Molts pares i mares s’han sentit frustrats quan el seu fill/a no els hi feia cas i no aconseguien que es portés bé. Davant aquestes situacions, apareix la pregunta del milió: “Què he de fer quan el meu fill es porta malament?”. I és que és molt cert això de que els infants no venen amb un manual d’instruccions davall el braç i moltes vegades necessitem orientació per saber com manejar aquest tipus de situacions. Si és el teu cas, continua llegint per informar-te sobre algunes pautes generals sobre com gestionar els problemes de comportament dels teus fills/es.
Què és portar-se malament?
Primer de tot, hem de saber què significa per a tu portar-se malament. Encara que la resposta pugui semblar-te evident, no ho és. Primer, el que a tu et pot semblar un comportament inacceptable, com per exemple tenir una enrabiada enmig d’un restaurant, per a altres pares pot ser que no tingui aquesta connotació. Per això, hem de saber que “portar-se malament” és un significat que nosaltres li hem donat a una sèrie de comportaments que no encaixen en el que considerem apropiat a la situació.
És important també tenir en compte que quan els nostres fills/es es porten “malament”, moltes vegades estan manifestant que hi ha alguna necessitat que no tenen coberta, com pugui ser fam, son, necessitat d’atenció, dificultat per manejar les seves emocions, etc. Preguntar-nos “Per què ha fet o està fent això?” en comptes de dir-nos “M’està posant molt nerviós” o “Ho fa per molestar”, ens ajudarà a manejar la situació de manera més tranquil·la i eficaç perquè ens serà més fàcil saber quina necessitat no té coberta i com és millor actuar en aquesta situació. Perquè no serà el mateix ni nosaltres haurem d’actuar igual si plora perquè té son, perquè ens troba a faltar o perquè vol menjar una llaminadura abans de sopar.
Aspectes importants a tenir en compte…
- Tota situació conflictiva, és una situació que podem aprofitar per a ensenyar-li habilitats que li serviran per a la vida.
- Els pares som el màxim exemple a seguir dels nens. No podem dir-li que no ha de menjar res abans del sopar i que alhora vegi com nosaltres ens mengem mitja barra de pa abans de sopar, perquè no ho entendrà.
- Un nen no és un “adult petit”. No té les mateixes habilitats ni coneixements per fer front a les dificultats. Exigir-li coses que excedeixen les seves habilitats, com per exemple demanar a un nen de 5 anys estar tot el temps tranquil i sense moure’s de la cadira quan anem a un restaurant, no ens funcionarà.
- No hem de centrar-nos només en les coses negatives. Ensenyar-li a destacar i explotar les seves fortaleses serà molt més útil i reforçant per a ell o ella i serà més probable que aconseguim l’efecte esperat.
- Imagina que en el teu treball només et diguessin en què t’equivoques i mai et diguessin allò que fas bé. Com et sentiries?
- Dir-li també “Qué content estic que avui hagis jugat amb la teva germana de manera tranquil·la, deixant-li les teves joguines i sense pegar-li!” tindrà millor efecte que dir-li: “Avui t’has portat molt malament amb la teva germana!”
- No dir-li “t’has portat molt malament”. Que nosaltres tinguem clar que ens referim a quan s’ha posat a saltar en el sofà a casa dels avis, no vol dir que ell o ella sàpiga a què fem referència i pot interpretar que és per un altre comportament diferent. Per això és molt important especificar el màxim que puguem el comportament. En aquest cas podem dir-li: “En el sofà hem d’estar asseguts perquè si no, pot trencar-se”.
- Aplicar les conseqüències just després que hagi ocorregut el comportament que volem canviar o que volem reforçar. Així serà més fàcil que tingui clar a què ens referim i que torni a repetir-ho (si ens ha agradat) o bé no torni a fer-ho en el futur (si és un que pretenem eliminar o reduir). Si ens agrada perquè ha ajudat al seu germà a vestir-se al matí, serà millor dir-li-ho just després que ho faci, que no a la nit.
- Intentar comprendre com pensa i se sent (posar-nos en el seu lloc), cosa que no significa sempre estar d’acord amb ell/a. La teva empatia farà que se senti comprès/a i respectat/da.
- Fer-li preguntes sobre com se sent. Ex.: “Et not enfadada”, “Sembla complicat per a tu…”
- Acceptar les seves emocions, cosa que no significa que els seus actes estiguin justificats. Ex.: “Tens dret a estar enfadat, però no tens dret a pegar a la teva germana per sentir-te enfadat”.
- Animar-lo/a a exterioritzar les seves emocions. Ex.: “Pots plorar si et sents trist”.
- Escoltar-lo/a tranquil·lament, sense jutjar i parant esment al què diu, acceptant les seves emocions.
Com posar normes i límits
Les normes ha de posar-les l’adult, i és molt important que es decideixi quines seran mitjançant un consens entre els adults que eduquen al nen/a. Sinó, veurà una fissura de la qual pot intentar aprofitar-se (per exemple, “Li demanaré això a la mamà, perquè ella sempre em diu que sí”). Un altre aspecte rellevant és que existeixi constància en l’aplicació de les normes. No podem aplicar-les un dia sí i un altre dia no, perquè no ho entendrà i no sabrà com actuar a cada moment.
Perquè les normes siguin realment útils han de tenir una sèrie de característiques:
- Clares i senzilles. Si el nen/a és petit/a, és millor no donar massa instruccions perquè pot ser que no les entengui. Quan són majors, si allarguem massa les normes, estarem sermonejant-los constantment.
- Coherents. Les normes no poden aplicar-se de manera arbitrària, és a dir, s’ha de reflexionar sobre elles, evitant la improvisació. És important fer-li entendre per què existeixen aquestes normes (quin sentit tenen). Si li diem “Això és així perquè ho dic jo”, no aprendrà a tenir criteri propi. Hi ha diferència entre obeir per por i respectar comprenent les conseqüències i assumint responsabilitats.
- Descrites amb les seves conseqüències. Les conseqüències han de definir-se de manera clara i concisa per a tots, i com ja hem comentat, han d’aplicar-se sempre que es compleixi o s’incompleixi la norma.
- Ferms. És important usar un to ferm però calmat per a transmetre-li la norma. El to de veu que utilitzem influeix, i no per parlar molt alt o de manera agressiva, s’aconseguirà més efecte.
- Per a tots. Les normes han de ser complides per tots els membres de la família per no generar un sentiment d’injustícia o d’incomprensió.
- Necessàries i suficients. S’han de seleccionar aquelles normes que considerem especialment rellevants. Posar un nombre elevat de normes no garanteix un millor funcionament de la dinàmica familiar.
- Adaptades al grau de maduració dels nens. Cal tenir en compte el ritme de desenvolupament del nen/a a l’hora d’exigir-li coses. Si les demandes són excessives, pot augmentar la seva inseguretat, i si per contra són insuficients, s’afavoreix la sobreprotecció.
Aquestes pautes generals poden ser-te molt útils per a una gestió més eficaç dels comportaments problemàtics dels teus fills. Si has intentat posar en marxa aquestes pautes i et continua resultant molt difícil, primer de tot, no et culpis (Recorda que cada nen/a és un món!) i anima’t a contactar amb nosaltres. T’ajudarem a analitzar què és el que pot estar passant i t’oferirem estratègies més concretes per a un millor maneig de la situació.
Psicòloga Col. Nº B-02615
