Primer de tot… la importància del diagnòstic
Alguna vegada has sentit que el benestar emocional del teu fill ha empitjorat? Que li ocorre alguna cosa que no saps què és? Que se sent més deprimit, ansiós, impulsiu, irascible… i no trobes el motiu i, molt menys, les estratègies per a poder canviar-lo? Has sentit que el teu fill/a té una conducta més disfuncional i no saps com ajudar-lo? Anar al metge a valorar l’estat físic/mental, sempre pot suposar una situació d’incertesa, nerviosisme i inquietud, però conèixer el diagnòstic, si n’hi ha, ens omple de pau, serenitat i calma.
Per aquest motiu, l’objectiu de tot diagnòstic ha d’anar dirigit a aconseguir el bé de la persona. Per al diagnòstic, hem de tenir en compte els següents aspectes:
- Posar un nom que identifiqui al trastorn, ja que és una obligació (legal i administrativa).
- Atendre la necessitat de conèixer i comprendre el que li passa, adaptant-nos de manera individual a les possibilitats, desitjos de saber i capacitat d’assumir de cada persona i família.
- Col·laborar a través del coneixement a un diagnòstic i tractament adequats.
No obstant això, també existeix el perill de posar etiquetes amb l’objectiu de posar ordre el món que ens envolta i així ordenar la realitat, preveure situacions i respondre de manera ràpida davant elles, però no sempre això és funcional. Aquí podreu trobar els PERILLS que suposa emmarcar als nens de manera errònia i com pot afectar al desenvolupament emocional.
Una vegada sabem el què… Com afrontem el diagnòstic en un fill?
Rebre un diagnòstic psicològic per a un fill pot ser una experiència aclaparadora i emocionalment desafiadora per a qualsevol pare o mare. No obstant això, és un moment crucial que marca l’inici d’un camí cap a la comprensió i el suport adequat per al nen.
A continuació, es presenten alguns passos i consells per a ajudar els pares a afrontar aquesta situació de manera efectiva i constructiva.
1. Permetre’t sentir i processar les teves Emocions
És normal experimentar una varietat d’emocions, com a tristesa, por, culpa o fins i tot alleujament en rebre un diagnòstic. És important permetre’s sentir aquestes emocions sense jutjar-se a si mateix. Parlar amb un amic de confiança, un terapeuta o un grup de suport pot ser molt beneficiós per a processar aquests sentiments.
2. Educar-se sobre el Diagnòstic
Prendre’s el temps per a aprendre sobre el diagnòstic específic del seu fill és fonamental. Comprendre els símptomes, les causes possibles, i les opcions de tractament pot ajudar a reduir la por al desconegut i equipar als pares amb el coneixement necessari per a prendre decisions informades.
3. Comunicar-se obertament amb professionals de la Salut
Establir una comunicació oberta i honesta amb els professionals de la salut mental és crucial. No dubtis a fer preguntes sobre el diagnòstic, el pronòstic i les opcions de tractament. És important entendre el pla de tractament i sentir-se còmode amb ell. A més, demanar recomanacions per a especialistes o serveis addicionals pot ser útil. En el gabinet, nosaltres estarem encantades de poder ajudar-te en el procés, no dubtis a posar-te en contacte amb el nostre Equip de Psicòlogues Infantils.
4. Crear un Pla d’Acció
Desenvolupar un pla d’acció clar pot proporcionar un sentit de control i direcció. Aquest pla ha d’incloure cites mèdiques, sessions de teràpia, intervencions escolars i qualsevol altre tipus de suport necessari. Mantenir una agenda organitzada i seguir el progrés pot ajudar als pares a sentir-se més empoderats.
5. Fomentar un Entorn de Suport en la Llar
Crear un ambient en la llar que sigui segur i comprensiu és fonamental per al benestar del nen. Això inclou ser pacient, oferir afecte i comprensió, i establir rutines que proporcionin estabilitat. Involucrar a altres membres de la família en el procés també pot enfortir la xarxa de suport.
6. Cercar i Acceptar Suport
No subestimis el poder del suport extern. Unir-se a grups de suport per a pares de nens amb diagnòstics similars pot proporcionar consol, consells pràctics i una comunitat que comprèn els desafiaments específics. A més, considerar l’ajuda de terapeutes familiars pot facilitar la comunicació i la cohesió familiar.
7. Cuidar de tu mateix
L’autocura és essencial per als pares que enfronten el diagnòstic psicològic d’un fill. Assegurar-se de tenir temps per a descansar, realitzar activitats plaents i cuidar de la pròpia salut mental i física permet als pares estar en millor posició per a fer costat al seu fill.
8. Mantenir una Perspectiva Positiva
Encara que pot ser difícil, tractar de mantenir una perspectiva positiva pot ser una gran diferència. Reconèixer i celebrar els petits assoliments i progressos del teu fill pot contribuir a un ambient positiu i motivador. Recordar que el diagnòstic no defineix al teu fill, sinó que és una part de la seva experiència, és crucial per a mantenir l’esperança i l’optimisme.
9. Adaptar-se i ser Flexible
El camí post-diagnòstic pot ser impredictible. Ser flexible i estar disposat a ajustar el pla d’acció segons sigui necessari és important. Escoltar el seu fill i als professionals involucrats, i estar disposat a provar diferents enfocaments, pot conduir a millors resultats.
Finalment, afrontar el diagnòstic psicològic d’un fill és un procés continu que requereix temps, paciència i resiliència. En educar-se, cercar suport i mantenir una perspectiva positiva, els pares poden ajudar el seu fill a navegar els desafiaments i a desenvolupar-se de la millor manera possible. El més important és recordar que no esteu sols en aquest viatge i que hi ha recursos i comunitats disposades a brindar ajuda i suport en cada pas del camí.
Arancha Lorente
Psicóloga Col. Nº B-03674