L’alta sensibilitat en la infància no és un problema. El veritable repte sol ser no saber com acompanyar aquests nens.
Molts pares arriben a consulta sentint que el seu fill “ho viu tot massa”. Es frustren, s’angoixen, es pregunten si estan fent alguna cosa malament; però la sensibilitat no és un defecte: és un tret que necessita comprensió i eines.
A continuació us explico com identificar-la i què fer en el dia a dia en el cas de nens altament sensibles, també coneguts com a nens amb alta sensibilitat, NAS o nens hipersensibles.
Quan sentir tant es converteix en un desafiament per al nen i la seva família
Els nens altament sensibles processen la informació de manera més profunda, cosa que fa que connectin ràpid amb els altres, captin matisos o tinguin una gran creativitat.
Però també poden saturar-se abans, frustrar-se amb facilitat o necessitar més temps per recuperar-se.
El problema apareix quan la intensitat emocional els sobrepassa, i això els fa reaccionar amb plors, ràbia o evitació, o bé poden aïllar-se per sentir que “no encaixen”.
La solució passa per entendre com funciona el seu món intern i oferir-los un entorn on se sentin segurs sent com són.
Senyal que ajuden a identificar l’alta sensibilitat
Cal tenir en compte que no es tracta d’un diagnòstic, sinó d’un tret.
Alguns senyals freqüents que ens poden ajudar són:
- S’alteren amb sorolls, llums, canvis o imprevistos.
- Perceben l’estat emocional dels altres amb molta rapidesa.
- Pregunten, analitzen i necessiten explicacions.
- Els afecten més les crítiques o els conflictes.
- S’emocionen profundament amb música, art o petits detalls.
Reconèixer aquests senyals ja és un primer pas per acompanyar-los millor.
Trets dels nens altament sensibles
- A més d’aquests senyals visibles, els nens amb alta sensibilitat solen compartir un conjunt de característiques internes que expliquen per què viuen el món de manera tan intensa. Entre les més habituals trobem:
- Profunditat de processament: reflexionen, analitzen i revisen mentalment el que viuen; capten detalls que passen desapercebuts per a altres nens.
- Gran empatia i consciència emocional: identifiquen ràpidament com se senten els altres i reaccionen amb cura o preocupació.
- Resposta intensa a estímuls sensorials: olors forts, teixits incòmodes, soroll o multituds els poden afectar més del que s’esperaria.
- Creativitat i pensament imaginatiu: solen inventar històries, jocs i solucions originals.
- Necessitat de pausa i recuperació: després d’una activitat social o un estímul intens poden necessitar més temps per “baixar revolucions”.
- Perfeccionisme o necessitat de fer les coses “bé”: no tant per exigència externa, sinó perquè senten profundament quan alguna cosa no surt com imaginaven.
Conèixer aquests trets ajuda a interpretar el seu comportament des de la comprensió, en lloc de veure’l com “exagerat” o “massa”.
Alta sensibilitat i TEA
No és estrany que l’alta sensibilitat convisqui amb altres trets del desenvolupament, i de vegades això genera dubtes en les famílies.
Algunes conductes —com evitar sorolls, necessitar més temps per adaptar-se o saturar-se davant de certs estímuls— poden assemblar-se a les que veiem en nens amb TEA o fins i tot en perfils d’altes capacitats. Tot i això, encara que alguns comportaments coincideixin, l’origen no sempre és el mateix.
En l’alta sensibilitat sol haver-hi una profunditat emocional i sensorial que fa que el nen processi tot amb més intensitat. En el TEA entren en joc diferències més àmplies en la comunicació social i la flexibilitat, i en les altes capacitats pot haver-hi una rapidesa cognitiva que conviu amb una gran sensibilitat interna. De vegades conflueixen, de vegades no, però és important no treure conclusions ràpides.
Quan l’alta sensibilitat i les altes capacitats coincideixen, pot aparèixer un perfil especialment complex: nens que senten molt i pensen molt ràpid. Això pot generar una combinació d’hiperexigència, dificultat per gestionar la frustració i una percepció aguda de la injustícia. També solen mostrar intensitats emocionals elevades i un gran sentit ètic, cosa que fa que necessitin acompanyament tant per regular les seves emocions com per canalitzar el seu potencial. Aquests perfils poden semblar més madurs intel·lectualment, però continuen necessitant suport emocional adequat a la seva sensibilitat, especialment en nens altament sensibles amb altes capacitats.
La clau és observar amb calma: com es regulen, com reaccionen davant els canvis i què els ajuda a sentir-se segurs. També és important oferir un entorn flexible que contempli les dues realitats si n’hi ha: anticipacions clares, espais tranquils, suports visuals i un acompanyament emocional que respecti la seva manera de sentir. Però sobretot, cal acudir a un/a psicòleg/a general sanitari especialitzat en el tema, en cas de voler una confirmació diagnòstica.
Com tractar nens altament sensibles en el dia a dia
- Crear un ambient previsible redueix el desbordament
Els nens sensibles se senten més segurs quan saben què passarà.
Rituals senzills (la rutina de la tarda, el moment del bany, la manera d’acomiadar-se) els ajuden a baixar la intensitat emocional.
Per exemple, fer un panell visual amb les rutines, que inclogui petites imatges, no massa recarregades, perquè anticipin el que vindrà. - Validar les seves emocions sense augmentar-ne la intensitat
Dir “no és per tant” o “no ploris” no funciona. Ells senten amb més força i necessiten entendre què els passa.
Per exemple, fer servir frases curtes i concretes: “Veig que això t’ha molestat”, “Entenc que t’espanta”, “Soc amb tu”. La validació actua com un calmant emocional. - Ensenyar-los a identificar el seu nivell d’activació
Molts nens sensibles no s’adonen que estan a punt d’explotar fins que ja és tard. Ajudar-los a reconèixer les senyals corporals és clau per regular-se.
Per exemple, podem crear una “escala del volcà”:
• Nivell 1: tranquil
• Nivell 2: nerviós
• Nivell 3: tens
• Nivell 4: a punt d’esclatar
• Nivell 5: explosió
Amb això podran aturar-se abans del desbordament. - Oferir estratègies de calma que puguin utilitzar sols
No n’hi ha prou amb dir “respira”, sinó que necessiten eines simples que funcionin de veritat enmig de la intensitat. Alguns exemples:
• Respiració amb objecte (fer pujar i baixar una ploma o pompó).
• Racó tranquil sense excés d’estímuls.
• Jugar amb plastilina, sorra màgica o aigua tèbia.
• Targetes amb dibuixos d’accions calmants.
És important practicar-les també en moments de calma. - Cuidar l’entorn social i evitar etiquetes
Molts nens sensibles se senten “massa intensos” per als altres. Si comencem a dir-los “dramatics”, “tímids” o “susceptibles”, ho interioritzen.
Per exemple, podem parlar amb l’escola per explicar les seves necessitats i acordar petites adaptacions que siguin necessàries: un temps de descans, anticipacions, un seient més resguardat, menys saturació sensorial.
Transformar la sensibilitat en fortalesa
La sensibilitat no desapareix, però sí pot transformar-se en una gran fortalesa quan el nen se sent comprès. Acompanyar-los no vol dir evitar que pateixin; vol dir ensenyar-los a gestionar el que senten amb eines, límits clars i un entorn respectuós.
Si com a pares, mares i educadors es treballa en aquesta línia, aquests nens tindran molts més factors per treure profit de la seva alta sensibilitat, podent així ser més feliços i tenir una millor autoestima.
Si creus que el teu fill o filla podria ser altament sensible i vols orientacions personalitzades, al nostre centre podem ajudar-te a comprendre el seu món i el vostre com a família.
