<\/p>\n\n\n\n Per altra banda, a causa del mal \u00fas de les xarxes socials podem acabar depenent en exc\u00e9s del refor\u00e7ament extern.<\/strong> La reacci\u00f3 positiva que ens donen els altres en les xarxes (p. ex. likes<\/em>, visualitzacions, comentaris…) ens proporciona un refor\u00e7ament positiu que pot arribar a convertir-se en una necessitat i, fins i tot, una addicci\u00f3 per a certes persones. El que passa en aquests casos \u00e9s que aquest refor\u00e7ament genera un gran benestar, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019esvaeix molt r\u00e0pidament. Per tornar a experimentar aquesta sensaci\u00f3, s\u2019han de publicar nous continguts que rebin novament atenci\u00f3 social, formant-se aix\u00ed un cercle vici\u00f3s que els fa dependre constantment d\u2019aquest refor\u00e7ament. A m\u00e9s, a causa d\u2019un proc\u00e9s anomenat habituaci\u00f3, cada vegada ens acostumem m\u00e9s a aquest benestar i necessitem m\u00e9s refor\u00e7ament extern per experimentar-ho al mateix nivell. D\u2019aquesta manera, podem acabar convertint la nostra aparen\u00e7a en xarxes socials en la nostra principal motivaci\u00f3<\/strong>, creant una falsa felicitat totalment depenent de l\u2019aprovaci\u00f3 externa. Ja no dep\u00e8n de nosaltres mateixos, sin\u00f3 dels altres, dels likes<\/em> i seguidors que tinguem. Aquesta felicitat \u00e9s molt fr\u00e0gil i es pot rompre f\u00e0cilment causant una gran quantitat de problemes psicol\u00f2gics. Tot aix\u00f2 ens pot conduir a descuidar la nostra identitat personal<\/strong> i caure en la trampa d\u2019haver acabat fent el que agrada als altres o el que est\u00e0 de moda, no el que nosaltres realment volem fer. Ens podem perdre tant en aquest cam\u00ed que arribi un punt en qu\u00e8 no sabem qui som.<\/p>\n\n\n\n Per altra banda, estar excessivament centrat en el que ocorre en xarxes pot generar-nos una desconnexi\u00f3 amb el nostre voltant<\/strong>. A vegades estem tan immersos en les nostres xarxes socials, que dediquem gran part del nostre temps i atenci\u00f3 a elles, fet que genera una desconnexi\u00f3 del moment que estem vivint i de la gent amb la qual ens trobem. Segur que algun cop ens hem adonat que, cada vegada m\u00e9s, les reunions socials es caracteritzen per gent m\u00e9s pendent del tel\u00e8fon m\u00f2bil que de la conversa que est\u00e0 succeint en el moment. Per no parlar del temps que pot implicar a moltes persones el fet de pujar una simple foto o v\u00eddeo: m\u00faltiples intents, edici\u00f3 de la fotografia… Tot aquest temps invertit en qu\u00e8 quedi una foto incre\u00efble que demostri que ens ho estem passant genial en un paisatge de somni, no estem gaudint de l\u2019experi\u00e8ncia. Aquesta excessiva focalitzaci\u00f3 pot interferir-nos no nom\u00e9s en l\u2019\u00e0mbit social, sin\u00f3 tamb\u00e9 generar-nos problemes en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic i laboral<\/strong>, veient-se el nostre rendiment minvat per la quantitat de temps que dediquem a les xarxes.<\/p>\n\n\n\n Relacionat amb aquesta desconnexi\u00f3, s\u2019ha descrit la s\u00edndrome FOMO<\/strong> (Fear Of Missing Out), que es defineix com la por a perdre\u2019s informaci\u00f3 o esdeveniments importants de les xarxes i que es troba cada vegada m\u00e9s present entre els joves.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Una altra conseq\u00fc\u00e8ncia negativa de la tecnologia en general (per\u00f2 les xarxes socials han influ\u00eft molt en aix\u00f2) \u00e9s la sobreestimulaci\u00f3<\/strong> que ens produeix. Cada vegada ens costa m\u00e9s estar sense cap classe d\u2019estimulaci\u00f3 i la nostra toler\u00e0ncia a l\u2019avorriment i a la frustraci\u00f3 s\u2019est\u00e0 reduint a passes de gegant. Acabem recorrent a l\u2019entreteniment f\u00e0cil (xarxes socials, plataformes de s\u00e8ries o pel\u00b7l\u00edcules…) perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil i no ens implica esfor\u00e7 mental. A m\u00e9s, vivim en un m\u00f3n amb un ritme de vida fren\u00e8tic i al cap i a la fi, ens mereixem aquest moment en qu\u00e8 \u201cens ho donin tot fet\u201d. Rec\u00f3rrer a aquest tipus d\u2019entreteniment no t\u00e9 per qu\u00e8 ser negatiu, per\u00f2 s\u00ed que ho ser\u00e0 quan sigui la nostra \u00fanica o majorit\u00e0ria font de distracci\u00f3. De fet, moltes persones comenten que despr\u00e9s de passar un dia o un horabaixa mirant Netflix o de passar dues hores al dia mirant Instagram, s\u2019acaben sentit malament, i aix\u00f2 pot ser aix\u00ed per diversos motius. Primer, estem tan acostumats a aquest tipus de sobreexposici\u00f3 que moltes vegades consumim aquests continguts de forma autom\u00e0tica, sense prestar atenci\u00f3 al que realment estem mirant (i amb el \u201cpilot autom\u00e0tic\u201d activat, seguim donant voltes a les nostres preocupacions). Segon, aquest tipus d\u2019activitats no ens solen fer sentir realitzats, ja que no estem fent cap esfor\u00e7 per dur-les a terme.<\/p>\n\n\n\n Finalment, una altra conseq\u00fc\u00e8ncia molt negativa del mal \u00fas de les xarxes socials seria l\u2019assetjament virtual<\/a>, tamb\u00e9 anomenat Ciberbullying<\/strong>. Aquest tipus d\u2019assetjament es d\u00f3na entre iguals i \u00e9s cada vegada m\u00e9s freq\u00fcent entre els m\u00e9s joves. Les repercussions poden ser fins i tot majors que les generades per l\u2019assetjament escolar \u201ctradicional\u201d, ja que pot tenir un abast molt major i transcendir l\u2019\u00e0mbit escolar. A m\u00e9s, que l\u2019assetjador pugui mantenir l\u2019anonimat i que no vegi directament a la v\u00edctima pot generar un assetjament m\u00e9s agressiu psicol\u00f2gicament, ja que es pot creure immune a les conseq\u00fc\u00e8ncies i no ser tan conscient de les repercussions negatives que est\u00e0 provocant sobre l\u2019altra persona.<\/p>\n\n\n\n Tots els problemes que hem comentat fins ara poden acabar desembocant en problemes d\u2019autoestima, inseguretat, a\u00efllament, depressi\u00f3, ansietat, distorsions de la percepci\u00f3 corporal, trastorns de la conducta aliment\u00e0ria, su\u00efcidi, etc. La poblaci\u00f3 m\u00e9s vulnerable solen ser els adolescents, els quals se submergeixen en el m\u00f3n de les xarxes socials a una edat cada vegada m\u00e9s primerenca. Amb la seva identitat encara en proc\u00e9s de formar-se i amb menor coneixement sobre els perills d\u2019aquestes plataformes, els adolescents s\u00f3n un blanc directe dels falsos est\u00e0ndards promoguts per aquest tipus de xarxes. Tot i que els adolescents s\u00f3n la poblaci\u00f3 amb m\u00e9s risc, hem de tenir clar que tots podem ser v\u00edctimes d\u2019aquests perills. Durant els darrers anys, el nombre d\u2019usuaris adults ha anat creixent exponencialment i tot i que la forma d\u2019emprar les xarxes socials pot diferir de la forma en la qual les empren els adolescents, no vol dir que estiguin exempts de caure en un mal \u00fas d\u2019aquestes eines. Tots aquests problemes poden posar en perill la nostra integritat f\u00edsica i emocional. Vol dir aix\u00f2 que hem de deixar d\u2019emprar les xarxes socials o els hi hem de prohibir als nostres fills? Res m\u00e9s allunyat de la veritat. Aquestes eines han vingut per quedar-se i el m\u00e9s racional, per aquests que vulguin formar part d\u2019elles, \u00e9s aprendre a utilitzar-les de forma responsable amb els altres i amb nosaltres mateixos. Per fer front a les possibles conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta part obscura de les xarxes socials, primer hem de ser conscients que existeixen i que es donen amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia de la que pensem. Una vegada realitzat aquest exercici de conscienciaci\u00f3, aqu\u00ed es descriuen una s\u00e8rie de recomanacions <\/strong>que ens poden ajudar a prevenir aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies:<\/p>\n\n\n\n Aina Fiol Veny (B-02615)<\/strong><\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Cada dia s\u00f3n m\u00e9s els usuaris de les xarxes socials com Instagram, Facebook o Twitter. A trav\u00e9s d\u2019elles, compartim informaci\u00f3 privada i invertim temps en con\u00e8ixer informaci\u00f3 sobre els altres. Aquestes eines tenen molts aspectes positius, ja que ens poden ajudar a sentir-nos part d\u2019un grup, reconnectar amb persones del passat o que es troben… <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":2542,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_joinchat":[],"footnotes":""},"categories":[55],"tags":[],"class_list":["post-2541","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-adolescencia"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.psicologiasexologiamallorca.com\/wp-content\/uploads\/2021\/04\/f2.png\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n<\/a><\/figure>\n\n\n\n\n