{"id":3632,"date":"2026-05-06T16:46:21","date_gmt":"2026-05-06T16:46:21","guid":{"rendered":"https:\/\/psicologiainfantilmallorca.com\/catala\/?p=3632"},"modified":"2026-05-06T16:46:23","modified_gmt":"2026-05-06T16:46:23","slug":"com-donar-males-noticies-als-infants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/psicologiainfantilmallorca.com\/catala\/com-donar-males-noticies-als-infants\/","title":{"rendered":"Com donar males not\u00edcies als infants"},"content":{"rendered":"\n
\u201cNo sabia com dir-l\u2019hi.\u201d<\/p>\n\n\n\n
A vegades aquest moment t\u2019agafa a qualsevol lloc: a la cuina, al cotxe, just abans d\u2019anar a dormir\u2026 i penses que no \u00e9s el moment o el lloc m\u00e9s adequat, i ho vas posposant un dia m\u00e9s, a veure si dem\u00e0 trobes la manera perfecta de dir-l\u2019hi.<\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 hi ha converses que ning\u00fa vol tenir: dir-li a un infant que alg\u00fa ha mort, que el pare i la mare ja no viuran junts o que alguna cosa important canviar\u00e0 i ell no ho ha escollit. Per\u00f2, tot i aix\u00ed, aquest moment arriba i no hi ha cap pla ni cap gui\u00f3 a seguir.<\/p>\n\n\n\n
Quan l\u2019adult tamb\u00e9 est\u00e0 afectat<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Abans de pensar en com dir-l\u2019hi, hi ha una cosa important que gaireb\u00e9 mai es diu: tu tampoc est\u00e0s b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n
Normalment, quan has de donar una mala not\u00edcia a un menor \u00e9s perqu\u00e8 ha passat alguna cosa que tamb\u00e9 t\u2019afecta a tu. Et fa mal, tens por de fer-ho malament, de dir alguna cosa que el marqui o el traumatitzi o de no saber sostenir el que vingui despr\u00e9s. I amb tot aix\u00f2 a sobre, t\u2019has d\u2019asseure davant seu i explicar-li una cosa que ni tu mateix acabes d\u2019assimilar del tot. Per aix\u00f2 moltes vegades ho retardem, o hi donem mil voltes, o ho suavitzem tant que acaba sent conf\u00fas. Per\u00f2 els infants no necessiten un discurs perfecte, el que necessiten \u00e9s un adult que estigui present i disponible.<\/p>\n\n\n\n
Tenir en compte la seva edat i la seva manera d\u2019entendre el m\u00f3n<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
Segur que m\u00e9s d\u2019una vegada has sentit: \u201c\u00c9s molt petit, segur que no se n\u2019adona.\u201d \u00c9s important entendre que els infants capten moltes m\u00e9s coses de les que pensem. Senten i perceben el que passa, per\u00f2 no ho fan com els adults. La seva manera de pensar i d\u2019entendre el m\u00f3n \u00e9s diferent, i per aix\u00f2 necessiten explicacions adaptades a la seva edat.<\/p>\n\n\n\n
En els m\u00e9s petits, la informaci\u00f3 ha de ser molt b\u00e0sica, concreta i repetida si cal. Els costa processar molta informaci\u00f3 de cop, aix\u00ed que \u00e9s millor tenir converses breus per\u00f2 freq\u00fcents, tantes vegades com faci falta.<\/p>\n\n\n\n
A mesura que creixen, podrem donar-los informaci\u00f3 una mica m\u00e9s detallada i probablement no caldr\u00e0 repetir-ho tantes vegades. Especialment en etapa escolar, comencen a estar m\u00e9s exposats a not\u00edcies externes: coses que senten a l\u2019escola, a la televisi\u00f3 o d\u2019altres infants. En aquests casos, ser\u00e0 important ajudar-los a posar-hi context i que entenguin que de vegades passen coses dolentes, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que els hi hagi de passar a ells. I sobretot que els adults som all\u00e0 per protegir-los.<\/p>\n\n\n\n
Com donar el missatge?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n
I ara ve la pregunta del mili\u00f3: \u201cCom li dono aquesta not\u00edcia d\u2019una manera adequada?\u201d Com hem comentat abans, no cal tenir les paraules ideals. El que s\u00ed que marca una gran difer\u00e8ncia s\u00f3n diversos factors importants que veurem ara.<\/p>\n\n\n\n
Que la not\u00edcia la doni alg\u00fa de confian\u00e7a<\/h3>\n\n\n\n
Si \u00e9s possible, la persona o persones m\u00e9s properes a l\u2019infant i que es trobin en un estat emocional m\u00ednimament estable per poder transmetre la not\u00edcia de manera calmada i adequada a les seves necessitats.<\/p>\n\n\n\n
Ser honest i no \u201csuavitzar\u201d en exc\u00e9s<\/h3>\n\n\n\n
Que el llenguatge sigui senzill, clar i sincer. Mai se li ha de mentir, per\u00f2 la quantitat i el tipus d\u2019informaci\u00f3 han d\u2019estar ajustats a l\u2019infant. No es tracta de deixar anar la veritat de cop i sense cura, per\u00f2 s\u00ed de no disfressar-la fins que deixi de tenir sentit.<\/p>\n\n\n\n
A vegades fem servir frases com: \u201cSe n\u2019ha anat\u201d, \u201cest\u00e0 adormit\u201d, \u201ctot anir\u00e0 b\u00e9\u201d. Ho fem per protegir, \u00e9s clar, per\u00f2 el que aconseguim \u00e9s just el contrari, perqu\u00e8 si \u201csuavitzem\u201d en exc\u00e9s generarem confusi\u00f3. Si li diem que alg\u00fa est\u00e0 adormit, pot apar\u00e8ixer la por d\u2019adormir-se per si no es desperta m\u00e9s. Si diem que \u201cse n\u2019ha anat\u201d, pot quedar-se esperant que torni.<\/p>\n\n\n\n
Amb temes com la mort, per exemple, ajuda utilitzar alguna cosa que puguin entendre: que el cos ha deixat de funcionar, que ja no respira, que no sent dolor\u2026 I si a casa teniu creences religioses, es poden incloure, per\u00f2 sense substituir el b\u00e0sic. Tamb\u00e9 \u00e9s fonamental deixar clara una cosa que costa dir per\u00f2 evita molta confusi\u00f3: \u201cno el tornarem a veure\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Que hi hagi espai per a les emocions (les seves, per\u00f2 tamb\u00e9 les teves)<\/h3>\n\n\n\n
Els infants no nom\u00e9s escolten el que diem, tamb\u00e9 observen com ho diem, com els mirem, si poden preguntar, si poden plorar\u2026 aquesta ser\u00e0 una bona oportunitat perqu\u00e8 aprenguin una cosa molt important: que es pot parlar del que fa mal i que hi haur\u00e0 alg\u00fa que ens donar\u00e0 suport en aquests moments.<\/p>\n\n\n\n
Despr\u00e9s d\u2019explicar-ho, pot passar qualsevol cosa. Que pregunti sense parar, que no digui res, que s\u2019enfadi o que es posi a jugar com si res. Tot aix\u00f2 entra dins del que \u00e9s esperable. Aqu\u00ed \u00e9s important parlar amb l\u2019infant sobre el que ha passat. Preguntar-li com se sent i ajudar-lo a posar paraules al que li passa: tristesa, por, r\u00e0bia, confusi\u00f3. Frases com: \u201cAix\u00f2 que sents \u00e9s normal\u201d, \u201cJo tamb\u00e9 em sento aix\u00ed\u201d, \u201cEm pots preguntar el que vulguis\u201d li ensenyen que no ho ha de gestionar sol. I s\u00ed, tamb\u00e9 pots dir \u201cno ho s\u00e9\u201d quan no tinguis una resposta. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s acompanyar.<\/p>\n\n\n\n
Preguntes dif\u00edcils i com sostenir-les<\/h3>\n\n\n\n
\u201cI tu et morir\u00e0s aviat?\u201d Darrere d\u2019aquesta pregunta no hi ha curiositat, hi ha por. M\u00e9s que donar una explicaci\u00f3 llarga, el m\u00e9s important \u00e9s tranquil\u00b7litzar: \u201cAra estic b\u00e9, no m\u2019he de morir aviat. Soc aqu\u00ed amb tu.\u201d Els infants no busquen certeses absolutes, busquen seguretat emocional.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019equilibri de l\u2019adult: sentir sense desbordar-se<\/h3>\n\n\n\n
Pots mostrar tristesa i pots plorar si ho necessites. De fet, \u00e9s positiu perqu\u00e8 aix\u00ed li demostres que un pot expressar-se i sentir emocions desagradables, per\u00f2 \u00e9s molt important no desbordar-se perqu\u00e8 l\u2019infant no senti que perd la seva figura de refer\u00e8ncia i que t\u2019ha de cuidar. No es tracta d\u2019amagar el dolor, sin\u00f3 que l\u2019infant continu\u00ef percebent que, malgrat tot, hi ha alg\u00fa que sost\u00e9 la situaci\u00f3. Es tracta m\u00e9s de mostrar que fa mal\u2026 i que tot i aix\u00ed continuem.<\/p>\n\n\n\n
Casos concrets: dels pares<\/h3>\n\n\n\n
Si \u00e9s possible, l\u2019ideal \u00e9s que tots dos progenitors donin la not\u00edcia junts, amb un missatge clar i acordat, sense entrar en detalls innecessaris, ni culpes, ni rivalitat. Es pot dir alguna cosa com: \u201cEl pare i la mare ja no s\u00f3n feli\u00e7os junts, i hem decidit viure separats. Per\u00f2 tots dos t\u2019estimem molt\u00edssim i continuarem cuidant-te.\u201d \u00c9s important dir-ho quan la decisi\u00f3 \u00e9s ferma, no en moments de dubte. I anticipar els canvis, per\u00f2 tamb\u00e9 transmetre seguretat: hi haur\u00e0 canvis, s\u00ed, per\u00f2 no perdr\u00e0 l\u2019amor ni la cura. Pots llegir m\u00e9s sobre com ajudar els fills en cas de divorci<\/a>.<\/p>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n
![\"Com](\"https:\/\/psicologiainfantilmallorca.com\/catala\/wp-content\/uploads\/2026\/05\/com-actuar-al-donar-males-noticies-1024x683.jpg\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n