Estem assistint a una sèrie de transformacions digitals que estan canviant la societat tal com la coneixem, en l’àmbit polític, econòmic, social i individual. En aquest context, les Tecnologies d’Informació i la Comunicació (Tics) són un important motor de desenvolupament i font d’oportunitats per a les persones. Encara amb tots els beneficis que comporta, la societat digital també implica nous reptes i riscos, especialment per als menors i adolescents com pot ser mitjançant l’ús de pràctiques com el “sexting”. Es denomina “sexting” a l’elaboració i l’enviament de fotos, vídeos o missatges sexuals sobre un mateix a través d’internet o el telèfon mòbil. Aquests continguts poden enviar-se a parelles, amics o amigues, persones amb les quals es manté un tonteig sexual o amorós o usuaris que es coneixen només per internet.
Motivacions per a practicar sexting
Les raons per a practicar sexting entre els menors són variades. En molts casos, els adolescents practiquen sexting per a coquetejar amb altres adolescents. L’enviament de continguts sexuals és una manera d’explorar la identitat i l’orientació sexual, per tant, és una pràctica normativa i freqüent en aquestes edats. Internet proporciona una via aparentment inofensiva per a això i el sexting podria ser un canal d’expressió per als joves. Alguns joves practiquen sexting com un
joc, una broma o com una manera de divertir-se. Uns altres, s’impliquen en el sexting per pressió social. Al ser una pràctica normalitzada, molts adolescents demanen a altres fotos o vídeos sexuals i, en conseqüència, pot aparèixer la dificultat de dir que no o sentir-se en deute amb els qui envien aquest tipus de contingut. Finalment, alguns estudis assenyalen que l’exposició del cos a través d’internet podria ser una manera d’augmentar la pròpia autoestima al veure que els altres estan interessats en les seves fotos íntimes. No obstant això, l’enviament de continguts sexuals es percep com una cosa insignificant o que no comporta conseqüències negatives (per exemple, que la foto o el vídeo es difongui a terceres persones no desitjables o desconegudes).
Prevalença del sexting
No tots els adolescents practiquen sexting. En la majoria dels casos es tracta de missatges de text amb contingut sexual. Aquests escrits són la forma menys greu de sexting, ja que no comprometen al menor amb una imatge o un vídeo sexual. En el cas de missatges de text és necessari no alarmar i tenir en compte que l’exploració sexual forma part de l’adolescència i que l’expressió de desitjos sexuals és una cosa normativa i freqüent.
A continuació, es presenten les dades de prevalença en una mostra espanyola referida a la freqüència amb la qual els adolescents (entre 12 i 17 anys) han practicat sexting en els últims 12 mesos (Gámez-Guadix et al., 2017).
- Enviament de missatges de text amb contingut sexual Total: 10,8% 1 a 3 vegades: 7,2%
De 4 a 10 vegades: 2,1% Més de 10 vegades: 1,5% - Enviament de fotos amb contingut sexual Total: 7,1% 1 a 3 vegades: 4,8%
De 4 a 10 vegades: 1,5% Més de 10 vegades: 0,8% - Enviament de vídeos amb contingut sexual Total: 2,1% 1 a 3 vegades: 1,4%
De 4 a 10 vegades: 0,4% Més de 10 vegades: 0,2% La majoria dels adolescents practica d’una forma esporàdica comportaments considerats sexting sent el percentatge menor quan es tracta de comportaments recurrents d’enviament de fotos o vídeos amb contingut sexual (p. ex., més de quatre vegades).
Per què el sexting pot representar un problema?
En si mateix, l’enviament de continguts sexuals no és una cosa negativa. És més, com s’ha assenyalat, pot afavorir importants processos durant l’adolescència com el desenvolupament de relacions interpersonals o l’exploració de la identitat sexual (Doring, 2014; Livingstone i Smith, 2014). El problema esdevé quan el sexting exposa a diferents riscos a la joventut, derivats principalment d’un mal ús per part d’uns altres dels continguts sexuals que són enviats. Aquests riscos estan íntimament relacionats amb la facilitat de transmetre fotos o vídeos d’una persona a una altra en Internet, la il·limitada permanència d’aquest material en la xarxa i el fet que qualsevol pugui accedir a aquests continguts en el futur. A més, quan es tracta de menors al voltant de 12 anys, el sexting podria estar contribuint a generar pornografia infantil que podria ser distribuïda per pedòfils o pederastes. En el ciberespai no existeixen els límits temporals. Una foto o un vídeo sexual que es remet a una persona pot romandre en Internet per sempre. El material sexual enviat podria ser emprat anys després per a fer xantatge o amenaçar a qui ho va generar i va enviar-ho.
Des del punt de vista psicològic, la distribució d’aquesta mena d’imatges o vídeos sense control pot desencadenar sofrir greus trastorns emocionals i socials des de casos d’ansietat, depressió, pèrdua d’autoestima, d’identitat i credibilitat, traumes, humiliacions i rebuig o aïllament social fins al suïcidi originat pel sexting. Probablement, hauràs sentit parlar de la famosa sèrie “Per tretze raons” on es relata la història de Hannah Baker, una adolescent que decideix posar fi a la seva vida, deixant tretze cintes de casset en les quals explica les seves raons per a fer-ho. L’objectiu és mostrar a les tretze persones que les reben que tots, d’una forma o l’altra, estan vinculats en les situacions a les quals Hannah s’ha enfrontat. La sèrie incorpora el context tecnològic actual que envolta als adolescents que, encara que facilita la comunicació, afegeix
més complexitat quant a convivència i els conflictes que puguin sorgir en ella. De fet, es donen situacions de ciberassetjament i sexting, mostrant també aspectes com l’abast de la viralitat en Internet i les seves conseqüències, la pèrdua de privacitat o el pes de la reputació en línia. Al llarg de tots els capítols, es posa de manifest que el valor del suport i el respecte entre companys és clau per a prevenir aquestes problemàtiques. En definitiva, els problemes psicològics que genera el sexting en l’adolescent mai han de menysprear-se.
Protegir els menors i adolescents de les conseqüències del sexting
La recerca sobre el sexting ha posat de manifest la necessitat d’educar en una sexualitat responsable que permeti minimitzar els riscos del sexting.
- “És hora d’ensenyar sexting segur” (Patchin i Hinduja, 2020), recull una sèrie de recomanacions a aquest efecte: si algú t’envia un contingut sexual no ho enviïs ni li mostris a ningú més, si envies un missatge de text a algú assegura’t de conèixer bé a aquesta persona, no enviïs imatges a algú a qui no estiguis segur que li agradaria veure- les, considera les fotografies suggeridores en lloc de les explícitament sexuals, no incloguis el teu rostre, desactiva els serveis de geolocalització, entre altres.
- Treballar una bona educació sexual dels menors i adolescents. Per a molts pares o educadors, la sexualitat és un tabú que provoca malestar i vergonya. Educar sexualment als fills implica transmetre’ls una sèrie d’actituds i coneixements específics sobre la sexualitat que els permeti viure d’una forma positiva i saludable.
- Transmetre una idea positiva sobre la sexualitat i les relacions íntimes. Els pares i educadors han de transmetre la noció bàsica que desenvolupar una sexualitat de manera saludable i sense riscos depèn del propi comportament i actituds de respecte que un
tingui. Recomanem informar els menors dels potencials riscos perquè puguin evitar-los o minimitzar-los, així com subratllar dues normes fonamentals per a relacionar-se amb altres adolescents: el respecte (permet viure la sexualitat de manera equilibrada i positiva) i la responsabilitat (exercir la llibertat sexual amb coneixement de què es fa).
Algunes idees sobre les quals treballar amb menors podrien ser:
- Pensa-ho dues vegades abans d’enviar-ho. És impossible recuperar les fotos o vídeos que enviem a través d’internet o el mòbil.
- No és no. Si algú expressa la seva negativa a enviar fotos/vídeos no s’ha d’insistir, amenaçar o coaccionar perquè ho faci.
- No has de sentir-te pressionat per a practicar sexting. És una decisió personal i s’ha de respectar.
- Les imatges d’uns altres pertanyen al seu propietari, per tant, no hem de distribuir- les.
Laura Riera López
Psicóloga Col. Nº B-03323
Artículos relacionados:
Doring, N. (2014). Consensual sexting among adolescents: Risk prevention through abstinence education or safer sexting. Cyberpsychology, 8(1), 1-18.
Livingstone, S., y Smith, P. K. (2014). Annual research review: Harms experienced by child users of online and mobile technologies: The nature, prevalence and management of sexual and aggressive risks in the digital age. Journal of child psychology and psychiatry, 55, 635-654. doi: 10.1111/jcpp.1219
Gómez-Guadix, M., de Santisteban, P., y Resset, S. (2017). Sexting among Spanish adolescents: Prevalence and Personality Profiles. Psicothema, 29, 29-34.
Patchin, J. W., & Hinduja, S. (2020). It is time to teach safe sexting. Journal of Adolescent Health, 66(2), 140-143.
Recursos de interés:
