El germà gran no és un pare

Segur que en alguna ocasió has sentit algun pare o mare dir la frase: “Jo tract els meus fills per igual”. Aquestes afirmacions solen ser intents de demostrar imparcialitat o de fer veure que estimen tots els seus fills per igual. I tot i que no posem en dubte l’amor i l’afecte que senten per ells, la realitat és que tractar-los exactament de la mateixa manera és impossible per molts motius.

Un d’aquests motius és l’ordre de naixement. El germà gran ha experimentat, almenys durant un temps, ser fill únic, i amb l’arribada d’un germà, el seu rol dins la família canvia inevitablement. Els pares tenen menys temps per a ell perquè també han d’atendre el nou membre de la família, i les expectatives sobre ell es modifiquen, passant de ser el centre d’atenció a ser un referent per al seu germà petit.

Ser el primogènit comporta certes càrregues i responsabilitats, demandades de manera explícita i implícita pels pares i la societat. I si bé algunes d’aquestes poden ser adequades, d’altres poden generar un impacte negatiu en el seu desenvolupament emocional i psicològic. Des de la psicologia infantil t’ajudem a diferenciar-les.

Obligacions que mai hauria d’assumir el germà gran

En algunes ocasions, els pares o familiars cometen l’error de carregar els fills grans amb responsabilitats que no els corresponen, com encarregar-se de la cura dels més petits. A més, els adults tenen tendència a reforçar aquests comportaments amb frases com “Que bé que cuides la teva germana!” o “És la teva responsabilitat cuidar el teu germà”, sense adonar-se del pes que això pot implicar.

El germà gran no ha de suplir mai el rol de pare o mare i, per això, mai hauria de tenir les següents obligacions:

• Ser el cuidador principal i encarregar-se de la seguretat del menor. No és la seva responsabilitat vetllar pel benestar del petit de la casa.
• Sacrificar el seu temps lliure o d’oci per fer-se càrrec del germà petit. El joc i el temps de descans són fonamentals per a un desenvolupament socioemocional saludable.
• Carregar amb la major part de les tasques domèstiques. Aquesta situació és més freqüent quan la primogènita és una nena, fet que reforça desigualtats de gènere.
• Prendre decisions importants en temes referents al germà petit. La criança i educació han de ser responsabilitat exclusiva dels pares.
• Responsabilitzar-se del benestar emocional del petit. Encara que pot oferir-li suport i compartir la seva experiència, no ha d’assumir problemes aliens com a propis.
• Actuar com a mediador en conflictes familiars. No és el seu paper intervenir entre el germà petit i els pares o entre els mateixos pares.

Impacte psicològic de la càrrega de responsabilitats

Imposar aquestes responsabilitats al germà gran pot derivar en les següents conseqüències:

• Estrès i ansietat per no arribar a complir amb expectatives poc realistes. És inevitable que, pel fet de ser el gran, es converteixi en un model a seguir, però demanar-li responsabilitats desmesurades pot comportar una pressió excessiva. Pot arribar a no permetre’s fallar mai i a creure que ho ha de fer tot perfecte.
• Sentiments d’inferioritat si pensa que els seus pares donen més importància a la cura del germà petit.
• Ressentiment si es compara amb els seus amics i se n’adona de que no pot gaudir tant de la seva infància com ells.
• Tendència al sacrifici excessiu en l’edat adulta, prioritzant les necessitats alienes per sobre de les pròpies.
• Comportament autoritari si creu que el germà petit l’ha d’obeir en tot. Això pot generar conflictes i un efecte rebot en el germà petit.
• Comportaments de rebuig cap al germà petit com a forma de protesta davant les exigències imposades pels pares.
• Manca d’autonomia del germà petit si s’acostuma a dependre del germà gran per a tot.

Aquest tipus de dinàmiques poden perdurar fins a l’edat adulta, afectant la relació entre germans i fins i tot influint en la manera en com establiran vincles en el futur.

Responsabilitats que pot assumir un germà gran

Les responsabilitats del germà gran depenen de l’edat de tots dos i evolucionen amb el temps. Algunes responsabilitats adequades podrien ser:

• Ser un model a seguir sense la pressió de fer-ho tot perfecte. La seva experiència pot facilitar el camí del petit en certes situacions, com quan comença a sortir amb amics.
• Ensenyar de manera voluntària coses que ja ha après, sense que es converteixi en una obligació.
• Compartir temps de qualitat, enfortint la relació de tots dos a través de jocs, converses o activitats compartides.
• Oferir suport emocional, però sense assumir la responsabilitat total del benestar del germà petit.
• Dur a terme tasques domèstiques de més dificultat que el petit, però adaptades a la seva edat, de manera que tots dos germans aprenguin a ser autònoms progressivament.

És fonamental que siguin els pares qui liderin la criança i que el germà gran pugui viure la seva infantesa o adolescència sense una càrrega que no li correspon. Si creus que alguna vegada has imposat aquesta responsabilitat al teu fill gran, o si en la teva infància et vas sentir sobrecarregat amb aquest rol i creus que a dia d’avui et segueix afectant, és possible treballar-ho. No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres si creus que ho necessites.

Aina Fiol Veny
Psicòloga Col. Nº B-02615