La mort d’un adolescent per suïcidi és una tragèdia que deixa conseqüències devastadores per a la família, els amics i la comunitat. En aquests casos, les persones més relacionades amb l’adolescent podrien quedar-se amb el dubte de si haguessin pogut fer alguna cosa per evitar-ho. Encara que no sempre es pot evitar, tenir més coneixement sobre els factors que poden portar algú a cometre aquest acte pot ajudar a prevenir futurs casos.
Els adolescents són com una muntanya russa d’emocions: un dia poden ser els més feliços del món mentre que l’endemà poden sentir que res no té sentit. Això no és tan estrany si tenim en compte que l’adolescència és una fase crucial de la nostra vida, on es donen canvis importants a nivell biològic, psicològic, social, etc. És una etapa de transició entre la infància i la vida adulta, on es va definint la identitat personal i on es produeix un augment d’estressors tant reals com percebuts (pressions acadèmiques, adaptar-se al grup d’amics, etc.). Amb aquesta magnitud de canvis, és comprensible que els adolescents se sentin perduts i experimentin malestar emocional en molts moments. El problema ve quan aquest malestar els porta a plantejar-se la possibilitat de treure’s la vida.
Según la Organización Mundial de la Salud, el suicido y los intentos de suicidio son uno de los problemas de salud mental más graves que pueden afectar a las personas. Aunque el suicido es relativamente raro en los niños, incrementa significativamente entre los adolescentes, constituyendo la tercera causa de muerte entre los jóvenes de entre 15 y 19 años. El suicidio es un fenómeno complejo que suele componerse por diversas fases:
Ideació suïcida passiva
Contemplació activa del propi suïcidi
Planificació i preparació del propi suïcidi
Execució de l’intent suïcida
Suïcidi consumat
L’acte suïcida es contempla en ocasions com una solució permanent davant d’un dolor intens emocional, físic i/o mental, o davant de relacions interpersonals disfuncionals. Alguns dels factors de risc més associats a la ideació suïcida en adolescents són la presència de problemes de salut mental (depressió, ansietat, trastorns de conducta alimentària…), el consum de drogues, haver patit un esdeveniment estressant (ruptura de parella, mort d’un familiar), la victimització escolar, la violència a la parella, un baix suport familiar, etc. Pel que fa a la conducta suïcida, se sap que alguns dels factors més directament relacionats són la impulsivitat, la presència de símptomes de desesperança i/o pessimisme, fàcil accés a mètodes letals, poc suport familiar o social, etc.
Alguns mites sobre el suïcidi.
- Preguntar a una persona si està pensant a suïcidar-se, pot incitar-lo a fer-ho.
S’ha demostrat que preguntar i escoltar la persona sobre els seus pensaments i emocions relacionades amb el suïcidi, amb una actitud empàtica i comprensiva, pot ajudar a alleujar la tensió i reduir el risc de cometre l’acte. És important no discutir ni minimitzar què està pensant i sentint.
- La persona que expressa el seu desig d’acabar amb la seva vida mai no ho farà.
Moltes de les persones que han intentat suïcidar-se van expressar prèviament les seves intencions de fer-ho. Aquestes expressions mai no s’han de considerar simples intents de cridar l’atenció o de manipulació.
- La persona que es vol suïcidar no ho diu.
Nou de cada deu persones que intenten suïcidar-se, han comunicat anteriorment els seus desitjos de fer-ho. De fet, els casos de suïcid que es produeixen sense avís són mínims.
- Només les persones amb problemes greus se suïciden.
El suïcit sol ser degut a múltiples causes. Molts problemes petits poden fer que una persona se suïcidi. A més, allò que per a un no té importància, per a un altre pot ser una cosa catastròfica.
- La persona que se suïcida vol morir.
Les persones que pensen a suïcidar-se, el que volen no és morir, sinó deslliurar-se de circumstàncies que els produeixen un patiment intolerable, i el suïcidi és l’única alternativa que veuen possible.
Això ens porta a preguntar-nos si és bo parlar sobre el suïcidi amb un adolescent. La resposta seria que, igual que amb els adults, sí que és recomanable abordar aquest tema des d’una perspectiva oberta i honesta perquè puguin parlar sobre els seus sentiments i pensaments en un ambient segur.
Com podem ajudar a prevenir aquests casos?
El primer de tot és ser capaços de detectar els senyals d’alerta que ens poden fer sospitar sobre la possible idea o temptativa de suïcidi.
- Verbalitza directament la idea o possibilitat de suïcidar-se, amb frases com “vull treure’m del mig”, “la vida no val la pena”, “el que voldria és morir-me”, “per viure així el millor és estar mort”. És possible que les verbalitzacions d’alguns adolescents siguin menys completes, per això és imprescindible mantenir-se atents quan apareixen altres subtils com “això no durarà gaire”, “aviat alleujaré el meu patiment”, “deixaré de ser una càrrega”; així com les dirigides cap a ell mateix, el futur o la vida tals com “no valc per res”, “aquesta vida no té sentit”, “estaríeu millor així”, “estic cansat de lluitar”, “vull acabar amb tot”, “les coses no milloraran mai”.
- Pensa sovint en el suïcidi i no pot deixar de donar-hi voltes.
- Amenaça o ho comenta a persones properes, la qual cosa es podria entendre com una petició d’ajuda.
- Duu a terme determinats preparatius relacionats amb la seva desaparició, com ara tancar assumptes, regalar objectes o béns i trucar a altres persones per despedir-se.
- Reconeix sentir-se sol, aïllat i es veu incapaç d’aguantar-ho o solucionar-ho. Hi pensa constantment i no veu cap sortida a la seva situació. Es pot notar que transmet sentiments d?impotència, indefensió, depressió i especialment desesperança.
- Perd interès per aficions, obligacions, família, amics, i aparença personal i comença a aïllar-se personalment i socialment. Per exemple, deixa d’anar a classe, sortir els caps de setmana, trucar als seus amics, es tanca a la seva habitació més del que és habitual.
- Fa coses arriscades o autodestructives, quan abans no ho feia.
- Està molt deprimit i millora de forma sobtada i inesperada, moment en què es pot sentir amb forces suficients per dur a terme els seus plans de suïcidi.
- Apareix un canvi sobtat en la conducta. Per exemple, un augment significatiu de la irritabilitat, la calma o la tranquil·litat sobtada quan prèviament ha presentat gran agitació, etc.
- S’observa o s’obté informació d’autolesions, siguin lesions més o menys rellevants.
Què cal fer en cas que un adolescent presenti algun d’aquests senyals d’alerta?
En cas de perill immediat, truca al telèfon d’emergències.
En cas de sospita, intenta parlar amb ell o ella immediatament per determinar si hi ha ideació o risc de temptativa de suïcidi. És important parlar-ne de forma oberta, demostrant-li el teu suport i sense por d’utilitzar la paraula “suïcidi”. Una eina complementària que demostra la seva utilitat és l’aplicació Prevensuic, la primera aplicació de prevenció sobre el suïcidi en espanyol. Mitjançant aquesta aplicació, es pretén detectar el risc suïcida i poder dur a terme mesures preventives sobre això, tant per part de la persona, com dels afins, com dels professionals que han d’abordar el cas.
Si veiem que el risc persisteix o no sabem com abordar la situació, és recomanable posar-nos en contacte amb professionals de la salut mental com més aviat millor.
Aina Fiol Col.
Psicòloga Col. Nº B-02615
