Gestió de conflictes familiars: habilitats parentals

Gestió de conflictes familiars

Per què sorgeixen els conflictes familiars?

Conflicte familiar

Els conflictes familiars poden sorgir per una gran varietat de motius, molts relacionats amb les dinàmiques quotidianes de la llar i els reptes individuals que afronten els seus membres. Sovint, les diferències en valors, expectatives o estils de criança entre els progenitors generen friccions que, si no s’aborden adequadament, poden escalar en discussions o ressentiments. També hi influeixen factors externs com l’estrès laboral, les preocupacions econòmiques, la manca de temps de qualitat o fins i tot la sobrecàrrega de responsabilitats, que poden augmentar la irritabilitat i disminuir la paciència.

A més, els canvis importants en la vida familiar —com una mudança, l’arribada d’un nou membre, una separació o l’adolescència dels fills— poden desestabilitzar temporalment l’equilibri emocional de la llar. La comunicació deficient, els malentesos i la manca d’escolta activa també juguen un paper important: quan les emocions no s’expressen adequadament, s’acumulen i acaben esclatant en forma de conflicte.

És important entendre que aquestes tensions no són un senyal de fracàs familiar, sinó un avís que cal atenció, ajustament o comprensió. Abordar-les amb empatia i disposició al diàleg pot ser el primer pas per enfortir els vincles familiars.

Com s’aborda en teràpia?

En aquests casos, abordarem la situació des d’un enfocament terapèutic que entén la família com un sistema on cada membre influeix en els altres. En lloc de centrar-se únicament en un individu i els seus símptomes, aquesta teràpia analitza les dinàmiques relacionals, els patrons de comunicació i els rols que cada persona ocupa dins del grup familiar.

Yeràpia sistèmica

Des d’aquesta perspectiva —la teràpia sistèmica— els conflictes familiars no es veuen com a “problemes d’una sola persona”, sinó com a manifestacions de desequilibris o tensions en el sistema familiar. Per exemple, si un adolescent presenta conductes desafiadores, la teràpia sistèmica no només tractaria de modificar el comportament del jove, sinó que exploraria com la relació entre els pares, l’estructura d’autoritat, els canals de comunicació o fins i tot esdeveniments del passat poden estar influint en aquesta situació.

Aquest enfocament ajuda els pares a entendre que els conflictes no són falles personals, sinó indicadors que el sistema necessita un reajustament. La teràpia sistèmica també promou la responsabilitat compartida: no es tracta de trobar “culpables”, sinó de reconèixer el paper que cada membre juga dins la dinàmica familiar i col·laborar per construir un ambient més positiu.

I per on es pot començar? Eines per a pares

Criar fills en un entorn ple de respecte, amor i comprensió no vol dir evitar tots els conflictes, sinó aprendre a gestionar-los de manera constructiva.

Una de les habilitats més importants és la comunicació assertiva. Això vol dir expressar el que pensem o sentim amb claredat, però sense agressivitat ni imposició. Per exemple, dir “Em sento preocupada quan no m’avises que arribaràs tard” té un efecte molt diferent de “Mai m’avises de res”.

L’escolta activa és igualment essencial: escoltar amb atenció, sense interrompre, i validant els sentiments de l’altre ajuda a crear un ambient de respecte i empatia. Sovint, els fills no necessiten solucions, només sentir-se escoltats.

També és clau establir límits clars i coherents. Les normes no han de ser càstigs ni imposicions, sinó acords familiars que donin estructura i seguretat. Quan hi ha claredat i coherència, l’ambient familiar es torna més previsible i estable.

Criar amb empatia

Els moments de qualitat compartits en família —una conversa, un passeig, un sopar junts— reforcen el vincle emocional i fan més fàcil afrontar els conflictes des d’un lloc de connexió.

Finalment, és fonamental que els pares gestionin les seves pròpies emocions. Modelar la calma, reconèixer els errors i reaccionar amb consciència ensenya als fills com actuar davant les dificultats. No es tracta de ser perfectes, sinó de criar amb intenció, empatia i coherència.

Si sents que els conflictes a casa teva es repeteixen, que la convivència s’ha tornat tensa, o que simplement vols reforçar el vincle amb la teva família i educar des d’un lloc més conscient i amorós, estem aquí per ajudar-te.

A consulta treballarem plegats per entendre què està passant i com transformar aquest malestar en una oportunitat de creixement.

Arancha Lorente
Psicòloga col·legiada B-03674