Les autolesions en adolescents són un tema delicat i complex que requereix comprensió i empatia. Aquest comportament es refereix a l’acció de fer-se mal físicament de manera intencionada, però sense la intenció de suïcidar-se. Encara que pot ser difícil d’entendre des d’una perspectiva externa, les autolesions són un mecanisme d’afrontament que alguns adolescents utilitzen per fer front a emocions intenses i situacions difícils.
Des de la psicologia, s’entén que les autolesions són una manifestació de dolor emocional que la persona no sap com expressar d’una altra manera. El dolor físic pot servir com una forma d’alleujar o desviar el patiment emocional profund. Les autolesions poden incloure tallar-se, colpejar-se o cremar-se, i solen anar acompanyades de sentiments de culpa, vergonya o aïllament.
Quins són els motius de les autolesions en adolescents?
Els motius pels quals un adolescent pot recórrer a les autolesions són diversos i sovint estan relacionats amb problemes emocionals, psicològics o socials. Algunes de les causes més comunes inclouen:
1. Gestió d’emocions intenses: Molts adolescents se senten desbordats per emocions com la tristesa, la ràbia o l’ansietat. Com que no saben com gestionar-les de manera saludable, recorren a les autolesions com una manera “d’alleujar” o controlar el que senten. El dolor físic els dona un enfocament immediat i tangible per afrontar el caos emocional que experimenten.
2. Baixa autoestima: Els adolescents amb una imatge negativa d’ells mateixos o que senten que no mereixen ser estimats poden autolesionar-se com una forma de càstig o per intentar recuperar el control sobre les seves vides.
3. Estrès i pressió social: Les pressions acadèmiques, familiars o socials poden ser aclaparadores. La sensació de no estar a l’altura de les expectatives dels altres pot generar un gran patiment emocional i portar-los a cercar consol en l’autolesió.
4. Trauma o abús: Els adolescents que han patit abús físic, emocional o sexual poden utilitzar l’autolesió com una manera d’afrontar el dolor associat a aquests traumes. Pot convertir-se en una forma d’externalitzar el dolor intern que no poden expressar d’una altra manera.
5. Sentiment de desconnexió o aïllament: Molts adolescents que se senten desconnectats del seu entorn social o familiar recorren a les autolesions per expressar el seu patiment, especialment si creuen que no tenen ningú amb qui parlar sobre el que estan vivint.
És important assenyalar que, tot i que alguns adolescents poden començar a autolesionar-se per pressió social o influència de tendències, aquest comportament no és una moda superficial, sinó una manifestació de problemes emocionals profunds. Encara que l’entorn social o les xarxes poden tenir-hi influència, el que realment impulsa aquest comportament són factors emocionals i psicològics que cal abordar amb ajuda professional.
Com ajudar un adolescent que s’autolesiona?
El suport dels pares, familiars i amics és fonamental per ajudar un adolescent a superar aquest comportament. Aquí tens algunes formes clau d’ajudar:
- Parlar amb empatia i sense judici: Si descobreixes que el teu fill o filla s’autolesiona, és important abordar-ho amb sensibilitat. En lloc de reaccionar amb ràbia o frustració, intenta mantenir una conversa oberta i comprensiva. Escolta sense jutjar i valida les seves emocions. Fes-li saber que ets al seu costat i que no el/la rebutges pel que està vivint.
- Fomentar la comunicació oberta: Sovint, els adolescents que s’autolesionen senten que no poden parlar dels seus problemes. És essencial crear un espai segur perquè s’expressin. Anima’l a parlar dels seus sentiments, preocupacions i el que el/la porta a autolesionar-se.
- Cercar ajuda professional: El tractament psicològic és clau per abordar les causes de les autolesions. Un/a psicòleg/a especialitzat/ada en adolescents pot ajudar-los a entendre les raons emocionals del seu comportament i a aprendre estratègies saludables d’afrontament. La teràpia cognitivoconductual (TCC) és especialment eficaç en aquests casos.
- Crear un ambient de suport emocional: Ajudar l’adolescent a construir una xarxa de suport és fonamental. A més de la teràpia, el suport de persones de confiança pot oferir-li l’estabilitat emocional necessària per superar el dolor.
- Intervenció precoç: És important actuar aviat, abans que l’autolesió es converteixi en un hàbit. Els pares han d’estar atents a senyals com canvis de comportament, aïllament o marques al cos.
- Evitar l’estigmatització i la sobreprotecció: Cal evitar etiquetar l’adolescent o controlar-lo en excés. Necessiten sentir-se compresos i recolzats, però també aprendre a responsabilitzar-se del seu benestar emocional. L’estigma pot empitjorar la situació.
En resum, les autolesions en adolescents són un repte seriós que cal abordar amb comprensió, suport i professionalitat. No és una qüestió de voluntat, sinó una manera de gestionar el dolor emocional. Som un equip de psicòlegs/es que poden acompanyar els adolescents en el seu procés de recuperació i ensenyar-los a gestionar les emocions de forma saludable. La intervenció precoç, la teràpia adequada i el suport familiar són claus per a la seva millora.
Arancha Lorente
Psicòloga Col. Nº B-03674
