És un moment complicat: t’enfrontes a una situació que mai havies pensat que viuries. Aquell nen o nena que abans cercava la teva abraçada i et mirava amb admiració ara aixeca la veu, et llença paraules feridores i fins i tot pot arribar a l’agressió física. Abans que et sentis culpable o perdut/da, vull que sàpigues una cosa important: no estàs sol/a. Aquest tipus de comportaments són més comuns del que sembla, i encara que poden ser descarnadors, també tenen solució.
Anem a desglossar aquesta situació amb calma, des de l’enteniment de les causes fins a les estratègies que t’ajudaran a recuperar l’harmonia familiar.
Per què passa això?
És normal demanar-se: “En quin moment es va torçar tot?”.
Els adolescents es troben en un període crucial de desenvolupament, no només físic, sinó també emocional i social. Els seus cervells estan en plena transformació, especialment la escorça prefrontal (que s’encarrega de regular els impulsos i les emocions), que no acaba de madurar fins als 20 anys. Això significa que, moltes vegades, actuen primer i pensen després.
A això s’hi suma que l’adolescència és una etapa de cerca d’identitat, de voler ser “independents” i marcar límits amb els pares. En alguns casos, aquesta cerca pot expressar-se de forma agressiva, sobretot si no tenen eines per gestionar les seves emocions o si senten que l’entorn no els entén.
Causes freqüents:
- Frustracions acumulades: Sovint, els adolescents no saben expressar el que senten i recorren a l’atac. Un “m’agobies” pot transformar-se en un crit o una empenta.
- Com aprenen a comunicar-se: Els fills sovint reflecteixen el que veuen a casa. Si han percebut que en moments d’estrès els conflictes es resolen amb tensió, poden replicar-ho. Això no és per sentir-se culpable, sinó per reflexionar i buscar formes més calmades de gestionar les emocions.
- Normes i límits confusos: Els adolescents necessiten límits clars, però a vegades aquests es tornen borrosos perquè no sempre sabem com aplicar-los. Revisar junts les normes de casa pot ser una bona manera d’aclarir fins on poden arribar.
- Influència de factors externs: Problemes a l’escola o institut, discussions amb amics o l’estrès de les xarxes socials poden desbordar-los i reflectir-se a casa.
- Dificultats emocionals o psicològiques: Algunes vegades, darrere d’aquestes actituds hi ha problemes més profunds, com ansietat, depressió o fins i tot trastorns de conducta.
Què puc fer?
El primer i més important és abordar la situació des de la calma. Encara que pugui semblar impossible, respondre amb crits o càstigs desmesurats només escalarà el conflicte. Aquí tens algunes pautes que poden ajudar-te:
- Respira i controla la teva reacció immediata: Quan el teu fill t’insulta o actua de forma violenta, el teu instint pot ser tornar-li el crit o aplicar un càstig immediat. Tanmateix, això només reforça el cercle d’agressivitat. Pren-te uns segons per calmar-te abans de respondre.
- Parla des de l’empatia i la fermesa: És crucial que el teu fill sàpiga que les seves accions tenen conseqüències, però això no significa humiliar-lo ni fer-lo sentir pitjor. Pots usar frases com: “Entenc que estàs enfadat, però no permetré que em parlis d’aquesta manera”, “Podem parlar quan tots dos estiguem tranquils.”
- Revisa els límits a casa: Els adolescents necessiten límits clars i consistents per sentir-se segurs. Per exemple, pots establir normes com: “En aquesta casa ens tractem amb respecte. Si estàs enfadat, pots expressar-ho, però no de forma agressiva.”
- Cerca moments de connexió: Sovint, el comportament agressiu és un crit d’ajuda disfressat. Busca temps per compartir amb el teu fill, fer alguna cosa que li agradi o simplement preguntar-li com està. Fes-li sentir que, encara que estàs molest per la seva actitud, segueixes estant allà per ell o ella.
- No tinguis por de demanar ajuda professional: Si la situació es repeteix o empitjora, acudir a un psicòleg especialitzat en adolescents pot marcar la diferència. Un professional podrà treballar tant amb el teu fill com amb tu per identificar les arrels del problema i ensenyar-vos noves eines de comunicació.
La importància de l’autocura com a pare o mare
No oblidem una cosa fonamental: tu també importes. Aquest tipus de conflictes desgasten emocionalment, i és normal que et sentis esgotat o fins i tot qüestionat com a pare o mare. Cerca moments per cuidar-te, ja sigui parlant amb amics, fent exercici o acudint a teràpia si ho necessites.
Recorda, aquesta situació no defineix qui ets com a pare o mare, ni qui és el teu fill. És un repte, sí, però també una oportunitat per aprendre, créixer i enfortir la vostra relació. Amb paciència, amor i les eines adequades, és possible superar aquest sotrac.
I sobretot, no t’oblidis del més important: darrere d’aquest adolescent enfadat hi segueix sent el teu fill, aquell que, encara que ara no ho sembli, necessita més que mai de la teva guia i suport.
El paper de la teràpia: un camí cap a la reconciliació familiar
Superar una situació com aquesta no és senzill, però tampoc és impossible. De vegades, intentar afrontar-la pel nostre compte pot resultar aclaparador, i és aquí on la teràpia pot marcar una gran diferència. Comptar amb la guia d’un professional no només t’ajudarà a entendre millor el que està passant, sinó que també et proporcionarà eines efectives per gestionar la situació i reconnectar amb el teu fill des d’un lloc més segur i saludable. Recorda, cercar ajuda no és un signe de debilitat, sinó de valentia i compromís amb el benestar de la teva família. Amb paciència, amor i l’acompanyament adequat, és possible transformar aquest desafiament en una oportunitat per créixer junts.
