{"id":3234,"date":"2023-04-24T16:45:59","date_gmt":"2023-04-24T16:45:59","guid":{"rendered":"https:\/\/psicologiainfantilmallorca.com\/catala\/?p=3234"},"modified":"2023-04-25T08:19:40","modified_gmt":"2023-04-25T08:19:40","slug":"el-castig-i-el-seu-impacte-en-nens-i-progenitors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/psicologiainfantilmallorca.com\/catala\/el-castig-i-el-seu-impacte-en-nens-i-progenitors\/","title":{"rendered":"El c\u00e0stig i el seu impacte en nens i progenitors"},"content":{"rendered":"\n

Qu\u00e8 \u00e9s el c\u00e0stig?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

El c\u00e0stig ha estat una de les eines m\u00e9s utilitzades per a modificar el comportament dels nens al llarg de la hist\u00f2ria. El seu \u00fas porta com a conseq\u00fc\u00e8ncia que es redueixi la possibilitat que el\/la menor repeteixi el comportament inadequat. Existeixen diferents tipus de c\u00e0stig que es basen a retirar algun est\u00edmul que resulti agradable per a el\/la menor (per exemple, no deixar-li veure la televisi\u00f3 durant una estona) o aplicar un est\u00edmul aversiu (per exemple, una galtada o una reprimenda verbal) quan duu a terme un comportament desadaptatiu o inadequat.<\/p>\n\n\n\n

En els \u00faltims anys, l’\u00fas d’aquesta eina, especialment quan s’utilitza aplicant conseq\u00fc\u00e8ncies aversives per a el\/la nen\/a, ha estat objecte de debat dins de la psicologia general infantil, especialment en l’\u00e0rea de crian\u00e7a, ja que s\u00f3n molts els estudis que demostren que els efectes secundaris que genera poden superar en gran mesura als avantatges<\/strong> que obtenim d’aplicar-ho. En aquest article revisarem aquests efectes secundaris, per qu\u00e8 es continua utilitzant tant i algunes alternatives per a educar als nostres fills\/es.<\/p>\n\n\n\n

Efectes secundaris del c\u00e0stig<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Com s’ha comentat en l’apartat anterior, mitjan\u00e7ant el c\u00e0stig podem aconseguir que el\/la menor deixi de fer aix\u00f2 que no ens agrada o que no volem que faci, per\u00f2 alhora, estarem generant uns efectes secundaris negatius tant sobre el\/la menor com sobre nosaltres mateixos.<\/p>\n\n\n\n

El c\u00e0stig no sol generar comprensi\u00f3<\/h3>\n\n\n\n

No convida a raonar el perqu\u00e8 del que fa o no fa, sin\u00f3 que genera que el\/la menor deixi de fer el que estava fent o no ho repeteixi en el futur, per por de les repres\u00e0lies, m\u00e9s que per entendre realment per qu\u00e8 no hauria de fer-ho. No \u00e9s infreq\u00fcent en aquests casos que, quan li preguntem a un nen per qu\u00e8 no ha de pegar a un company, ens respongui amb \u201csi ho faig, el professor i els meus pares em renyaran\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Genera respostes emocionals negatives<\/h3>\n\n\n\n

En el cas dels nens: aquestes reaccions poden anar des de por, tristesa, ira, vergonya, culpa, inseguretat, humiliaci\u00f3, ressentiment, etc. T\u00e9 sentit que es generin aquestes emocions ja que estan en una posici\u00f3 de desigualtat en la qual no es poden defensar i moltes vegades no entenen per qu\u00e8 estan rebent aquest c\u00e0stig. En gran part, no ho entenen perqu\u00e8 moltes vegades no se’ls explica (tots hem escoltat alguna vegada per part d’un adult la t\u00edpica frase \u201cperqu\u00e8 ho dic jo, i punt!\u201d).<\/p>\n\n\n\n

En el cas dels adults, es poden generar emocions tamb\u00e9 de r\u00e0bia o frustraci\u00f3 en veure per exemple que el nen no reacciona com nosaltres voldr\u00edem, de tristesa en observar com s’allunya de nosaltres perqu\u00e8 ens t\u00e9 por, o de culpabilitat o vergonya en adonar-nos que hem actuat de manera injusta i hem descarregat la nostra tensi\u00f3 sobre el petit.<\/p>\n\n\n\n

Dificulta\u00a0l\u2019aprenentatge adaptatiu<\/h3>\n\n\n\n

Aquestes emocions dificultaran que es doni un aprenentatge adaptatiu<\/strong>, ja que el\/la menor aprendr\u00e0 a actuar nom\u00e9s per a evitar les repres\u00e0lies (per exemple, mentint, no sortint a la pissarra per por d’equivocar-se, allunyant-se dels seus pares, etc.). D’aquesta manera, el\/la menor pot acabar evitant moltes situacions o persones (com el col\u00b7legi o els seus pares) per por de ser castigat\/da, amb les conseq\u00fc\u00e8ncies negatives que aix\u00f2 li pot ocasionar.<\/p>\n\n\n\n

El\/la menor tamb\u00e9 pot aprendre que \u00e9s adaptatiu tornar-se agressiu\/va<\/strong> perqu\u00e8 \u00e9s el que funciona als seus pares (no oblidem que els pares o cuidadors s\u00f3n el principal model per als seus fills), per la qual cosa pot oc\u00f3rrer que aprengui a aplicar aquesta agressivitat en el seu dia a dia habitual i en el seu futur. Tamb\u00e9 pot oc\u00f3rrer tot el contrari i que aprengui que l’\u00fanica manera de procedir en situacions en les quals alg\u00fa comet una injust\u00edcia cap a mi, \u00e9s no fer res perqu\u00e8 no tinc el poder de canviar res ni de defensar-me. En el cas dels pares, en veure que el c\u00e0stig \u201cfunciona\u201d, perqu\u00e8 el nen deixa de fer el que no volem que faci, podem caure en el cercle vici\u00f3s de continuar utilitzant aquesta estrat\u00e8gia sense tenir en compte els efectes col\u00b7laterals.<\/p>\n\n\n\n

Deteriora\u00a0l\u2019autoestima dels nens<\/h3>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 pot causar un deteriorament en l’autoestima dels nens<\/strong> i una gran inseguretat, ja que hauran apr\u00e8s que moltes de les coses que fan estan \u201cmalament\u201d i\/o que \u00e9s necessari assegurar-se que el que fan est\u00e0 \u201cb\u00e9\u201d, per a aix\u00ed evitar les conseq\u00fc\u00e8ncies aversives.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/figure>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 s’utilitza tant el c\u00e0stig?<\/strong><\/h2>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s la gran pregunta, tenint en compte els efectes secundaris que genera i que \u00e9s \u00e8ticament reprovable en molts casos. Algun dels motius del seu \u00fas est\u00e8s s\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n