Què són els TCA?
Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) són alteracions greus en la relació amb el menjar, el cos i el pes, que afecten tant a nivell físic com emocional, i que poden aparèixer en totes les etapes de la vida: infància, adolescència, vida adulta i vellesa. Aquests trastorns no són una qüestió de voluntat ni una fase passatgera: impliquen un profund malestar psicològic i solen estar relacionats amb la baixa autoestima, la necessitat de control o la pressió social. Entre els més comuns es troben l’anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa i el trastorn per atracó.
A la infància, els TCA no sempre es presenten de forma evident. A vegades, el que veiem són canvis subtils, com que comencen a rebutjar certs aliments, mengen a soles o amb ansietat, eviten situacions socials relacionades amb el menjar o mostren una excessiva preocupació pel seu cos o rendiment. També poden aparèixer conductes rígides, perfeccionistes o la necessitat constant de controlar el que mengen i quan es mouen.
Aquestes conductes no sorgeixen per casualitat; solen estar relacionades amb factors emocionals com la baixa autoestima, la por al rebuig, la pressió social o el desig de sentir-se acceptats i segurs. Durant l’estiu, en perdre les rutines, aquests factors poden intensificar-se si no s’acompanyen adequadament.
Com afecten les vacances d’estiu als TCA?
Les vacances d’estiu poden ser un important desafiament per als nens i nenes que pateixen un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA), així com per a les seves famílies. Perquè, tot i que és un descans de la rutina i de l’escola, en aquests casos pot generar un impacte emocional i conductual significatiu.
Durant el curs escolar, els nens i nenes compten amb cert grau d’estructura, contenció i entreteniment, però en períodes vacacionals, aquesta organització desapareix; hi ha més temps lliure, menys supervisió, horaris més irregulars de menjar i son, i en general, canvis en els hàbits familiars. Tot això pot augmentar l’ansietat, els pensaments obsessius relacionats amb la imatge corporal i les conductes alimentàries problemàtiques.
Igualment, l’entorn social canvia: les activitats passen a ser a piscines o platges amb roba més lleugera, per la qual cosa els comentaris sobre el cos i l’exposició a comparacions físiques poden resultar especialment sensibles per als menors. Aquests factors poden accentuar els sentiments d’inseguretat, culpa o necessitat de control, reforçant conductes de restricció, atracaments o evitació de menjars.
A això s’afegeix un factor molt important: l’augment del culte al cos i la pressió estètica que s’intensifiquen a l’estiu. Les xarxes socials, la publicitat i els missatges socials estan plens de continguts que promouen cossos “ideals”, operacions bikini i dietes ràpides. Fins i tot dins de l’entorn familiar, és habitual escoltar converses sobre “cuidar-se”, “compensar excessos” o “menjar lleuger”, que poden tenir un gran impacte en un nen o nena vulnerable.
Tot aquest context pot reforçar conductes restrictives, atracaments, evitació de menjars o excessiva preocupació per l’exercici. Per això, és clau que les famílies estiguin atentes, creïn entorns segurs i fomentin una relació saludable amb el cos i l’alimentació durant aquesta etapa.
Consells per afrontar l’estiu si pateixes algun trastorn alimentari:
- Mantenir una rutina estructurada.
Tot i que estiguem en el període de vacances, conservar, en certa mesura, una regularitat en els horaris de menjar, son i activitats ajuda a reduir l’ansietat. Les persones amb TCA, i en aquest cas en concret els nens i nenes, s’alimenten del descontrol. Per això, la previsibilitat pot donar seguretat emocional. - Fomentar una relació saludable amb el menjar.
La relació i la idea que tingui el menor sobre el menjar és molt important, per la qual cosa hem d’evitar classificar els aliments com “bons” o “dolents”; en el seu lloc, parlar de l’alimentació com una forma de cuidar el cos, obtenir energia i així poder gaudir de les vacances. Al mateix temps, permetre certa flexibilitat, sense caure en la restricció ni el descontrol. Menjar junts en un entorn tranquil també pot ser un moment de connexió familiar. - Evitar comentaris sobre el cos.
Frases com “has emmagreït” o “has crescut molt” poden semblar innocents, però tenen un gran impacte. En el seu lloc, reforça les seves qualitats: l’empatia, la creativitat, la valentia, l’alegria. - Potenciar activitats placenteres no centrades en la imatge corporal.
Té una repercussió molt positiva fomentar hobbies, jocs, esport no competitiu, activitats creatives… Ja que ajuden a desconnectar del focus central que és el cos, connectar amb el gaudi i millorar l’autoestima. Aquest període de vacances és una gran oportunitat per cultivar activitats que nodreixin el seu món emocional i personal. - Escoltar i validar les seves emocions.
Els nens amb TCA sovint utilitzen aquest tipus de conductes com una forma d’expressar el seu malestar. Oferir un espai on puguin dir com se senten, sense sentir-se jutjats o pressionats, és una eina molt poderosa d’acompanyament familiar. - Buscar suport professional especialitzat.
L’estiu pot ser un bon moment per començar un procés terapèutic sense la pressió del curs escolar. Si notes alguna senyal d’alarma en el teu fill o filla; com evitar els menjars, malestar en menjar en públic, obsessió pel cos o canvis d’humor bruscos, no dubtis a demanar ajuda. I si recentment has rebut un diagnòstic i no saps gaire bé per on començar, pot ajudar-te aquest article sobre Com afrontar el Diagnòstic Psicològic en un fill, pensat especialment per a famílies que travessen aquest primer impacte.
Poden empitjorar els símptomes després de l’estiu?
Sí, és possible que després de l’estiu els símptomes d’un Trastorn de la Conducta Alimentària (TCA) en nens i nenes s’aguditzen, o fins i tot reapareguin si ja es trobaven en un procés de recuperació. Com ja hem comentat, el canvi de rutina pot tenir un impacte emocional significatiu.
Tot el que suposa aquest període de descontrol pot augmentar l’ansietat, la necessitat de control i els comportaments compensatoris associats als TCA. Fins i tot quan tot sembla que “va bé”, el malestar pot estar present de forma silenciosa.
En tornar a l’entorn escolar, tot aquest malestar acumulat pot manifestar-se amb més intensitat: major irritabilitat, canvis bruscos en l’alimentació, rebuig a participar en activitats socials o esportives, o al contrari, una excessiva preocupació pel cos i el rendiment.
Per això és tan important prestar atenció a aquests canvis i no donar per fet que l’absència de símptomes visibles és signe de recuperació. La prevenció de recaigudes forma part del tractament i de l’acompanyament terapèutic.
L’estiu també pot ser un temps de benestar
L’estiu no ha de ser una amenaça per als nens i nenes que pateixen un trastorn de conducta alimentària. Si s’afronta amb planificació, suport familiar i cura emocional, pot convertir-se justament en el contrari: una oportunitat per avançar en la seva recuperació, reforçar vincles i descobrir noves formes de gaudir.
Mantenir rutines saludables, crear un entorn lliure de judicis, fomentar activitats que els connectin amb el gaudi, i sobretot, oferir un acompanyament afectiu i professional, són claus perquè l’estiu sigui un període segur.
Des del nostre equip et recordem que, amb l’acompanyament adequat, és possible no només prevenir recaigudes, sinó també construir una relació més sana amb el menjar, amb el cos i amb un mateix. Perquè amb suport, l’estiu pot ser un temps de llibertat, gaudi i benestar també per a ells i elles.
A més, sabem com és d’important sentir-se comprès durant aquest procés. Per això, animem les famílies a mantenir una comunicació oberta amb els professionals: preguntar, expressar dubtes i conèixer bé cada pas del tractament és part fonamental del camí. Al nostre gabinet, estarem encantades d’orientar-te i oferir-te l’acompanyament que el teu fill o filla necessiti. No dubtis a posar-te en contacte amb el nostre equip de Psicòlogues Infantils.
Marta Costoya Muñiz
Psicòloga General Sanitària
Nº de col·legiada: B-03923
