{"id":3643,"date":"2026-06-02T10:48:46","date_gmt":"2026-06-02T10:48:46","guid":{"rendered":"https:\/\/psicologiainfantilmallorca.com\/catala\/?p=3643"},"modified":"2026-06-02T11:34:43","modified_gmt":"2026-06-02T11:34:43","slug":"conflicte-entre-progenitors-i-alienacio-parental","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/psicologiainfantilmallorca.com\/catala\/conflicte-entre-progenitors-i-alienacio-parental\/","title":{"rendered":"Conflicte entre progenitors i alienaci\u00f3 parental"},"content":{"rendered":"\n

Separar-se com a parella no sempre significa separar-se emocionalment del conflicte. En moltes fam\u00edlies, despr\u00e9s d\u2019un divorci<\/a> o una ruptura, la relaci\u00f3 entre els progenitors queda marcada per la tensi\u00f3, el silenci, les discussions constants o la incapacitat per comunicar-se. I encara que els infants puguin adaptar-se a viure en dues cases, all\u00f2 que sovint resulta m\u00e9s dif\u00edcil de gestionar no \u00e9s la separaci\u00f3 en si, sin\u00f3 el clima emocional que es mant\u00e9 despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n

Molts pares arriben a consulta amb una preocupaci\u00f3 molt concreta: \u201cEl meu fill est\u00e0 al mig de tot aix\u00f2 i no s\u00e9 com protegir-lo\u201d. Altres vegades apareix un altre dubte igualment important: \u201cEstic fent alguna cosa que el perjudica sense adonar-me\u2019n?\u201d Des de la nostra experi\u00e8ncia com a terapeutes infantils i juvenils, aquestes preguntes apareixen amb molta m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia del que imaginem, especialment quan el conflicte entre adults es mant\u00e9 durant mesos o fins i tot anys despr\u00e9s de la separaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La realitat \u00e9s que els infants no necessiten pares perfectes ni relacions ideals. El que m\u00e9s els ajuda \u00e9s sentir que, tot i que la relaci\u00f3 de parella hagi acabat, continuen tenint perm\u00eds per estimar tots dos progenitors sense sentir-se culpables, dividits o atrapats enmig del conflicte.<\/p>\n\n\n\n

El problema no \u00e9s nom\u00e9s la separaci\u00f3, sin\u00f3 el lloc en qu\u00e8 queda l\u2019infant<\/h2>\n\n\n\n

Quan entre els adults hi ha hostilitat, retrets constants o abs\u00e8ncia total de comunicaci\u00f3, els fills poden acabar ocupant un lloc que no els correspon. A vegades es converteixen en missatgers (\u201cdigues-li al teu pare que\u2026\u201d), altres vegades senten que han de posicionar-se o protegir emocionalment un dels dos.<\/p>\n\n\n\n

A consulta, moltes vegades veiem infants que intenten actuar com a petits mediadors sense que ning\u00fa els ho hagi demanat directament. Alguns intenten \u201cportar-se millor\u201d per compensar la tensi\u00f3 que perceben, altres aprenen a no parlar del que fan amb un dels progenitors per evitar reaccions inc\u00f2modes en l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00f2 pot passar de manera molt evident\u2026 o de formes molt m\u00e9s subtils.<\/p>\n\n\n\n

Per exemple:
\u2022 Comentaris ir\u00f2nics sobre l\u2019altre progenitor davant de l\u2019infant.
\u2022 Gestos de menyspreu o silenci quan el fill parla de l\u2019altre pare o mare.
\u2022 Preguntes insistents sobre qu\u00e8 fa l\u2019altre a casa seva.
\u2022 Fer sentir a l\u2019infant que gaudir amb l\u2019altre progenitor \u00e9s una tra\u00efci\u00f3 (encara que no se li digui clarament).
\u2022 Utilitzar el fill per obtenir informaci\u00f3.
\u2022 Mostrar tristesa, enfadament o decepci\u00f3 (verbalment o no verbalment) quan l\u2019infant expressa afecte cap a l\u2019altre.<\/p>\n\n\n\n

En moltes ocasions no existeix una mala intenci\u00f3 conscient. El dolor, el ressentiment o la sensaci\u00f3 d\u2019injust\u00edcia poden fer que alguns comportaments apareguin sense que l\u2019adult sigui plenament conscient del seu impacte. De fet, una frase que escoltem sovint a ter\u00e0pia \u00e9s: \u201cJo mai li he parlat malament del seu pare\/mare\u201d. I moltes vegades \u00e9s cert\u2026 per\u00f2 tamb\u00e9 treballem com, a m\u00e9s de les paraules, els infants interpreten silencis, gestos, tons de veu o reaccions emocionals.<\/p>\n\n\n

\n
\"Qu\u00e8<\/figure><\/div>\n\n\n

Qu\u00e8 \u00e9s l\u2019alienaci\u00f3 parental i per qu\u00e8 genera tanta controv\u00e8rsia?<\/h2>\n\n\n\n

El terme \u201calienaci\u00f3 parental\u201d genera debat en l\u2019\u00e0mbit psicol\u00f2gic i jur\u00eddic. No hi ha un consens absolut sobre considerar-lo un s\u00edndrome cl\u00ednic com a tal, i per aix\u00f2 molts professionals prefereixen parlar de conductes d\u2019interfer\u00e8ncia parental o de din\u00e0miques d\u2019alienaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s enll\u00e0 del nom, s\u00ed que existeix una realitat que s\u2019observa en consulta: situacions en qu\u00e8 un menor acaba rebutjant intensament un dels progenitors influ\u00eft, de manera directa o indirecta, per l\u2019actitud de l\u2019altre adult.<\/p>\n\n\n\n

No sempre passa de manera conscient ni planificada. A vegades s\u00f3n petits missatges repetits al llarg del temps els que van construint una imatge negativa:<\/p>\n\n\n\n

\u2022 \u201cEl teu pare mai es preocupa per tu.\u201d
\u2022 \u201cLa teva mare ens va abandonar.\u201d
\u2022 \u201cJa saps com \u00e9s ell\u2026\u201d
\u2022 \u201cAmb tot el que jo faig per tu\u2026\u201d<\/p>\n\n\n\n

En consulta tamb\u00e9 trobem situacions m\u00e9s subtils, com pares o mares que no fan comentaris negatius directes, per\u00f2 s\u00ed que transmeten constantment patiment davant del nen. El menor pot acabar sentint que necessita protegir emocionalment aquell adult i, a poc a poc, pot comen\u00e7ar a distanciar-se de l\u2019altre progenitor per no fer-li mal.<\/p>\n\n\n\n

El problema apareix quan l\u2019infant deixa de sentir-se lliure per construir el seu propi vincle i comen\u00e7a a viure emocionalment condicionat.<\/p>\n\n\n\n

Com recon\u00e8ixer si, sense voler, estem afavorint aquesta din\u00e0mica<\/h2>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s probablement una de les parts m\u00e9s dif\u00edcils. Ning\u00fa no vol pensar que pot estar fent mal als seus fills. Tanmateix, revisar les nostres pr\u00f2pies conductes \u00e9s una manera important de protegir-los.<\/p>\n\n\n\n

Moltes vegades en consulta els pares pregunten: \u201cPer\u00f2 llavors, no puc explicar com em sento?\u201d I la resposta sol dependre del lloc que ocupa el nen en aquesta conversa. Els fills poden saber que els seus pares estan tristos o enfadats; el m\u00e9s important \u00e9s que no es converteixin en confidents emocionals de problemes que pertanyen al m\u00f3n adult.<\/p>\n\n\n\n

Alguns senyals d\u2019alerta poden ser:<\/p>\n\n\n\n

En infants petits (3-6 anys)<\/h3>\n\n\n\n