La música està molt present en el nostre dia a dia, i moltes melodies i cançons se’ns queden gravades al cap gairebé sense adonar-nos-en. Algunes cançons ens conviden a ballar, altres ens fan plorar… i d’altres, sense que en siguem del tot conscients, modelen la nostra manera de pensar. Això és el que passa amb la música amb contingut sexista, que pot tenir un impacte significatiu en el desenvolupament emocional, social i afectiu dels adolescents, just en una etapa clau per a la construcció de la seva identitat.
El poder divulgatiu de la música
La música és una de les eines de difusió més potents. El que es canta en una cançó de moda pot convertir-se en part del llenguatge quotidià de milers de joves en qüestió de dies.
Un estudi recent (Casanovas-Buliart, 2024) revela que el sexisme sempre ha estat present a les cançons a Espanya i que aquest fenomen s’ha intensificat en l’última dècada, gràcies a les plataformes de streaming i a gèneres com la música urbana llatina, que presenten lletres més explícites i on predominen la hipersexualització i la cosificació del cos femení. No es tracta de demonitzar gèneres musicals, ja que abans de l’auge d’aquest gènere ja hi havia molts altres estils amb lletres sexistes. Lletres de rock, pop i fins i tot balades dels anys 80 i 90 ja contenien missatges problemàtics: dones que patien per amor, que necessitaven ser salvades, gelosia com a prova d’amor, etc.
El que preocupa i fa que sigui diferent avui dia no és només el contingut en si, sinó la gran quantitat, la freqüència amb què es repeteix i la facilitat d’accés, la qual cosa fa que molts adolescents el consumeixin sense filtres ni reflexió, afectant directament el seu desenvolupament socioemocional. Per això, des de la psicologia general sanitària infantil et volem ajudar a entendre quins efectes pot tenir sobre els joves.
L’impacte emocional de la música sexista
L’adolescència és una etapa de gran vulnerabilitat emocional, on les emocions es viuen amb intensitat i la necessitat de pertànyer al grup és fonamental. En aquest context, la música no només distreu: també transmet idees, valors i formes d’entendre les relacions. Quan aquestes cançons estan carregades de missatges sexistes, que cosifiquen les dones, reforcen rols de poder desiguals o perpetuen estereotips, poden afectar l’autoestima i modelar una visió distorsionada del seu món afectiu i sexual.
Per exemple, en la cançó “Tití me pregunto” de Bad Bunny, on es repeteix la frase “Hoy tengo a una, mañana a otra”, es fa evident una visió superficial dels vincles, com si les persones fossin objectes que es poden canviar segons el desig del moment, i el respecte, la reciprocitat i l’afecte passen a un segon pla. Un altre exemple el trobem a la cançó “PAM” de Justin Quiles, Daddy Yankee i El Alfa, en què s’escolta “Cuando la azoto suena pam, pam, pam, pam, pam, y las pistolas suenan pam, pam, pam, pam, pam, pam”, que sembla incitar a la violència contra les dones. Aquest tipus de lletres repetides una vegada i una altra no són innòcues. El cervell adolescent, encara en procés de maduració, tendeix a interioritzar i normalitzar aquest tipus de missatges quan s’hi exposa de manera repetida (Martino et al., 2006).
A continuació, es desenvolupen alguns dels efectes més perjudicials que poden tenir aquests missatges sobre la salut afectiva i sexual dels adolescents:
- Normalitzar la cosificació de la dona: La representació de la dona en aquestes cançons sol estar hipersexualitzada, desproveïda d’emocions complexes o d’agència pròpia. Es presenta com a premi, trofeu o temptació. Aquesta cosificació influeix directament en com les noies es perceben a si mateixes (com a cossos que han de ser desitjables) i en com els nois aprenen a relacionar-se amb elles. Això pot provocar inseguretat, baixa autoestima, ansietat corporal i una necessitat constant de validació externa.
- Reforçar estereotips de gènere nocius: Les cançons sexistes solen presentar les emocions com una feblesa, especialment en el cas dels homes. Mostrar tristesa, por o dubte es veu com poc masculí, mentre que l’agressivitat, la gelosia i el domini s’interpreten com a prova de virilitat o passió. Aquest discurs pot portar molts adolescents a desconnectar-se del que senten, o a no buscar ajuda quan la necessiten.
- Normalitzar la violència de gènere: La música no causa per si sola la violència de gènere, però sí que contribueix a normalitzar-la i justificar-la. Diversos estudis han evidenciat la connexió entre el consum de música amb lletres sexistes i la tolerància cap a actituds de control, gelosia, domini i agressivitat en les relacions afectives (per exemple, Coyne et al., 2015). Quan un adolescent escolta reiteradament frases com “Ella quiere que le den duro”, “Si te vas, búscate otro que te parta” o “Te cela porque te ama”, no només està aprenent a vincular desig amb violència, sinó també a justificar actituds possessives com a part de l’amor.
Què podem fer?
Davant d’aquest panorama, molts pares es pregunten si han de deixar que els seus fills escoltin aquest tipus de música o no. Al nostre parer, no es tracta de prohibir cançons ni gèneres musicals, sinó de fomentar una escolta crítica. Parlar amb els adolescents sobre el que escolten, qüestionar els missatges, cercar alternatives i promoure artistes amb discursos més igualitaris pot ser una gran eina de prevenció.
Alguns programes educatius ja treballen amb joves l’anàlisi de lletres, promovent espais on es reflexioni sobre l’impacte de la música en les seves relacions i la seva visió del món. A més, hi ha artistes que aposten per narratives que empoderen, visibilitzen emocions complexes i promouen relacions sanes. I, per sort, molts adolescents que escolten cançons amb lletres sexistes ja són conscients i estan en contra del tipus de missatge que transmeten.
La música és una eina poderosíssima. Pot reforçar estereotips o trencar-los, depèn de com la fem servir. Escoltar amb consciència, parlar del que escoltem i oferir alternatives també és educar en igualtat. Com a societat, tenim l’oportunitat de convertir l’art en un pont cap a relacions més justes, sanes i respectuoses.
Referències
Casanovas-Buliart, L., Álvarez-Cueva, P., & Castillo, C. (2024). Evolution over 62 years: an analysis of sexism in the lyrics of the most-listened-to songs in Spain. Cogent Arts & Humanities, 11(1), 2436723. https://doi.org/10.1080/23311983.2024.2436723
Coyne, S. M., & Padilla-Walker, L. M. (2015). Sex, violence, & rock n’ roll: Longitudinal effects of music on aggression, sex, and prosocial behavior during adolescence. Journal of Adolescence, 41, 36–44. https://doi.org/10.1016/j.adolescence.2015.03.002
Martino, S. C., Collins, R. L., Elliott, M. N., Strachman, A., Kanouse, D. E., & Berry, S. H. (2006). Exposure to degrading versus nondegrading music lyrics and sexual behavior among youth. Pediatrics, 118(2), e430–e441. https://doi.org/10.1542/peds.2006-0131
Aina Fiol Veny
Psicòloga Col. Nº B-02615
