Un dels errors m\u00e9s habituals \u00e9s rec\u00f3rrer a expressions com ara \u00abse n\u2019ha anat de viatge\u00bb, \u00abest\u00e0 dormint per sempre\u00bb o \u00abens cuida des del cel\u00bb sense oferir una explicaci\u00f3 clara. Tot i que aquestes frases neixen amb la intenci\u00f3 de protegir, poden generar confusi\u00f3, por o falses expectatives, especialment en els infants m\u00e9s petits.<\/p>\n\n\n\n
El m\u00e9s recomanable \u00e9s utilitzar un llenguatge senzill, honest i adaptat a la seva edat. Explicar que una persona ha mort significa que el seu cos ha deixat de funcionar i que ja no podr\u00e0 tornar permet que l\u2019infant construeixi una comprensi\u00f3 real del que ha passat. Aix\u00f2 no implica renunciar a les creences religioses o espirituals de cada fam\u00edlia, sin\u00f3 combinar-les amb una explicaci\u00f3 comprensible per al menor.<\/p>\n\n\n\n
Tamb\u00e9 \u00e9s important permetre que l\u2019infant pregunti tantes vegades com necessiti. \u00c9s habitual que repeteixi els mateixos dubtes durant dies o setmanes, ja que est\u00e0 intentant comprendre una realitat nova i complexa. Respondre amb paci\u00e8ncia i validar les seves emocions l\u2019ajuda a sentir-se segur.<\/p>\n\n\n\n
<\/a>El dol canvia segons el tipus de p\u00e8rdua<\/strong><\/h2>\n\n\n\nNo totes les p\u00e8rdues tenen el mateix impacte. El vincle afectiu i les circumst\u00e0ncies de la mort influeixen en la manera com l\u2019infant viu el dol i en el suport que necessita.<\/p>\n\n\n\n
La mort d\u2019una mascota acostuma a ser el primer contacte que molts infants tenen amb la p\u00e8rdua. Encara que alguns adults la minimitzin, per a ells pot representar un dolor molt intens. \u00c9s recomanable validar aquesta tristesa, recordar els moments compartits i crear petits rituals de comiat, com fer un dibuix, escriure una carta o plantar una flor en el seu record.<\/p>\n\n\n\n
Quan mor un avi o una \u00e0via, l\u2019infant sol enfrontar-se per primera vegada a la mort d\u2019un familiar proper. A m\u00e9s de la tristesa per la p\u00e8rdua, tamb\u00e9 percep el dolor de la resta de la fam\u00edlia. En aquests casos resulta benefici\u00f3s parlar dels records feli\u00e7os, mirar fotografies i explicar que \u00e9s normal sentir tristesa, per\u00f2 tamb\u00e9 recordar amb afecte qui ja no hi \u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
La p\u00e8rdua d\u2019un pare o d\u2019una mare representa un dels esdeveniments m\u00e9s dif\u00edcils que pot viure un menor. A m\u00e9s del dolor emocional, poden apar\u00e8ixer la por a l\u2019abandonament, la inseguretat i canvis importants en la seva rutina. En aquestes situacions \u00e9s fonamental oferir estabilitat, mantenir les rutines sempre que sigui possible i permetre que l\u2019infant expressi les seves emocions sense sentir-se jutjat. L\u2019acompanyament psicol\u00f2gic acostuma a ser especialment recomanable per ajudar tant el menor com la seva fam\u00edlia.<\/p>\n\n\n\n
Tot i que una separaci\u00f3 o un divorci no impliquen una mort, molts infants experimenten un proc\u00e9s de dol perqu\u00e8 senten que han perdut la fam\u00edlia que coneixien. En aquests casos \u00e9s important explicar que tots dos progenitors continuaran formant part de la seva vida, evitar que l\u2019infant se senti responsable de la separaci\u00f3 i donar-li espai perqu\u00e8 pugui expressar la tristesa, la r\u00e0bia o la confusi\u00f3 que pugui sentir.<\/p>\n\n\n\n
<\/a>Com entenen el dol segons la seva edat<\/strong><\/h2>\n\n\n\nLa manera d\u2019entendre la mort evoluciona amb el desenvolupament infantil, de manera que les necessitats emocionals tamb\u00e9 canvien.<\/p>\n\n\n\n
Entre els 2 i els 3 anys<\/h3>\n\n\n\n
Entre els dos i els tres anys, els infants encara no comprenen que la mort \u00e9s irreversible. Perceben l\u2019abs\u00e8ncia i els canvis en l\u2019ambient familiar, per\u00f2 poden pensar que la persona tornar\u00e0 en qualsevol moment. En aquesta etapa necessiten explicacions molt senzilles, molt de contacte f\u00edsic i mantenir les rutines que els aporten seguretat.<\/p>\n\n\n
\n![\"Infant](\"https:\/\/psicologiainfantilmallorca.com\/catala\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/dol-segons-edat-infant.jpg\")
<\/figure><\/div>\n\n\nEntre els 3 i els 6 anys<\/h3>\n\n\n\n
A partir dels tres i fins als sis anys comencen a fer moltes preguntes i, de vegades, interpreten la mort com una situaci\u00f3 temporal. La seva imaginaci\u00f3 tamb\u00e9 els pot fer pensar que els seus pensaments o comportaments han provocat la p\u00e8rdua. Per aix\u00f2, \u00e9s important deixar clar que ning\u00fa no en t\u00e9 la culpa i respondre amb honestedat a tots els seus dubtes.<\/p>\n\n\n\n
Entre els 7 i els 9 anys<\/h3>\n\n\n\n
Entre els set i els nou anys comencen a comprendre que la mort \u00e9s definitiva, tot i que encara els costa assumir que pot afectar qualsevol persona. En aquesta etapa poden expressar emocions intenses o, al contrari, aparentar normalitat mentre processen el que ha passat. Tamb\u00e9 pot ser una etapa amb moltes preguntes\u2026, Parlar amb ells, respondre amb confian\u00e7a i veracitat, respectar els seus temps i animar-los a expressar el que senten acostuma a ser de gran ajuda.<\/p>\n\n\n\n
A partir dels 10 anys<\/h3>\n\n\n\n
A partir dels deu anys i durant la preadolesc\u00e8ncia, la comprensi\u00f3 de la mort s\u2019assembla molt a la d\u2019un adult. S\u00f3n capa\u00e7os de reflexionar sobre el seu significat i poden experimentar tristesa, r\u00e0bia, por o fins i tot sentiments d\u2019injust\u00edcia. En aquestes edats \u00e9s especialment important mantenir una comunicaci\u00f3 oberta i respectar la seva necessitat d\u2019intimitat, sense deixar d\u2019estar disponibles quan necessitin suport.<\/p>\n\n\n\n
<\/a>Activitats per ajudar un infant a elaborar el dol<\/strong><\/h2>\n\n\n\nEl joc, la creativitat i els rituals s\u00f3n eines molt valuoses perqu\u00e8 els infants puguin expressar emocions que encara no saben posar en paraules.<\/p>\n\n\n\n
Crear una capsa de records amb fotografies, dibuixos o petits objectes relacionats amb la persona que ha mort els pot ajudar a mantenir un vincle emocional saludable mentre accepten la p\u00e8rdua. De la mateixa manera, escriure una carta de comiat, encara que l\u2019infant encara no s\u00e0piga escriure i ho faci mitjan\u00e7ant dibuixos, li permet expressar all\u00f2 que sent o que li hauria agradat dir.<\/p>\n\n\n\n
Els contes infantils sobre el dol tamb\u00e9 s\u00f3n una eina excel\u00b7lent per iniciar converses dif\u00edcils amb un llenguatge adaptat. A trav\u00e9s dels personatges, els infants poden identificar les seves pr\u00f2pies emocions i comprendre que sentir-se trist, enfadat o conf\u00f3s forma part del proc\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
En algunes fam\u00edlies resulta reconfortant establir petits rituals per recordar la persona que ha mort. Encendre una espelma en una data especial, preparar el seu menjar preferit o compartir an\u00e8cdotes positives ajuda a transformar el record en un espai d\u2019afecte, en lloc que esdevingui \u00fanicament una font de dolor.<\/p>\n\n\n\n
La manera d\u2019entendre la mort evoluciona amb el desenvolupament infantil, de manera que les necessitats emocionals tamb\u00e9 canvien.<\/p>\n\n\n\n
Entre els 2 i els 3 anys<\/h3>\n\n\n\n
Entre els dos i els tres anys, els infants encara no comprenen que la mort \u00e9s irreversible. Perceben l\u2019abs\u00e8ncia i els canvis en l\u2019ambient familiar, per\u00f2 poden pensar que la persona tornar\u00e0 en qualsevol moment. En aquesta etapa necessiten explicacions molt senzilles, molt de contacte f\u00edsic i mantenir les rutines que els aporten seguretat.<\/p>\n\n\n
<\/figure><\/div>\n\n\nEntre els 3 i els 6 anys<\/h3>\n\n\n\n
A partir dels tres i fins als sis anys comencen a fer moltes preguntes i, de vegades, interpreten la mort com una situaci\u00f3 temporal. La seva imaginaci\u00f3 tamb\u00e9 els pot fer pensar que els seus pensaments o comportaments han provocat la p\u00e8rdua. Per aix\u00f2, \u00e9s important deixar clar que ning\u00fa no en t\u00e9 la culpa i respondre amb honestedat a tots els seus dubtes.<\/p>\n\n\n\n
Entre els 7 i els 9 anys<\/h3>\n\n\n\n
Entre els set i els nou anys comencen a comprendre que la mort \u00e9s definitiva, tot i que encara els costa assumir que pot afectar qualsevol persona. En aquesta etapa poden expressar emocions intenses o, al contrari, aparentar normalitat mentre processen el que ha passat. Tamb\u00e9 pot ser una etapa amb moltes preguntes\u2026, Parlar amb ells, respondre amb confian\u00e7a i veracitat, respectar els seus temps i animar-los a expressar el que senten acostuma a ser de gran ajuda.<\/p>\n\n\n\n
A partir dels 10 anys<\/h3>\n\n\n\n
A partir dels deu anys i durant la preadolesc\u00e8ncia, la comprensi\u00f3 de la mort s\u2019assembla molt a la d\u2019un adult. S\u00f3n capa\u00e7os de reflexionar sobre el seu significat i poden experimentar tristesa, r\u00e0bia, por o fins i tot sentiments d\u2019injust\u00edcia. En aquestes edats \u00e9s especialment important mantenir una comunicaci\u00f3 oberta i respectar la seva necessitat d\u2019intimitat, sense deixar d\u2019estar disponibles quan necessitin suport.<\/p>\n\n\n\n