Conseqüències del divorci pels infants

Actualment en la societat els divorcis són una realitat omnipresent que afecta nombroses famílies a tot el món. A mesura que evolucionen les dinàmiques socials, econòmiques i culturals, també ho fan les percepcions i les experiències entorn al divorci. Avui dia, enfrontem un panorama on el divorci s’ha convertit en un fenomen més comú i acceptat, però no menys desafiant per a aquells involucrats.

El divorci és un esdeveniment que pot sacsejar profundament el món emocional dels nens, deixant un impacte significatiu en el seu desenvolupament i benestar psicològic. Les conseqüències psicològiques del divorci en els/les fills/es poden variar en funció de diversos factors, com l’edat dels nens, la naturalesa del divorci i el nivell de suport emocional que reben dels progenitors i altres adults significatius en les seves vides.

Encara que sigui un procés desafiant, pot ser un canvi positiu per als nens, especialment quan es maneja de manera constructiva. Els experts coincideixen que un divorci ben gestionat és preferible a un matrimoni conflictiu. Els nens que creixen en un entorn de baralles constants, ressentiment i falta d’amor poden sofrir més que aquells que experimenten la separació dels seus pares en un ambient de respecte i cooperació.

Factors de risc per a els/as fills/as en el divorci

A l’hora d’estudiar els efectes del divorci en els/les fills/es és difícil determinar si és el propi divorci el que els afecta o una sèrie de factors socials que acompanyen molt sovint a la separació de les parelles. Entre els factors socials destaquen:

• Pèrdua de poder adquisitiu: la convivència en comú suposa l’estalvi d’una sèrie de despeses que es comparteixen. La separació en alguns casos comporta una pèrdua de poder adquisitiu important.
• Canvi de residència, escola i amics: el divorci dels pares comporta canvis importants a l’entorn del fill o la filla. Pot haver de canviar de col·legi o de residència. L’impacte que té aquest factor en el desenvolupament i ajust social del nen és significatiu.
• Convivència forçada amb un progenitor o amb membres de la família d’algun d’ells: no sempre l’elecció del progenitor amb el qual es conviu és la que el nen vol. La família dels separats dona suport al treball addicional i aporta sovint l’ajuda necessària per a què el pare o la mare que es fa càrrec del nen pugui realitzar les seves activitats laborals o d’oci. Aquest factor comporta una convivència amb adults, moltes vegades molt enriquidora i d’altres no tant.
• Disminució de l’acció del progenitor amb el qual no conviuen: el progenitor que no està permanentment amb el/la seu/va fill/a deixa d’exercir una influència constant en ell i no pot plantejar-se modificar comportaments que no li agraden els caps de setmana que li toca visita. D’altra banda, el nen perd l’accés a les habilitats de la mare o del pare que no conviu amb ell, amb la consegüent disminució de les seves possibilitats de formació.
• Introducció de parelles noves dels pares: és un factor amb una tremenda importància en l’adaptació de els/as fills/as i té un efecte importantíssim en la relació pare/mare i fill/a.

Si es donen, a més factors emocionals en els pares els efectes negatius en els/as fills/as poden multiplicar-se. Per exemple:

• Una mala acceptació del divorci per un dels progenitors pot portar-li a conviure amb una persona deprimida o hostil.
• Un divorci comporta per la seva pròpia essència una certa hostilitat entre els pares. Quan aquesta hostilitat es trasllada als infants es pot caure en l’alienació parental. Es tracta d’un fenomen complex que es caracteritza per un conjunt de comportaments i actituds per part d’un dels progenitors que busca alienar o allunyar emocionalment al fill o a la filla de l’altre progenitor. En altres paraules, implica influir negativament en la percepció que el/la nen/a té de l’altre progenitor, fomentant sentiments de rebuig, hostilitat o desagafo. Algunes conductes típiques són: denigrar a l’altre progenitor enfront del nen o de la nena, fer-li creure que l’altre progenitor no l’estima o no es preocupa per ell/ella, o fins i tot interferir amb el temps de visita o les comunicacions entre el/la fill/a i l’altre progenitor. L’alineació parental pot ser subtil o evident, i pot variar en la seva gravetat i en l’impacte que té en el nen.

Conseqüències psicològiques del divorci pels infants

El divorci pot comportar conseqüències negatives, però també existeixen conseqüències positives que es poden treure d’aquesta situació.

 Conseqüències Negatives:

• Angoixa emocional: el divorci pot desencadenar una àmplia gamma d’emocions en els infants, que van des de la tristesa i l’ansietat fins a la ira i la por. La sensació de pèrdua, la ruptura de la seguretat familiar i la incertesa sobre el futur poden contribuir a aquesta angoixa emocional.
• Sentiments de culpa: els nens sovint internalitzen el divorci i poden arribar a culpar-se a si mateixos per la separació dels seus pares. Poden creure erròniament que el seu comportament o les seves accions van contribuir al divorci, la qual cosa pot afectar negativament la seva autoestima i el seu sentit de vàlua personal.
• Conflictes interns: els nens poden experimentar conflictes interns relacionats amb la lleialtat cap a tots dos pares. Poden sentir-se atrapats enmig de disputes parentals o pressionats per a prendre partit, la qual cosa pot generar un estrès emocional addicional.
• Problemes de conducta: alguns nens poden manifestar problemes de comportament com a resultat del divorci, com a agressivitat, rebel·lia, regressió en el desenvolupament o dificultats acadèmiques. Aquests comportaments poden ser una manera d’expressar el seu malestar emocional i buscar atenció o consol.

Conseqüències positives:

• Ambient més saludable: pot posar fi a un ambient ple de conflictes. En eliminar les baralles i el ressentiment, els nens poden viure en un entorn més tranquil i segur, la qual cosa és fonamental per al seu benestar emocional.
• Models de relació saludables: en veure als seus pares prendre decisions difícils però necessàries, els nens aprenen sobre la importància de buscar relacions saludables i respectuoses. Un bon divorci pot ensenyar-los que és millor separar-se de manera amigable que romandre en una relació insatisfactòria.
• Desenvolupament de resiliència: el procés d’adaptació al divorci pot enfortir la resiliència dels infants. Aprendre a manejar canvis significatius i adaptar-se a noves situacions és una habilitat valuosa que els beneficiarà en molts aspectes de la seva vida.
• Millora en la comunicació familiar: el divorci sovint requereix que les famílies treballin en la seva comunicació. Això pot portar a una millor expressió dels sentiments i necessitats, i enfortir les relacions familiars en fomentar una comunicació oberta i honesta.
• Noves oportunitats per a relacions positives: pot obrir la porta a noves relacions positives, tant per als pares com per als infants. La introducció de nous membres en la família, com a padrastres i germanastres, pot ampliar la xarxa de suport i brindar noves oportunitats d’amor i amistat.

Com els afecta depenent de l’edat?

• Nens petits (0-5 anys): en aquesta etapa poden tenir dificultats per a comprendre la situació del divorci, però així i tot poden experimentar una sèrie de canvis emocionals i de comportament. Poden manifestar ansietat per separació, problemes per a dormir, canvis en els hàbits alimentosos i regressió en el control d’esfínters. No obstant això, poden adaptar-se ràpidament als canvis si se’ls proporciona un ambient estable i segur.
• Nens en edat escolar (6-12 anys): poden tenir una comprensió més clara del divorci, però així i tot poden enfrontar desafiaments emocionals significatius. Poden experimentar sentiments d’abandonament, culpa o responsabilitat per arreglar la situació. També poden mostrar problemes de conducta a l’escola o amb amics. No obstant això, en comprendre que tots dos pares els volen i continuaran cuidant-los, poden adaptar-se millor.
• Adolescents (13 anys d’ara endavant): poden reaccionar de manera diversa al divorci, des de la rebel·lia fins a la tristesa. Poden sentir-se avergonyits o ressentits i poden buscar independència dels seus pares. El divorci també pot afectar el seu rendiment acadèmic, la seva autoestima i les seves relacions socials. Encara que si se’ls permet expressar els seus sentiments i opinions poden desenvolupar majors habilitats de resolució de problemes en enfrontar i adaptar-se a la nova dinàmica familiar.

Com podem ajudar a als fills i a les filles en un divorci?

• Comunicació oberta i honestedat: és fonamental parlar amb els infants sobre el divorci de manera clara i honesta, brindant informació adaptada a la seva edat i nivell de comprensió. És important transmetre’ls que el divorci no té res a veure amb ells per a evitar possibles sentiments de culpa. Els pares han de fomentar un ambient on els nens se sentin segurs per a expressar les seves emocions i fer preguntes sense por de ser jutjats.
• Mantenir la rutina i l’estabilitat: malgrat els canvis en l’estructura familiar, és important mantenir l’estabilitat i la consistència en la vida dels nens. Les rutines consistents a l’escola, les activitats extracurriculars i les visites regulars amb tots dos pares són essencials.
• No forçar la introducció de noves parelles en la dinàmica familiar: en cas d’haver-hi noves parelles és convenient no forçar la relació amb els infants i continuar conservant un espai per a compartir entre progenitors i fills/es.
• Suport emocional: els nens necessiten sentir-se estimats i secundats durant aquest període difícil. Els progenitors han d’assegurar-se de passar temps de qualitat amb els seus fills i les seves filles, respectar el seu ritme, brindar consol i demostrar-los que el divorci no canvia l’amor que senten per ells.
• Cercar ajuda professional si és necessari: en casos on els infants estiguin lluitant amb emocions intenses o problemes de comportament, pot ser útil buscar l’ajuda d’un/a psicòleg/oga infantil o terapeuta familiar. Aquests professionals poden proporcionar estratègies d’afrontament i suport addicional per a ajudar els nens a suportar el divorci.

En conclusió, el divorci no té perquè ser una experiència negativa per als infants. Amb un enfocament positiu i constructiu, els progenitors poden transformar aquest desafiament en una oportunitat per al creixement i el desenvolupament emocional dels seus fills. Si es manté una comunicació oberta, es proporciona estabilitat i suport emocional, i es cerca ajuda professional quan sigui necessari, els nens poden adaptar-se de manera saludable i resilient a la seva nova realitat familiar. Si bé, molts matrimonis no es decideixen a fer el pas i allarguen el divorci o decideixen seguir en la relació per por de l’impacte sobre els seus fills. Tanmateix, com hem esmentat anteriorment, els experts asseguren que un divorci ben gestionat sempre és millor per als nens que un mal matrimoni ja que ser testimonis de baralles, males cares, ressentiment i tensions genera un impacte emocional negatiu en ells.

Si esteu passant per un procés de separació i voleu que us ajudem a detectar i reduir aquells factors que poden estar dificultant l’adaptació a la nova dinàmica familiar i com gestionar les repercussions psicològiques, no dubteu a posar-vos en contacte amb nosaltres.

Laura Maymó Gallurt
Psicòloga Col. Núm. B-03427