Què és el Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH)?
El Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un trastorn del neurodesenvolupament que es caracteritza per dificultats d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat. Afecta al desenvolupament i funcionament de diferents àrees cerebrals i persisteix al llarg de tota la vida.
Què entenem per trastorns del neurodesenvolupament?
Els trastorns del neurodesenvolupament són un conjunt de dificultats cognitives i conductuals que tenen el seu origen en la primera infància o durant el procés de desenvolupament i afectaran els diferents processos d’adaptació, desenvolupament cognitiu i conductual, en el que l’activitat del nen es veurà alterada o limitada respecte al que seria esperable a la seva edat cronològica o desenvolupament intel·lectual.
Diagnòstic del TDAH
El TDAH és un trastorn complex, que requereix un correcte diagnòstic i una adequada intervenció. Té una alta comorbiditat, això significa que és freqüent que es presenti juntament amb altres trastorns com els trastorns d’aprenentatge, de conducta, autisme o trastorns afectius entre altres.
Actualment, comptem amb dos sistemes de classificació, el DSM-5 (Manual estadístic dels trastorns mentals, 5a edició, publicat per l’Associació Americana de Psiquiatria, APA) que és el més utilitzat, i d’altra banda, la CIE-10 (Classificació Internacional de Malalties Mentals de l’OMS).
Segons, el DSM-5, el TDAH s’inclou dins dels trastorns del neurodesenvolupament i engloba un conjunt de símptomes que han de ser presents per a arribar al diagnòstic.
Quins són els principals símptomes?
Els principals símptomes que ens trobem, són d’inatenció, desorganització i/o impulsivitat/hiperactivitat que es presenten de manera excessiva a l’edat o nivell de desenvolupament cognitiu.
La inatenció, impulsivitat o hiperactivitat ha de comportar un problema per a poder parlar d’un trastorn. Si no comporta un problema o una deterioració en el seu funcionament escolar, social o familiar no podríem parlar que és un trastorn.
Actualment es reconeixen tres presentacions clíniques segons la presència o absència de determinats símptomes particulars, de manera que ens trobem amb tres subtipus clínics, segons el DSM-5:
– Combinat: Es donen criteris d’inatenció i hiperactivitat/impulsivitat.
– Presentació predominant de falta d’atenció: Es compleixen els criteris d’inatenció però no d’hiperactivitat/impulsivitat.
– Presentació predominant hiperactiva-impulsiva: Sí es compleixen criteris d’hiperactivitat-impulsivitat però no d’inatenció.
– Dèficit d’atenció: Segons el DSM-5, en nens de més de 6 anys s’han de complir 6 o més dels següents símptomes, i en majors de 16 anys serien necessaris complir 5 o més criteris:
• No para esment suficient als detalls o incorre en errors per distracció en les tasques escolars, en el treball o en altres activitats.
• Té dificultat per a mantenir l’atenció en activitats lúdiques i acadèmiques, passen ràpid d’una activitat a una altra.
• Sembla no escoltar quan se li parla directament.
• No segueix instruccions i no finalitza tasques escolars, encàrrecs o obligacions.
• Té dificultats per a organitzar tasques o activitats.
• Evita tasques que requereixen esforç mental sostingut.
• Perd objectes necessaris per a tasques o activitats, és oblidadís.
• Es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants, li costa mantenir l’atenció en les tasques.
• És descurat en les activitats diàries.
– Hiperactivitat i Impulsivitat: Perquè es compleixi la simptomatologia d’hiperactivitat o Impulsivitat han de ser presents 6 o més dels següents símptomes; i en l’edat adulta o adolescent (a partir dels 16 anys) 5 o més:
• Mou en excés mans o peus o es remou del seient.
• S’aixeca en situacions en les quals s’espera que romangui assegut (fent deures, menjant, mirant la tele, etc.).
• Corre i salta en situacions inapropiades per a fer-ho, inquietud motriu.
• Té dificultats per a jugar o participar en activitats d’oci de manera tranquil·la, “està en marxa” com si tingués un “motor”.
• Parla en excés.
• Es precipita en la resposta abans que acabin la pregunta.
• Té dificultats per a guardar torn, no pot inhibir la resposta.
• Interromp o s’immisceix en les activitats d’uns altres.
Els símptomes afecten cada persona en diferent grau, en el DSM-5 es contemplen tres nivells de gravetat: lleu, moderat o sever.
Tots aquests símptomes han de ser presents abans dels 12 anys i han de donar-se en dos o més ambients (exemple: treball, casa, amb els amics, activitats extraescolars, etc.), a més aquestes dificultats han d’interferir clarament en el funcionament de la persona.
Causes del TDAH i prevalença
És un trastorn d’origen neurobiològic amb una alta heretabilitat. En les causes, influiran factors genètics i ambientals, produint-se alteracions qualitatives i quantitatives en el procés de maduració cerebral afectant tant nivell de neuroquímica cerebral (alteració de neurotransmissors, principalment dopamina i noradrenalina) com a nivell estructural, disminuint el volum cerebral.
Ens trobem amb una alta prevalença, aproximadament d’un 3-7% de la població en edat escolar i d’un 4% en adults.
Tractament del TDAH en nens
Hem de tenir en compte, que el TDAH és un trastorn de difícil maneig, per la qual cosa es requerirà d’una intervenció multimodal i específica.
L’objectiu de la intervenció, no és que desapareguin els símptomes, sinó adaptar-se al trastorn i aconseguir una bona adaptació familiar, acadèmica i social.
El tractament d’elecció ha de ser multimodal, les dues intervencions principals són la farmacològica i la psicosocial, encara que cal tenir present que la medicació no sempre serà una opció viable. El tractament psicològic que compta amb més evidència actualment, és la teràpia cognitiu-conductual. En l’etapa escolar, serà fonamental incloure l’entrenament a pares per a millorar la conducta i les manifestacions clíniques, i aconseguir un bon maneig de les dificultats.
Si és un TDAH lleu, es recomana començar per una intervenció no farmacològica, prioritzant el tractament psicològic, i en el cas que aquest no funcioni s’hauria de valorar la necessitat d’incloure un tractament farmacològic.
En els casos de TDAH moderat-greu es recomana el tractament combinat farmacològic juntament amb la intervenció psicològica amb Teràpia Cognitiu-Conductual.
En l’edat adulta, s’optaria per una intervenció Cognitiu-Conductual, directament amb la persona.
Un abordatge precoç i una adequada intervenció ajudarà a una bona evolució del trastorn i a superar les dificultats que es vagin trobant al llarg de la seva vida.
Mónica Arca Pérez
Psicòloga General Sanitària
Nº Col.: B-02760