Què són els problemes de conducta en nens?
Els problemes de conducta en els nens generen un alt grau de malestar en la família, sent molt pertorbadors si no es manegen de manera adequada.
En molts casos, són problemes transitoris que se superen amb facilitat, però en altres casos adquireixen dimensions més greus que comporten serioses dificultats d’adaptació que poden afectar diversos entorns, com pot ser l’escolar o familiar. Per a passar de parlar de simple problema de conducta a un trastorn de conducta caldrà tenir en compte criteris de durada, gravetat i persistència amb la qual es produeixen les conductes problema, així com el nivell de generalització en els diferents àmbits de la vida del nen.
En alguns casos, els problemes de conducta poden presentar-se conjuntament amb altres trastorns, principalment amb el Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH), encara que en aquest cas el comportament pertorbador és el resultat de la falta d’atenció i la impulsivitat característiques del trastorn, i no amb la intenció de saltar-se les normes socials.
Quins són els principals problemes de conducta?
- Enrabiades: Consisteixen en explosions reactives de la conducta del nen. Es consideren normals en certs períodes infantils, entre els 2 i els 4 anys, a partir de la qual haurien de començar a remetre. Les enrabiades es consideren un problema quan el nen les utilitza com un mitjà per a aconseguir alguna cosa. Els pares moltes vegades cedeixen per a evitar el problema o per cansament, la qual cosa farà que es torni a repetir en un futur.
- Desobediència: Encara que fins a un cert punt pot ser normal quan els nens comencen a aconseguir la seva individualitat, molts pares es queixen de conductes de desobeir normes, ordres, destruir objectes, etc.
- Negativisme: Seria l’oposició activa a realitzar aquelles demandes que no volen. En molts nens és una manera de cridar l’atenció dels seus pares o d’evitar alguna activitat que no volen fer, i cada vegada que el nen aconsegueix fer el que desitja amb aquesta conducta, augmenta la possibilitat que aquesta es torni a repetir.
Causes dels problemes de conducta en nens
L’origen d’aquests problemes pot ser degut, en moltes ocasions, a pautes educatives desajustades i a una major disponibilitat i accessibilitat a models inadequats.
Existeixen diferents factors que poden afectar el desenvolupament de problemes de comportament, des de factors interns com el temperament, fins a factors externs com els estils parentals i la falta de límits en la criança. L’educació i els factors familiars jugaran un paper important en el desenvolupament i/o manteniment dels problemes familiars. La família és el grup de referència que transmet al menor el conjunt de normes i valors socials, a través de les actituds i comportament dels pares. El clima familiar és un dels factors que més influeix sobre la dinàmica familiar sent molt important la comunicació i la cohesió entre els seus membres, per això serà fonamental ensenyar als pares pautes eficaces per al maneig de situacions en les quals es produeixin conductes disruptives.
Com ajudar a un nen amb problemes de conducta
- Serà fonamental promoure una bona relació i cuidar diàriament alguns aspectes positius de la nostra relació amb els fills. Serà important fixar-nos i reconèixer les coses positives que fan els nostres fills, per mínimes que siguin, i reforçar-les perquè aquestes es repeteixin en més situacions. Practicar l’escolta activa millorarà la comunicació familiar i és un reforçador molt important que hem de tenir en compte, ja que permet al nen que expressi els seus sentiments i així validar-los.
- És important donar exemple positiu i compartir moments agradables. Una de les coses que més valoren els nens és tenir moments relaxats i de diversió amb els seus pares ja que són les persones més importants de la seva vida. Les recerques ens diuen que els nens/es que mantenen vincles afectius forts i relacions positives amb els seus pares compleixen més fàcilment les normes i tenen un desenvolupament emocional més saludable. Podríem començar per compartir, diàriament o alguns dies a la setmana, 15 o 20 minuts de “moment dolç” en els quals no hi hagi retrets ni discussions, i els dediquem a conversar, llegir junts un llibre, jugar, etc.
- Ensenyar-los directament com ha de comportar-se o com han d’actuar en determinades situacions.
- Establir normes clares i límits adaptats a la seva edat i maduresa. Les normes donen seguretat i formen part del funcionament bàsic de la nostra societat. S’han de donar de manera directa, d’una en una i assegurar-nos que el nen ens escolta i atén. Perquè compleixin les nostres normes, hem d’elogiar-los quan les compleixin perquè ho continuïn fent i el bon comportament s’instauri com un hàbit.
- Adoptar mesures si s’incompleixen les normes. Si no es compleixen les normes caldrà adoptar mesures perquè el seu incompliment tingui conseqüències ja que, si no n’hi ha, les normes deixaran de ser efectives i perdran la seva funció.
- Reforç positiu de les conductes adequades, prestant especial atenció al comportament correcte i elogiar-li ja que d’aquesta manera és més probable que el repeteixi en el futur.
- Els nens han de rebre el mateix missatge del pare i la mare i no entrar en contradiccions.
- Per a millorar el comportament no hem de concloure que es deu a la seva manera de ser, o al fet que els nostres fills són dolents o mandrosos, en aquest sentit hem de tenir en compte que són conductes apreses que es poden canviar utilitzant les estratègies adequades. Convé evitar etiquetar als nens.
La infància és un període clau per a un adequat desenvolupament del nen, per això serà fonamental una detecció precoç d’aquestes dificultats i la posada en marxa de les estratègies adequades per a evitar que els problemes s’agreugin amb el pas del temps.
Mónica Arca Pérez
Psicòloga General Sanitària
Nº Col.: B-02760
