“Els que van aprendre a conèixer la mort en lloc de témer-i lluitar contra ella, es van convertir en els nostres mestres sobre la vida” (Kübler-Ross, 1983).
QUÈ ÉS EL DOL?
El dol és un procés sa d’adaptació que experimentem davant la pèrdua d’un ésser estimat. Les seves característiques són les següents …
- No es resol de manera immediata.
- Implica moviment, és a dir, no és un procés estàtic en el temps sinó que varia constantment.
- És una etapa normal per la qual tot ésser humà s’ha vist alguna vegada a la vida obligat a superar.
- És un procés únic, personal i íntim.
- Implica un treball personal per a superar si no podrem caure en un duel crònic / patològic el que ens portarà a desenvolupar emocions disfóricas i complicacions en la conducta adaptativa.
Quines són les pautes a seguir per superar un dol? Segons William Worden són:
- Acceptació de la mort.
Assimilar la seva mort com un procés que forma part de la vida, sigui o no natural. L’important és que els quedi clar quin és el concepte de la mort i per què existeix.
- Experimentar i gestionar correctament les emocions.
Hem de deixar-los que s’expressin com ho senten. No faran ni diran el mateix que els adults sinó que seran curiosos i pot ser que en algunes situacions ignorin el que ha passat o que no pateixin com esperàvem. Cal deixar que les coses flueixin, els nens tenen uns ritmes molt diferents al dels adults.
- Assimilar l’absència de la víctima.
Per què ja no hi és? Aquí hem de tenir una conversa sincera i natural sobre el que implica la mort a la part corpòria; un cop morts, s’apaga el nostre cos.
- Recol·locar emocionalment a el mort per seguir endavant amb les rutines del dia a dia; perquè nosaltres seguim vivint.
Per exemple, buscant un lloc o un objecte que els pugui connectar amb la persona morta per si en algun moment tinguessin la necessitat de parlar-o portar algun regal (dibuixets).
DIFERÈNCIES ENTRE DOL ADULT I DOL INFANTIL
ELS DRETS DEL NEN AL DOL
Per comprendre les seves necessitats, abans, hem de conèixer quins són els seus drets:
- Deixa que senti les meves emocions i les expressi amb naturalitat, siguin quines siguin.
- Si necessito parlar, escolteu-me i si prefereixo callar, acompanyeu-me.
- Tot i la tristesa de la situació, necessito sentir-me segur / a.
- Encara et fa mal, deixa explicar-te els records bonics que tinc d’aquesta persona.
- He de seguir endavant, he de ser feliç, perquè jo segueixo viu / a.
ALGUNES RECOMANACIONS
Avui en dia, tenim milers i milers de recursos que ens ajuden a educar en les emocions als més petits de la casa. Personalment, els contes, ens semblen unes eines molt útils. Aquí us deixem algunes recomanacions:
- Iliana, la nena que escoltava a el vent (Antonio Rodenas i Carme Solé Vendrell).
- L’illa de l’avi (Benji Davies).
- Per sempre (Camí García).
- L’arbre dels records (Britta Teckentrup).
- No és fàcil petit esquirol (Elisa Ramón Bofarull).
I si voleu una mica de material més dinàmic aquí us deixem un llistat de pel·lícules:
- El Rei Lleó.
La mort de Mufasa és un clar exemple de l’empremta que deixa algú en nosaltres ja sigui en forma de valors, de gestos, de manera de parlar, etc.
- Buscant a Nemo.
Cal perdre la por perquè aquest no ens deixa viure i per tant, seguir endavant es fa difícil.
- Big Hero 6.
Ens pot ajudar a ensenyar-los a gestionar la seva ràbia i reconduir-la cap a alguna cosa productiu.
- Germà Òs.
Amb aquest argument podrem treballar el sentiment de culpa.
A tenir en compte
El duel no implica només la mort. El simple fet de canviar de casa o de col·legi, el qual els pares se separin, el que passin de Primària a Secundària … Impliquen situacions de pèrdua que alteren les emocions dels nens pel que és vital actuar per impedir el possible dany psicològic que pot generar un dol patològic. Els nens són més flexibles als canvis i s’adapten millor a aquests que els adults però això no implica que no pateixin o que no vulguin assimilar aquest canvi. Hem de tenir en compte les seves necessitats i els seus desitjos ja que els seus ritmes són molt diferents als nostres i una necessitat imperiosa per a nosaltres
