L’autoestima no és innata, el mode en què un es descriu i es valora es desenvolupa al llarg de la vida. Podríem dir que l’autoestima s’aprèn i es veu afectada per les experiències vitals i les circumstàncies contextuals i personals de cada moment. L’autoestima fluctua en un continu entre alta i baixa autoestima al llarg de la vida, podent variar segons el mode en què ens descriguem en determinades àrees específiques com per exemple el físic, habilitats concretes, estudis, relacions sentimentals, etc.
El mode en què un es descriu no sempre ha d’estar ajustat a la realitat i pot estar carregat de judicis de valor. La forma en què un es descriu pot ser diferent de com li descriuen els altres. Voler-se un mateix és independent que li puguin voler els altres. La resta poden observar aspectes positius que un mateix no està contemplant o valorant.
Una sana autoestima es fonamenta en descripcions tan ajustades com sigui possible sobre les nostres característiques, sabent acceptar el «negatiu» i reconèixer el «positiu». Implica aprendre a reconèixer tant els aspectes positius de nosaltres i donar-los valor, com acceptar el negatiu.
L’«autocontrol emocional» segons Goleman, consisteix a ser capaç d’afrontar eficaçment els contratemps o adversitats, grans o petites, que ens va plantejant la vida. No es tracta d’ignorar o reprimir les emocions, sinó de gestionar-les adequadament perquè compleixin amb la seva funció de contribuir a la supervivència i al bon funcionament.
Les persones que fan dependre la seva pròpia autoacceptació d’unes certes autoexigències (exemple: obtenir uns certs assoliments o aconseguir la validació dels altres), probablement no se senten segures de si mateixes, ni tan sols quan aconsegueixen allò a què vinculen la seva autoestima, ja que temen que en qualsevol moment puguin fracassar.
Podem fer coses bé i no prendre consciència d’elles, no donar-los valor o fer descripcions desajustades, per a estar satisfet amb un mateix és important dur a terme avaluacions justes dels nostres actes i dels aspectes que ens caracteritzen.
L’Autoestima seria, per tant, un repertori verbal autoreferencial modelat per l’experiència (història d’aprenentatge) de la persona.
Aprenentatge de l’autoestima en els nens
Hi ha un desenvolupament progressiu des de la infància i l’autoestima es veurà influïda per diversos factors, entre ells l’educació rebuda i dins d’ella:
- El tipus de descripcions que fan de nosaltres (de les nostres característiques i qualitats) les nostres figures de referència i les figures del nostre entorn (exemple: «Fill, tu no vals per a estudiar, quin bé se’t dona tocar el piano», «estic orgullós de les notes que has tret»…)
- Com s’aborden i manegen en la família els assumptes que tenen a veure amb l’adquisició de seguretat en un mateix, el sentiment d’aprovació, de «suficiència», importància, respecte, validació, amor i afecte. Transmissió de valors, importància o absència d’importància donada a uns certs temes (exemple: cos, dietes, competència, qüestions importants per a la persona…)
- Informació que ens arriba externament a través de mitjans de comunicació, xarxes socials o del context extern, etc. Ens diuen el que està bé i el que no, el que és valorat i el que no, contribueix a generar regles de comportament que conviden a seguir… són un aparador que mostra models d’influència en molts sentits (els cossos, els estils de vida, la manera de menjar, etc.). I afavoreix l’establiment de comparacions (ex. cànons de bellesa, característiques, o habilitats valorades socialment) i sentiments de desajustament, a més de pressions que porten a organitzar el comportament en direcció a aconseguir el que se’ns mostra.
- Experiències personals, èxits i fracassos. Que la persona va tenint en diferents situacions van donant compte de què ens va bé o malament.
- Com un s’expliqui i experimenti les seves experiències, èxits i fracassos com minimitzar el valor d’unes certes coses o atribució a variables externes (exemple: «he aprovat per sort»…, etc.).
- Com la resta de persones es comporten amb un: el que els altres no expressen amb paraules i amb actes.
En la infància tindran més pes per a l’autoestima el que diguin i com reaccionin davant els comportaments del nen la figures de referència (pares, professors, germans, altres familiars, primers amics…).
En l’adolescència, l’autoestima es veurà influïda principalment per:
- El discurs prèviament après (autoestima de base)
- Els iguals, figures d’influència (líders de grup, influencers, famosos…)
- Les experiències rellevants
Estratègies per a augmentar l’autoestima en els teus fills
- Reforça el que facin bé verbalitzant la teva satisfacció pel seu comportament o acció destacant les seves bones qualitats, no et centris només en el que no fa correctament. Cal reforçar el positiu, fixar-nos més en el que sí que desitgem fomentar.
- Digues-los el molt que li vols, el feliç que et fa, el molt que valores que t’ajudi, d’aquesta manera es reforça el seu sentiment de sentir-se valorats per ser els qui són.
- Verbalitza sempre que puguis l’orgullós que et sents d’ells, per exemple quan ajuden a algú més feble, quan s’esforcen pels seus estudis, quan cuiden els seus germans petits, etc.
- També mereixen saber que orgullosos estem d’ells.
- Tingues altes expectatives respecte a ells i fes que ho sàpiguen. Hem de transmetre’ls la idea que sí que confiem en ells, d’aquesta manera li estem fent saber que «tu ets capaç» d’aconseguir grans coses, que vals, que «tu pots». Anima’ls a aprendre un nou idioma, a escriure un llibre, a muntar un grup musical amb els seus amics, a participar en una ONG, etc. fent-los saber que poden fer-ho, que no estan sols, que poden demanar ajuda, i que confiem en la seva capacitat i criteri. El fet de tenir altes expectatives respecte dels teus fills fa que ells tinguin altes expectatives respecte de si mateixos.
- Demana’ls que t’ajudin, assigna’ls tasques que puguin fer (regar les plantes, recollir joguines, ajudar amb el rentavaixella, etc.), ja que d’aquesta manera els dius que confies i comptes amb ells. Als nens els agrada saber que la seva ajuda en la llar té un sentit.
- Parla en positiu davant d’uns altres, que els teus fills sàpiguen el content que estàs d’ells.
- Recorda-li que t’importa molt el que t’hagi de dir i que no necessita cridar per a ser escoltat, que la seva opinió és important.
- Posa-li límits clars, els nens necessiten saber el que sí que està permès i el que no, el que es pot tolerar i el que és inacceptable, i que nosaltres som aquí per a ajudar-lo a discernir el correcte i l’incorrecte.
Referències:
- Estrategias para mejorar la autoestima. ACDE Ediciones: Valencia. 8 Estrategias para mejorar la autoestima de tus hijos Pedagogía Blanca https://www.orientacionandujar.es/2014/10/02/8-estrategias-para-mejorar-la-autoestima-de-tus-hijos-pedagogia-blanca/
- Goleman, D. (2002) Inteligencia emocional. Kairos.
- Roca, E. (2018). Estrategias para mejorar la autoestima. ACDE Ediciones: Valencia.
Mónica Arca Pérez
Psicóloga General Sanitaria
Nº Col. B-02760
