L’enuresi nocturna també anomenada incontinència urinària és un problema més comú del que pensem. Encara que no és un problema greu i molts nens solen superar-lo en créixer, també genera molta frustració tant als infants que la sofreixen com als seus pares. Per això, des de la psicologia general sanitària infantil ens encarreguem de tractar aquesta problemàtica.
Què és l’Enuresi nocturna infantil?
Segons el DSM-5 l’enuresi és l’emissió repetida d’orina en llocs inapropiats, com el llit o la roba, en nens de 5 anys o més i que pot ser involuntària o intencionada. S’han de produir dos o més episodis setmanals durant almenys tres mesos i la incontinència no pot ser deguda a una malaltia ni a l’efecte d’una substància.
L’enuresi pot ser diürna, nocturna o ambdues. Quan parlem d’enuresi nocturna ens referim a aquella que només es produeix durant el somni. Sol ser el tipus més freqüent i sol produir-se durant la fase del somni en la qual somiem, per la qual cosa és possible que l’infant recordi haver somiat que orinava.
Tipus d’enuresi: primària i secundària.
L’enuresi primària fa referència a aquests casos en els quals mai s’ha arribat a adquirir el control de la micció. És el tipus més freqüent i sol ocórrer en major proporció als nens homes. En molts casos, desapareix per si sola amb el temps.
L’enuresi secundària es dona en els casos en els quals l’infant havia aconseguit controlar la micció, almenys durant un període de sis mesos. S’associa més a problemes emocionals o esdeveniments estressants, és menys comú i ocorre amb més freqüència en nenes. En aquests casos és poc probable que es resolgui sola.
Causes psicològiques i físiques
Si bé no s’ha establert una causa concreta, s’han plantejat múltiples factors físics i psicològics que sembla que poden contribuir al fet que un infant presenti enuresi nocturna.
D’entre els factors físics que s’han associat a major probabilitat de presentar enuresi, ens trobem una hiperreactivitat o una capacitat reduïda de la bufeta. També s’ha observat que existeix un risc genètic de patir enuresi nocturna, ja que els fills de mares amb enuresis tenen major risc de patir també el problema, i gairebé es triplica el risc quan es tracta de fills de pares amb enuresis.
Quant als factors psicològics, s’ha proposat que l’enuresi es deu a dificultats en l’aprenentatge a l’hora de controlar la micció i/o a l’aparició de factors estressants que alterarien el funcionament del nen.
Hi ha pocs casos en els quals les dificultats en el control de la micció siguin voluntàries i aquests solen associar-se a nens que presenten problemes de comportament i una actitud desafiadora. És més probable que pateixin enuresi els nens que viuen en orfenats o en institucions residencials, la qual cosa s’ha relacionat amb un ambient més desestructurat i amb una escassetat d’entrenament en la micció.
Generalment, l’enuresi no sol associar-se a altres trastorns psicològics, però quan és així sol relacionar-se a la encopresis (emissió de femta en llocs inapropiats, veure el blog encopresis infantil), al somnambulisme i als terrors nocturns.
Impacte emocional de l’enuresi nocturna
L’enuresi nocturna pot afectar negativament tant a l’infant com a la seva família.
En els nens sol generar problemes d’autoestima i emocions desagradables. És probable que els nens que ho pateixen sentin vergonya o ansietat a l’hora d’anar a dormir a algun lloc fora de casa o amb amics. Això pot ocasionar que evitin aquestes activitats, limitant la seva activitat social, o que sofreixin burles o fins i tot bullying per part d’altres nens. També poden experimentar sentiments de culpa i frustració quan intenten solucionar el problema i no aconsegueixen, i/o quan escolten missatges negatius per part dels progenitors.
Els pares també poden experimentar preocupació pel desenvolupament de l’infant i/o sentiments de culpa per pensar que el problema és perquè no ho estan fent prou bé en la criança. Altres emocions molt freqüents són la frustració i l’estrès resultant de no veure millores i per l’esforç addicional que genera, per exemple, haver de canviar llençols mullats a la meitat de la nit. En alguns casos també serà habitual que hi hagi conflictes per no saber manejar la situació i poden recórrer a castigar el nen i a culpar-lo del problema.
Existeix tractament per a l’enuresi nocturna infantil?
Encara que en molts casos la remissió de l’enuresi nocturna es produeix de manera espontània amb l’edat, hi ha altres casos en els quals és necessari intervenir perquè es resolgui. Aquests serien alguns dels aspectes més importants del tractament:
- Realitzar una bona psicoeducació perquè, tant pares com nens, sàpiguen en què consisteix l’enuresi i entenguin que no és culpa del nen. També pot ser necessari un canvi d’hàbits que faciliti la reducció d’episodis enurètics.
- El mètode de l’alarma (“pipí-stop”) és el tractament psicològic amb més eficàcia demostrada. Consisteix a utilitzar un sensor d’humitat que es posa a la roba interior del nen i que posa en marxa una alarma res més detectar que comença la micció.
- Respecte al tractament farmacològic cal tenir en compte que no sempre és necessari i que ha de ser receptat per un metge. El més utilitzat és la desmopressina que augmenta la retenció de líquids dels ronyons i redueix el volum d’orina. Malgrat això, en molts casos els episodis tornen a aparèixer quan es deixa de prendre la medicació.
Si el teu fill o filla pateix enuresi nocturna, recorda que no esteu sols i que té solució. Si creus que podem ajudar-vos, no dubtis a contactar amb nosaltres. Junts podem trobar el millor enfocament per a resoldre aquest problema i millorar el benestar de tota la família.
