral i equilibrada amb el menjar, permetent que el nen entengui que tots els aliments poden formar part de la seva alimentació sense ser utilitzats com a moneda de canvi.
També és important el context en què es duen a terme els àpats. Menjar en família, sense pantalles ni distraccions i en horaris regulars ajuda que els nens regulin millor la seva alimentació i desenvolupin una connexió més conscient amb el menjar.
Què fer si el meu fill té obesitat?
L’abordatge de l’obesitat infantil requereix empatia, comprensió i estratègies que ajudin als nens a desenvolupar una relació sana amb el menjar i amb el seu cos. A continuació, s’ofereixen alguns conceptes clau fonamentals per abordar-la.
- Reforçar la seva autoestima: En primer lloc, és fonamental fer-los veure que el seu valor no depèn del seu pes. En lloc de centrar-se en restriccions o crítiques, és més útil destacar les seves fortaleses, habilitats i tot allò que els fa únics més enllà del seu aspecte físic.
- Fomentar la integració social: Ajudar al nen a desenvolupar habilitats socials i reforçar la seva confiança perquè es pugui relacionar amb altres sense por al rebuig o a la burla. També serà fonamental la intervenció per part de l’escola per aturar els comportaments d’assetjament per part dels altres nens.
- Promoure una relació sana amb el menjar: Com s’ha comentat a l’apartat anterior, és important evitar etiquetar els aliments com a “bons” o “dolents”, ja que això pot generar-los culpa o ansietat a l’hora de menjar. En lloc d’això, cal ensenyar-los que tots els aliments poden formar part d’una dieta equilibrada si es consumeixen en la seva justa mesura, seguint la piràmide alimentària en què s’indiquen els diferents tipus d’aliments i les proporcions recomanades. També és preferible fomentar un ambient relaxat a taula i respectar els seus senyals de gana i sacietat.
- Incentivar l’activitat física de manera lúdica: Trobar una activitat que els motivi farà que l’exercici s’integri de manera natural en la seva vida quotidiana i que no sigui vist com una imposició o obligació.
- Parlar amb ells sobre les seves emocions: En moltes ocasions, el menjar es converteix en una via de fugida davant emocions desagradables. Per això, promoure la comunicació perquè puguin expressar com se senten els ajudarà a gestionar millor les emocions sense recórrer al menjar com a estratègia de regulació emocional.
En definitiva, i a diferència del que es creia abans, no n’hi ha prou amb reduir el pes; també cal abordar els aspectes emocionals que contribueixen al manteniment d’aquests hàbits poc saludables. Si l’obesitat està afectant significativament el seu benestar emocional, és recomanable acudir a un psicòleg infantil i a un especialista en nutrició per a un acompanyament adequat i realitzar un tractament multidisciplinari.
Aina Fiol Veny
Psicòloga Col. Nº B-02615
