Comença el curs i a banda de preparar tot el material escolar, també arriba el moment de pensar i planificar quines activitats extraescolars volem que realitzin els/les nostres fills/es. L’elecció del nombre d’activitats està condicionada per la jornada laboral dels pares i mares, però també per la creença de que “no fer res” està socialment molt mal valorat.
Moltes vegades, els/les nostres fills/es ens diuen que no saben què fer i que s’avorreixen. Davant d’aquest avorriment, els pares i les mares ens sentim incòmodes i solem reaccionar cercant immediatament activitats amb què es mantinguin entretinguts durant les tardes. Tot i així, amb això estem privant-los d’un espai lliure, on tinguin un temps de joc, per pensar i deixar volar la imaginació. Així doncs, quan disposen de temps lliure d’oci no saben com gestionar-ho i recorren als pares/mares perquè els cerquin solucions.
Donar-los tot fet i planificat no els hi ajuda, els fa més dependents i sobreprotegits. No només no els ajuda a ells/es sinó que als/a les pares/mares ens genera encara més estrès i frustració a causa del cansament acumulat.
Els/les nens/es han d’aprendre a avorrir-se perquè:
Només així podran connectar amb ells/es mateixos/es
Aprendran a conèixer-se
Potenciaran la seva imaginació i creativitat
Incrementaran la flexibilitat i el control del temps
Augmentaran la seva autonomia
La creativitat no s’ha d’entendre únicament com a imaginació per crear art sinó també per enfrontar-se a la solució de problemes i conflictes diaris, per la qual cosa els convertirà en persones més resolutives.
Els/les pares/mares hem de tenir paciència i aprendre també juntament amb ells/es que avorrir-se té aspectes molt positius. Cal concebre’l com una oportunitat i no tant com un dèficit.
Això vol dir que hem d’ignorar quan els nostres fills/es ens diguin que estan avorrits i no saben què fer? No. Hem d’acompanyar-los, validar que se sentin així i facilitar-los materials, joguines, llibres, puzles, plastilines o jocs que puguin fer en solitari perquè puguin desenvolupar la seva autonomia i creativitat. En el cas que insisteixin a voler jugar amb els/les pares/mares, hem d’arribar a un acord i plantejar-los que primer juguin sols/es perquè no es pot estar amb ells/es i que després es dedicarà un temps a jugar junts/es.
En el cas de les activitats extraescolars, és important dedicar-los temps ja que són espais on es fomenta la socialització i la diversió pel que permet el seu desenvolupament.
Quantes activitats són les recomanables? No hi ha un nombre exacte, encara que seguint en la mateixa línia, no els hem de sobreestimular. Cal deixar que tenguin moments d’avorriment.
Quines són les millors opcions? Hem de tenir en compte les preferències dels nostres fills/es ja que no s’han d’entendre com una obligació sinó com un moment de diversió.
Si després de llegir aquest article, tens dubtes o necessites ajuda per gestionar l’avorriment dels teus fills/es, pots posar-te en contacte amb nosaltres i t’orientarem.
