Baralles entre germans petits

“Sempre et seus al costat de la mare! És el meu torn!”

“No és cert, tu et vas asseure amb ella ahir.”

“Això no és just! Sempre vols ser la primera!”

“És la meva joguina, no pots jugar amb ella!”

“Però jo també vull jugar!”

“No, deixa-ho!”

Les baralles entre germans petits són una part comuna i natural del creixement i una experiència gairebé universal en la infància. Aquests conflictes, que afecten més del 80% dels nens en edat escolar, poden preocupar als pares i a les mares, els qui busquen maneres d’intervenir i millorar la relació entre els seus fills. A través d’aquestes disputes, els nens aprenen habilitats crucials com la negociació, la resolució de conflictes i l’establiment de límits personals. No obstant això, és essencial que els pares i les mares comprenguin les causes subjacents d’aquestes baralles, quan i com intervenir adequadament, i quines estratègies poden implementar per a fomentar una relació harmoniosa entre els seus fills.

Per què es barallen els germans petits?

Els conflictes entre germans poden sorgir per diverses raons, que inclouen tant factors emocionals com situacionals. Algunes de les principals causes són:

• Competència per l’atenció: els nens tenen una necessitat innata de ser vists i valorats pels seus pares i les seves mares. Quan senten que un dels seus germans rep més atenció, poden sentir gelosia i ressentiments, que sovint es manifesten en baralles.
• Gelosia i rivalitat: la gelosia és comuna entre germans, especialment quan senten que han de compartir l’amor i els recursos dels seus pares i les seves mares. La rivalitat pot intensificar-se en situacions on hi ha una diferència notable d’habilitats o assoliments. Si voleu saber més sobre aquesta causa podeu visitar el blog “Gelosia entre germans“.
• Diferències de temperament i personalitat: els germans, encara que criats en la mateixa llar, poden tenir característiques molt diferents, la qual cosa pot generar malentesos i conflictes. Un nen pot creure que una acció és molt divertida, no obstant això, l’altre pot veure’l com una cosa molesta o irritant.
• Competència per joguines i recursos: la propietat de les joguines és una causa comuna de conflicte. Els nens poden barallar-se per qui és el propietari d’una joguina específica, especialment si és nova o molt desitjada. La sensació de pertinença és forta en els nens petits i compartir pot ser una habilitat en desenvolupament. A més, també poden barallar-se pel temps d’ús d’una joguina, ja que establir torns pot ser un desafiament. Així mateix, els nens tendeixen a comparar el que tenen amb el que tenen els seus germans. Si perceben una desigualtat en la quantitat o qualitat de les joguines i altres recursos, poden sentir gelosia i ressentiment, la qual cosa pot portar a conflictes.
• Desig d’independència: a mesura que els nens creixen, cerquen establir la seva pròpia identitat i autonomia. Això pot provocar enfrontaments quan intenten afirmar la seva independència en presència dels seus germans.
• Imitació de comportaments: els nens sovint aprenen comportaments observant als altres, inclosos els seus germans. Si un dels germans mostra comportaments agressius o competitius, és probable que l’altre imiti aquestes conductes, la qual cosa pot portar a un cicle de baralles.

Han d’intervenir els pares i les mares en els conflictes entre germans?

Un dels aspectes clau a l’hora d’actuar davant els conflictes, serà conèixer les característiques dels mateixos per a saber davant quins conflictes haurem d’intervenir i davant quins no, ja que moltes vegades, el més adequat serà que els nens aprenguin a resoldre’ls sense l’ajuda dels adults. Quan ens enfrontem a conflictes entre nens, és crucial diferenciar entre comportaments “tolerables” i “no tolerables” per a determinar si hem d’intervenir com a adults o permetre que els nens intentin resoldre el problema per si mateixos.

Comportaments “Tolerables”:

En situacions on els nens estan discutint o tenen desacords menors, és important mantenir-nos vigilants sense intervenir immediatament. Permetre que els nens intentin resoldre aquests conflictes per si mateixos els ensenya habilitats valuoses de negociació i resolució de problemes. No obstant això, si el conflicte sembla intensificar-se durant la seva interacció, pot ser beneficiós intervenir com a mediadors per a guiar-los cap a una solució mútuament acceptable.

Comportaments “No Tolerables”:

Quan els conflictes involucren comportaments físicament agressius o verbalment abusius, és essencial la intervenció directa dels adults. En aquests casos, la primera mesura hauria de ser separar físicament als nens per a prevenir qualsevol mal addicional. Després d’assegurar la seva seguretat, és crucial desviar la seva atenció del conflicte cap a activitats alternatives que els ajudin a calmar-se i processar les seves emocions de manera més constructiva i ajudar-los a resoldre el conflicte de forma més adaptativa.

Hem de responsabilitzar al germà major?

Una tendència comuna entre els pares i les mares és responsabilitzar al germà major pels conflictes amb els germans menors. Això pot deure’s a la percepció que el major ha de ser més madur o tenir millors habilitats per a manejar situacions conflictives. No obstant això, aquesta expectativa pot ser injusta i contraproduent, ja que pot generar ressentiment i sentiments d’injustícia en el germà major. Quan els pares i les mares carreguen al germà major amb la responsabilitat de resoldre o evitar conflictes, estan imposant sense voler una pressió que pot afectar negativament la seva autoestima i a la seva relació amb els seus germans menors. A més, aquesta dinàmica pot fer que els germans menors no desenvolupin les habilitats necessàries per a manejar els seus propis conflictes, ja que sempre depenen del major per a la resolució de problemes.

Per a evitar responsabilitzar al germà major, poden usar-se les següents estratègies:

• Avaluar la situació amb objectivitat: és fonamental que els/les pares/mares comprenguin que tots dos germans poden contribuir al conflicte i que no hem d’assumir automàticament que el major és el responsable. Cada situació ha de ser avaluada de manera imparcial, considerant les accions i emocions de tots els involucrats.
• Fomentar la responsabilitat compartida: ensenyar a tots els seus fills que cadascun és responsable de les seves pròpies accions i que la resolució de conflictes és una habilitat que han de desenvolupar junts. Això ajuda a construir una dinàmica més equitativa i fomenta el treball en equip.
• Proporcionar suport equitatiu: és important que els/les pares/mares ofereixin orientació i suport a tots dos germans sense mostrar favoritismes. Ajudar-los a trobar solucions justes i equilibrades per a fomentar un sentit d’equitat i justícia en la família.
• Desenvolupar habilitats de mediació: encara que pot ser beneficiós ensenyar tècniques de mediació als nens majors, això ha de fer-se com una eina d’apoderament i no com una càrrega de responsabilitat. Els pares i les mares han d’assegurar-se que aquestes habilitats s’ensenyen de manera que enforteixin la capacitat dels seus fills per a manejar conflictes, sense fer-los sentir que la seva responsabilitat és la de ser mediadors en les baralles.

Com poden evitar-se les baralles i millorar la relació entre els germans?

Millorar la relació entre germans i reduir els conflictes requereix un enfocament proactiu i conscient per part dels pares i les mares. Algunes de les estratègies més efectives són:

• Fomentar el temps junts i per separat: és fonamental que els germans passin temps junts per a enfortir el seu vincle, però també necessiten temps individual per a explorar interessos personals i desenvolupar la seva identitat.
• Reconèixer i validar sentiments: validar els sentiments de cada nen ajuda al fet que se sentin compresos i menys inclinats a buscar atenció a través de conflictes. Això contribueix a una comunicació més oberta i respectuosa entre ells.
• Promoure la cooperació en lloc de la competència: involucrar-los en activitats cooperatives i premiar la col·laboració en lloc de la competència pot transformar la dinàmica de la seva relació, fomentant un ambient de suport mutu.
• Desenvolupar un sistema de resolució de conflictes: ensenyar-los habilitats específiques per a resoldre conflictes, com la comunicació assertiva i la negociació, els capacita per a manejar desacords de manera constructiva i autònoma.
• Establir regles i conseqüències clares: definir regles sobre el comportament acceptable i aplicar conseqüències quan es trenquin aquestes regles ajuda els nens a entendre els límits i a mantenir un ambient familiar segur i respectuós.
• Promoure l’empatia i la valoració de diferències: ensenyar-los a comprendre i respectar els sentiments dels altres, així com a celebrar les diferències individuals, contribueix a reduir la rivalitat i a enfortir la relació fraterna.
• Reforçar el comportament positiu: reconèixer i recompensar el comportament positiu entre germans, com la cooperació, l’amabilitat i la resolució pacífica de conflictes, reforça aquests comportaments i fomenta una relació més harmoniosa.

En conclusió, les baralles entre germans petits són inevitables i formen part del seu desenvolupament. No obstant això, per als pares i les mares, entendre les causes subjacents d’aquests conflictes i aprendre quan i com intervenir són eines fonamentals per a manejar aquestes situacions de manera efectiva. Amb les estratègies adequades, poden no sols mitigar les baralles, sinó també transformar aquests desafiaments en oportunitats perquè els seus fills desenvolupin habilitats valuoses de resolució de conflictes.

Si com a mare o pare us trobeu enfrontant dificultats per a gestionar les baralles entre els vostres fills, estarem encantades d’oferir-vos suport i orientació per a poder entendre millor les dinàmiques entre germans i proporcionar-vos estratègies efectives per a manejar els conflictes.

Laura Maymó Gallurt
Psicòloga Col. Núm. B-03427