Què és l’encopresi infantil?
L’encopresi és l’expulsió repetida de femta en llocs inapropiats, com la roba o el terra, en nens d’almenys quatre anys o amb un desenvolupament equivalent. Pot ser involuntària o voluntària, però generalment ocorre sense que el nen s’adoni fins que ja ha succeït. Perquè es consideri encopresi, ha de passar almenys una vegada al mes durant tres mesos, i no ha de ser causada per problemes mèdics, medicaments o alguna altra substància. És més comú en nens homes i sovint es presenta juntament amb enuresis, que és l’emissió involuntària d’orina.
Un gran nombre de casos d’encopresi infantil està relacionat amb la presència de restrenyiment, que pot acabar provocant incontinència fecal. Quan un nen sofreix de restrenyiment, la femta s’acumula i s’endureix perquè van perdent aigua, dificultant la seva expulsió i arribant a causar dolor. Això pot ocasionar a una disminució de la sensibilitat del recte, fent que el nen necessiti majors quantitats de femta per a sentir la necessitat d’anar al bany i que, per tant, defequi sense adonar-se’n. En aquells casos en els quals no hi ha restrenyiment, que són la minoria, la retenció de femta és molt més curta i la femta sol tenir forma i consistència normals. Per a confirmar o descartar la presència de restrenyiment serà important realitzar una exploració mèdica.
L’encopresi infantil pot generar dificultats a nivell familiar, ja que alguns pares poden pensar que és un comportament intencional, generant-se una gran incomprensió cap a aquests nens. A més, pot afectar la vida social i escolar del nen perquè pot ser objecte de burles i sovint pot portar-lo a evitar situacions socials per por que passi novament. Per això, des de la psicologia general sanitària infantil ens encarreguem de tractar aquesta problemàtica.
Causes d’origen emocional en nens
Sovint, es creu que l’encopresi és un problema de comportament, però moltes vegades és el resultat de diversos factors. A continuació, s’exposen una sèrie de factors emocionals que poden causar encopresi infantil, ja sigui amb restrenyiment o sense:
- Ensenyament inadequat o fallada en l’aprenentatge del control d’esfínters, generant frustració en el nen per anar arrossegant dificultats a l’hora d’anar al bany.
- Ansietat: El nen pot sentir por o vergonya a defecar en certs llocs, com el bany de l’escola.
- Dolor: Com s’ha comentat abans, si hi ha presència de restrenyiment, el nen pot intentar retenir la femta per a no sentir dolor a l’hora de defecar, la qual cosa contribuirà al fet que s’acumuli més i hi hagi més restrenyiment.
- Estrès: Canvis importants, com començar l’escola, bullying, separació dels pares o l’arribada d’un nou germà, poden contribuir a l’encopresi.
- Actitud desafiant: En alguns casos, el nen pot usar l’encopresi com una manera de cridar l’atenció, encara que això és menys freqüent.
Com es pot prevenir?
Per a prevenir l’encopresi, és crucial enfocar-se en el benestar emocional del nen i fomentar bons hàbits a l’hora d’anar al bany. A continuació, es presenten algunes estratègies efectives:
- Establir una rutina: Promoure pauses regulars per a anar al bany pot ajudar al fet que els nens se sentin més còmodes.
- Bona alimentació: Assegurar-se que la seva dieta inclogui suficient fibra i aigua.
- Ambient segur: El bany ha de ser un lloc on el nen se senti segur i sense angoixa.
- Comunicació oberta: Fomentar un ambient on el nen pugui expressar els seus sentiments i preocupacions sense por i se senti comprès.
- Reforçament positiu: Elogiar i recompensar al nen quan usi el bany adequadament pot motivar-lo a adoptar hàbits saludables.
- Reduir fonts d’estrès: Que poden afectar directament l’ús del bany, com per exemple, dificultats o burles per part dels companys quan el nen ha d’utilitzar el bany escolar.
Tractament psicològic per a l’encopresi infantil
Encara que l’encopresi sol millorar amb l’edat i pràcticament en la majoria dels casos desapareix en la pubertat, sovint es necessita intervenció per a abordar el problema i reduir l’impacte emocional en el nen i la seva família. Els tractaments més utilitzats solen combinar procediments psicològics i metges, i la participació activa dels pares i l’escola és clau.
Dins dels procediments psicològics, s’utilitza la teràpia conductual. Els objectius generals en aquesta teràpia són els següents (es donarà més pes als uns o als altres en funció dels factors que estiguin mantenint l’encopresi en cada cas concret):
- Ensenyar hàbits de continència i defecació adequats.
- Promoure un ambient facilitador, que ajudi el nen a discriminar quan ha d’anar al bany.
- Disminuir les dificultats emocionals que puguin estar influint en l’encopresi, com pot ser l’ansietat a l’hora d’anar al bany, els sentiments de culpa o de vergonya.
- Treballar causes subjacents que puguin estar influint, com el bullying, les dificultats a casa per l’arribada d’un nou germà o per la separació dels progenitors, etc.
Si hi ha restrenyiment, també poden ser necessaris laxants o ènemes per a ajudar el nen a evacuar la femta retinguda. Les estratègies de prevenció comentades anteriorment també són essencials per al tractament exitós de l’encopresi.
Entendre i abordar l’encopresi infantil requereix paciència i empatia. Amb el suport i tractament adequats, els nens poden superar aquesta dificultat i millorar el seu benestar emocional i social. Si creus que podem ajudar-vos, no dubtis a contactar amb nosaltres.
Aina Fiol Veny
Psicòloga Col. Núm. B-02615
